1 CF Badalona: Rubén (10), Óscar Ramírez (10), Alain (10), Càmara (10), Macanàs (10), Pons (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Leazun (10), Monty (10) i Blanco (10).
Canvis: Recio (10) per Lezaun (64’), Cazorla (10) per Òscar Ramírez (71’) i Isaias (10) per Rubén Casado (78’).
0 (je, je) Alacant: eren 11 que van passar desapercebuts.
Àrbitre: Raul Alfonso. Tot i que és del col·legi canari ha vist el clar penal a favor nostre.
Gol: 1-0, Cámara de penal (52’).
Incidències: Després dels 90 minuts reglamentaris el col·legiat va fer jugar la primera part d’una pròrroga.
Cares vermelles com un pebrot provocades per una pressió arterial alta. Rostres suosos i desencaixats. Gent respirant profundament per por a ofegar-se. Algun home de la meva edat a punt de caure desmaiat escales avall…Són algunes de les diapositives que he pogut veure al final del partit. “Collons, Garigot, com hem sofert! Això no es pot aguantar!”, m’han dit molts.
Avui dia la gent pateix per qualsevol cosa. Tot i que l’àrbitre ha allargat el partit 15 minuts i un gol de l’Alacant ens hagués deixat fora de la lluita per pujar jo sempre he estat serè perquè tinc formació budista, concretament en la branca Zen i Mahayana. Que les coses es compliquen? Doncs res, relaxes la teva ment i et concentres en alguna formiga que corri pel ciment de la tribuna. Observes la seva trajectòria i comences a parlar-li per crear una empatia. La conversa ha de tenir un to afectuós i cordial. Proves d’esbrinar a què aspira en aquesta vida i, si pots, l’ajudes a aconseguir el seu propòsit. La clau de tot es fer una bona obra amb un ésser viu, cosa que jo he aconseguit aquest vespre. Mentre estàs concentrat en tot això no tens temps d’estar neguitós.
Només els crits d’eufòria del final m’han fet tornar al món mundà. Hem guanyat, no he patit i a sobre he ajudat a una pobra formiga a arribar a la seva llar, on els seus familiars l’esperaven amb els braços oberts.
Canvis: Recio (10) per Lezaun (64’), Cazorla (10) per Òscar Ramírez (71’) i Isaias (10) per Rubén Casado (78’).
0 (je, je) Alacant: eren 11 que van passar desapercebuts.
Àrbitre: Raul Alfonso. Tot i que és del col·legi canari ha vist el clar penal a favor nostre.
Gol: 1-0, Cámara de penal (52’).
Incidències: Després dels 90 minuts reglamentaris el col·legiat va fer jugar la primera part d’una pròrroga.
Cares vermelles com un pebrot provocades per una pressió arterial alta. Rostres suosos i desencaixats. Gent respirant profundament per por a ofegar-se. Algun home de la meva edat a punt de caure desmaiat escales avall…Són algunes de les diapositives que he pogut veure al final del partit. “Collons, Garigot, com hem sofert! Això no es pot aguantar!”, m’han dit molts.
Avui dia la gent pateix per qualsevol cosa. Tot i que l’àrbitre ha allargat el partit 15 minuts i un gol de l’Alacant ens hagués deixat fora de la lluita per pujar jo sempre he estat serè perquè tinc formació budista, concretament en la branca Zen i Mahayana. Que les coses es compliquen? Doncs res, relaxes la teva ment i et concentres en alguna formiga que corri pel ciment de la tribuna. Observes la seva trajectòria i comences a parlar-li per crear una empatia. La conversa ha de tenir un to afectuós i cordial. Proves d’esbrinar a què aspira en aquesta vida i, si pots, l’ajudes a aconseguir el seu propòsit. La clau de tot es fer una bona obra amb un ésser viu, cosa que jo he aconseguit aquest vespre. Mentre estàs concentrat en tot això no tens temps d’estar neguitós.
Només els crits d’eufòria del final m’han fet tornar al món mundà. Hem guanyat, no he patit i a sobre he ajudat a una pobra formiga a arribar a la seva llar, on els seus familiars l’esperaven amb els braços oberts.
6 comentaris:
Laly:
Yo també m'he possat vermella, però per els nervis, que tot sigui dit si que n'he passat una mica, yo m'he possat vermella pel sol que no deixat de dornar-me des de que he arrivat al camp, i com que sóc blanca de pell, doncs ja hi som. de totes maners l'equip de l'Alacant que he vist avui en el camp no té res a veure amb el de les altres dues temporades; tot i que l'any passat vam guanyar per dos a cero, l'equip em n va agradar més en cuant a sistema de joc. Per altra banda ja tornem a ser a dos punts tan de bo el proper paratit poguem guanyar i ficarnos-hi de ple a les places d'ascens.
Visca el Badalona!!!!!
Jo no vaig poder anar perquè em vaig passar tot el diumenge vomitant,tu...però vaja, tot sigui pel Bada.
La setmana que ve els de dalt s'enfronten i seria molt important guanyar al camp d'un Llevant B que està en zona de calma chicha.
Collons dunkelwolf, espero que els vòmits t'hagin cessat i estiguis millor!! Pren força camamilles i menja un parell de dies de règim. Si t'apareix diarrea visita un metge. Ànims i visca el nostre Bada!!
La victòria de diumenge ha estat molt important perquè hem retallat la distància amb equips per sobre que han pinxat, i era bàsica per tornar a la lluita de la part de dalt.El triomf davant el Llevant B seria importantíssim tot i que no es juguin res ,els filials són molt perillosos , hem d´anar a per totes a València, i tornar a badalona amb el tres punts.
Visca el Badalona!
"Dos hinchas del Linares detenidos por tirar piedras al autobús de la afición rival"(Jaén) aquesta notícia ha estat penjada a una coneguda web d´esports.Ens sona d´algo?, com estic amb la idea i confiat en que el badalona aconseguirà fer promoció, m´agradaria pensar que no hem de tornar a repetir el que va passar al camp del centenari amb la visita del Linares la temporada passada, ells allà es vàren comportar molt malament (una part) i aquesta notícia passat molt de temps no ens sorprèn degut a la lamentable radicalitat d´un sector de l´afició del linares, tot i ser provocats per l´afició del Jaén, no té justificació( només un sector dels linarenses perquè la resta són uns aficionats fidels i respectuosos al seu equip com a passa a d´altres entitats).Nosaltres el que volem és una Avinguda de Navarra plena de gent per fer pressió però amb el màxim respecte ( tal i com és , excepte algun moment determinat), ara i en la lligueta de promoció, així sigui.
Som-hi Badalona!!
Totalment d'acord amb tu anònim (collons almenys us podrieu inventar un nom, no?).
Si d'alguna cosa pequem és de ser massa prudents. No dic que haguem de ser agressius ni res de tot això, però sí cridar i animar tots plegats més sovint.
De vegades l'avinguda de Navarra sembla més una biblioteca (fins i tot hi ha gent de la meva quinta que protesta si crides) que un estadi de futbol.
Publica un comentari a l'entrada