Contra els homes

Una de les moltes coses bones que ha fet la junta d’en Casquete és modernitzar el club. Per això em sorprèn que encara arrosegui l’anacronisme de posar més barats els carnets de les dones respecte els dels homes. Concretament els dels mascles puja a 118 euros i els de les femelles a 70. I jo em pregunto: algú em pot donar una sola raó que justifiqui aquesta discriminació?
Trobaria lògica una quota reduïda per algú que està a l’atur o per a un mileurista o fins i tot per a un home que no arriba a final de mes perquè la pensió que ha de pagar a la seva exmuller l’ofega. Però quin sentit té que una senyora, pel sol fet de ser-ho, pagui la meitat que un cavaller?
Jo em pensava que podia venjar-me d’aquesta injustícia enganyant els empleats del club, però es veu que la meva disfressa no era prou bona... Això sí, a la sortida de les oficines un soci veterà dels de tota la vida (no us diré qui) em va tirar la canya.

El mètode Garigot

Estimada parròquia escapulada: per fi aquesta gent d’ONO s’ha dignat a arreglar-me la meva connexió a internet! Em sap molt de greu haver deixat mig abandonat aquest blog perquè sé que ha afectat negativament la vida d’alguns de vosaltres...
Com sabeu la pretemporada ja ha començat...sense en Francisco que està de baixa per una amigdalitis. S’especula que la culpa és d’un Cohibas del número 8.
Davant aquesta absència la directiva m’ha demanat que circumstancialment em faci càrrec de l’equip. Com que no he pogut parlar amb el míster (l’home no té veu) estic implantant la meva filosofia de joc que consisteix en guanyar els partits de forma fraudulenta, és a dir, enredant l’àrbitre i fent malifetes al contrari.
Un dia abans d’iniciar els entrenaments vaig ordenar que instal·lessin micròfons al vestidor visitant i uns potents altaveus al nostre per poder conèixer amb antelació l’estratègia del rival.
Igualment hem creat una estació de radioaficionat pirata per intervenir la senyal del pinganillo del col·legiat. Imagineu-vos la quantitat d’ordres falses que se li poden donar! “Agresión intencionada del 4 visitante a un contrario”, per exemple.
Ja a la primera sessió preparatòria vam treballar les caigudes dins l’àrea. Aprenent bé això tenim dos gols de penal assegurat per partit.
També els vaig ensenyar com deixar grogui durant 15 minuts un adversari. No us dono més detalls perquè només d’imaginar-ho em dóna una angúnia...
La propera setmana seguirem familiaritzant-nos amb altres tècniques similars que, sens dubte, ens garanteixen l’ascens a segona. I és que avui dia si fa no fa tothom entrena i juga de la mateixa manera i, per tant, s’han d’aplicar alternatives revolucionàries i efectives.
Estic segur que quan torni en Francisco estarà satisfet de la meva feina.

Triomfa l’himne de tota la vida!

El 80 per cent dels votants heu decidit que us agrada més l’antic himne que el del Centenari. A veure si la directiva té en compte aquest clamor popular de cara a aquesta temporada...més que res per no adormir-nos quan surten els jugadors!

Problemes tècnics

Hola amics!! Fa una setmana que els d'ONO m'han deixat sense internet a casa i això que estic al corrent de pagament!! No hi ha manera que em reestableixin el suministrament, per això fa dies que no publico. Només volia que sabessiu que estic viu.
Bé, us haig de deixar perquè estic aprofitant l'ordinador d'un tio del cyber que ha sortit a fumar.
Fins aviat! (si els d'ONO m'ho permeten).

Catalunya des del meu Diane-6 (cap.I)

Els fitxatges van caient amb comptagotes, així que no faré una valoració global fins que la plantilla estigui completada.
Fins llavors em dedico a recórrer diferents pobles de Catalunya amb el meu Diane-6 per descobrir diferents costums populars. L’altre dia vaig participar en una jornada castellera a Pinell del Solsonès i la veritat és que ha estat una de les experiències més desagradables de la meva vida. Em va tocar posar-me al segon nivell perquè malgrat la meva edat, els mestres castellers em van veure fort.
Els 5 minuts que va durar la construcció de l’edifici humà van ser desastrosos. Al tio que tenia a dalt li suaven els peus sense parar i desprenien una ferum putrefacte... A més quan aquest brut feia força per sustentar el de dalt se li van escapar vàries ventositats que vaig haver de suportar. L’esforç que deuria fer aquest individu tan desagradable li va provocar, a més, una evacuació d’orina involuntària que igualment va anar a parar damunt meu. Mai m’havia sentit tan indefens perquè com que tenia els braços ocupats no em podia protegir de cap manera...fins que vaig dir prou! Les vexacions a les que estava sent sotmès eren inhumanes així que, emprenyat, vaig fotre-li una mossegada a la cama d’aquest porc...Lògicament això va provocar la demolició del castell i tots vam acabar per terra barrejats entre si creant una estampa pitjor que la del Guernica... Jo i en Colegiado vam haver de sortir del poble per cames ja que la meva acció va fulminar les il·lusions de la colla que portava anys assajant aquest quatre de cinc amb folre i manilles. Doncs que s’haguessin dutxat, cony!