Les notes d'en Garigot

ENTRENADOR: Ha sabut treure tot el suc als seus jugadors. Ha demostrat ser una eminència a l’hora de llegir els partits, especialment el dia del Barça atlètic a casa. Si suprimim uns quants equips més de les categories inferiors per poder fitxar una altra tongada de bons futbolistes, serà l’home ideal per tornar a dirigir el Badalona la propera temporada.

JUGADORS: Compromesos. Tot i estar plenament reconeguts i, en alguns casos ser veterans, no han vingut a Badalona a que els paguem la jubilació. Han vestit la samarreta amb orgull i coratge. Per a ells, el Badalona no ha estat un equip més: han fet seu el compromís que tenim de pujar a segona A i de donar-li al futbol de la ciutat una mica més de prestigi. Un 10 per a ells. Si cal desmantellar el conjunt femení per disposar de més diners per augmentar-los la fitxa i que es quedin, fem-ho!

DIRECTIVA: Si hagués tingut diners per destituir l’entrenador i fotre fora a alguns “cracks”, tampoc ho hauria fet perquè la confiança en tots ells ha estat total. Cada temporada que passa, l’ull clínic per fitxar jugadors millora. Pel que fa al procés de construcció del nou estadi municipal ens ha mantingut constantment informats a tots els socis. Si cal suprimir la secció de petanca per comprar ciment, fem-ho!

AFICIÓ: En tot moment ha fet costat a l’equip tot omplint l’avinguda de Navarra diumenge rere diumenge. Malgrat els moments difícils, no hi han hagut xiulets ni rajades i ni tan sols amb el partit resolt no hi ha hagut cap aficionat que hagi abandonat l’estadi abans d’hora.

NOTA GLOBAL: Matrícula d'honor.

Badalona, 0 - Alzira, 1

Per demanar que no quedi...

Caravana escapulada

Malgrat la derrota, ja haguéssim signat fa tres setmanes dependre de nosaltres mateixos a aquestes alçades. Pujarem, no en tinc cap dubte. El problema vindrà quan haguem de fer la celebració perquè es veu que l’Ajuntament ha restringit els actes a la balconada només per la Penya i per fer-hi els pregons de la festa major. Un greuge més!
Suposo que la directiva estarà buscant alternatives, però jo proposaria celebrar-ho en un autocar descobert, passejant-nos per la ciutat i ensenyant tots el cul amb el següent lema: i ara on jugarem?

Això és una mona!

Quina mona vaig agafar ahir! Quina mona he dormit aquesta ni! I quina mona em menjaré aquesta tarda juntament amb una vídua de Terrassa que vaig conèixer! A més serà una mona feta a mida per un veterà pastisser de la ciutat.

La base del pastís serà una recreació de l’equip que va vèncer ahir. En un dels extrems hi haurà un escut de xocolata del Badalona i a l’altre un parell d’ous de Pasqua, el símbol que millor representa l’actitud del nostre conjunt. També posaré les típiques plomes que seran blanc-i-blaves. Em seran de gran utilitat pels jocs que de ben segur practicarem després amb la meva nova amiga...
Tic-tac, tic-tac, ja falta menys...

Tots com aquest!

No em podia imaginar un diumenge tan rodó com el d’avui! He anat al millor restaurant de Lleida per afartar-me de cargols i vi. Mmmm....impressionant! A l’hora de pagar he simulat una lipotímia aguda i quan ha vingut l’ambulància, els he pogut convèncer que ja estava millor i que em portessin al camp del Lleida perquè m’atengués el doctor Antoja. Lògicament el vehicle ha entrat per la porta d’emergència amb la qual cosa també m’he estalviat l’entrada. Pel que fa al matx no cal que us digui res de com he gaudit!

Hem fet el gest del campió: guanyar un partit clau en un moment clau. Tic-tac, tic-tac....el compte enrere continua!

Moltes gràcies!

L’àrbitre, lluny de perjudicar-nos, ens ha volgut reforçar la nostra autoestima. Ja sé que ens ha expulsat 3 jugadors més el pobre Pepín, però ens ha fet un favor de totes totes. Jo crec que fins i tot s’ha quedat curt. Hauria d’haver fet fora un altre jugador del Bada, afegir 30 minuts de temps extra i xiular-nos un penal en contra just abans d’assenyalar el final (en Rubén segur que l’hagués aturat si és que aquests de l’Eivissa no l’enviaven a l’altra banda de l’autopista).

Sigui com sigui, després d’aquesta victòria èpica ens ho hem de creure més que mai! Som capaços de guanyar amb una clara inferioritat i amb un arbitratge dubtós. Serem conscients d’això a Lleida?