Millorem l'economia domèstica

Diumenge em vaig llevar just a l’hora que començava el partit després d’una nit insípida a l’”Imperator”. Vaig estar picant pedra fins a quarts de sis però cap de les 10 mòmies amb les que vaig ballar va voler venir a casa a fer una xocolata amb xurros.

Total, que després de dormir unes horetes, vaig aixecar-me escoltant en Duran mentre feia un cigaló. No sentia el nom de l’Isaias per enlloc. Normal, no hi queia que estava sancionat després que el Comitè de Competició rebutgés el recurs del Badalona. I és que jo ja no entenc per què la junta presenta recursos a aquesta colla de vividors que gairebé mai ens han fet cas. Si suméssim els diners que hem invertit en enviar-los vídeos, ara mateix tindríem els euros suficients per fitxar al mercat d’hivern. Segur que aquest organisme se’n riu del Badalona cada cop que li arriba una cinta nostra. Per això convido a la directiva a que el proper vídeo que els adreci, sigui de la sèrie “Los ladrones van a la oficina".

"Yes, we can!!!!"

Mira si som bona gent que enlloc de fer-los 4 gols a aquests de l’Alacant, ens vam conformar amb només 2. El bany ens el vam guardar pel final del partit: amb aigua i sabó, com Déu mana. L’equip no té adversari si creu en ell mateix, però en cas contrari...Per això hem de crear un clima propici per reforçar l’autoestima dels jugadors. Enlloc de posar l’himne del Centenari (per cert, ja fa temps que ha passat, no?) podríem saltar al camp amb l’himne del “Yes, we can” que va fer servir l’Obama en la seva campanya i, si té traça, ens el podria interpretar en Sidibé des del mig del camp. Som-hi!

Calma....

No hi ha pressa: tenim fins al 30 de juny per fitxar un nou entrenador… Desconec per què no tenim encara tècnic un cop han passat 15 dies des de la destitució d’en Manolo González. De moment, en Cruyff ja se’ns ha escapat. No, no. No rigueu. Si triguem tant en signar el nou entrenador és perquè segur que s’està buscant un perfil de primer nivell. D’una altra manera, seria incomprensible que anessin passant les jornades, s’anessin esfumant els punts i les esperances sense que la directiva donés el cop d’efecte que necessita l’equip. Poca gent entendria que anéssim tirant amb un entrenador interí per acabar fitxant en Toni Llebaria de torn. Però tranquil·litat, que la directiva no s’estressi.

No ofèn qui vol

A mi no m’han ofès els càntics dels seguidors de la Grama que ens desitjaven el descens a tercera. És més, després d’una llarga reflexió, he arribat a la conclusió que si això passés podria significar un punt d’inflexió per a nosaltres. Està comprovat que si et passes molts anys a segona B pots caure en la desmotivació i convertir-te en un equip del “montón”. Precisament el nostre botxí d’avui és un clar exemple d’això. En canvi, si tinguéssim la desgràcia de ser un equip de tercera-segona b-tercera-segona b....com a mínim tindríem una immensa alegria a l’any. Millor això que la monotonia, oi?

Com guanyar sempre

Per fi he recuperat el control del blog després que l’insensat d’en Manel Piñero me l’intervingués a la força. És cert que el tema de l’escapulari va afectar seriosament la meva salut, però això no li donava cap dret a internar-me contra la meva voluntat en una residència sòrdida i decadent...

Dit això, sembla que el canvi d’entrenador ens ha caigut força bé. De fet ja fa temps que tinc una teoria que segur tindria èxit. Es tracta de fitxar un entrenador el dilluns i fer-lo fora el diumenge després del partit, independentment del resultat. D’aquesta manera tindríem moltes avantatges. La primera seria que pel nostre rival seria impossible estudiar-nos i tindríem sempre el factor sorpresa al nostre favor. A més, tots els jugadors del Badalona estarien constantment motivats per por a perdre el seu lloc o il·lusionats per jugar. No hi haurien ni titulars ni suplents. Econòmicament, no hauríem de mantenir paràsits ni pagar indemnitzacions abusives. Un partit, 500 euros i al carrer. Vinga Fermín, prova-ho!

All my loving, nai, nonai, nonai.....

Sí que han arriscat poc els directius responsables de dissenyar la nova samarreta suplent del Badalona. No es diferencia en res de l’equipació oficial excepte en un detall: l’escapulari és groc enlloc del blanc. El món porta un segle veient-nos amb l’escapulari blanc i puntualment no està malament que el canviem. D’aquesta manera podem comprovar que, efectivament, els nostres antecessors van fer bé de crear-lo blanc.... Posats a jugar amb el nostre signe històric més característic, li podrien haver afegit uns “topos” verds, unes flors liles i unes maduixes ben llampants! I, per arrodonir-ho, també hagués estat bé substituir l’himne per una cançó dels Manolos.

Necessitem un psicòleg urgentment!

No em preocupa tant la derrota contra l’Europa com la falta de confiança que es transmet des del nostre propi club. A la pàgina web hi ha la classificació provisional de la lliga que comença el proper diumenge i si us fixeu ens hem posat.....sisens!!!!! O sigui que ni nosaltres mateixos ens creiem que puguem fer la lligueta d’ascens. “Home Garigot, és que està ordenada alfabèticament”, em direu. Doncs desaprovo aquest sistema! La classificació de la jornada zero és l’única que podem manipular i si som incapaços d’establir un criteri que ens situi líders destacats és que hem de fer una cura ràpida d’autoestima.