A què jugàvem?

1 LLEVANT B: Manu, Mansilla, Alfonso, Pepe, Pepe Plà, Juanjo, Saúl, Iker, Lerma, Miguel Ángel i Perona.

0 BADALONA: Rubén (10), Óscar Ramírez (10), Macanàs (10), Càmara (10), Alain (10), Pons (10), Piti (10), Blanco (10), Rubén Casado (10), Monty (10) i Lezaún (10).

Canvis: Encinas (10 ) per Lezaún (21') i Besora (10) per Macanàs (80').

Àrbitre: Acosta Lorenzo. Un jeta.

Gol: 1-0, Juanjo (65’).



La clau del matx va ser el placatge que li va fer Manu a Lezaún a la iarda 25. L'escapulat ho tenia tot de cara per aconseguir el touch-down però la brutal intervenció del quarterback local ho va evitar sense que l’àrbitre prengués cap mesura dràstica...Això sí, Manu té assegurat el seu futur perquè diversos equips de la NFL ja el segueixen de molt aprop.
Com a conseqüència del brutal impacte, Lezaún va quedar estès a terra sense coneixament i malgrat que tothom buscava urgentment la Creu Roja, els únics que van aparèixer van ser alguns directius del Badalona que se’l van emportar a urgències amb els seus propis mitjans. Això ja no passa ni a Burkina Faso, però es veu que a València encara estan a l’Edat de la pandereta.
Com no podia ser d’una altra manera tots aquests fets adversos van descentrar el Badalona, que no sabia a quin esport jugava o si al final del partit el Llevant els facilitaria per netejar-se una dutxa del segle XXI o bé una barrica de roure americà.
De tota manera ja sabíem on anàvem. Què es pot esperar,sinó, d’un estadi que es diu “El Buñol”?

Qüestió de fe

Si el CF Badalona fos una religió, el nostre Déu seria l’estadi municipal de futbol: tothom l’afirma però ningú l’ha vist.
Jo ja fa temps que m’he perdut en aquest procés: que si venem el patrimoni o no; que si ara es fa una permuta de terrenys o no; que si determinats partits polítics hi voten en contra (un d’ells té ara de cap de llista un Conseller de la Penya!); que si ara tot està en mans de la Generalitat; que si ara ballem una sevillana a la pota coixa, bla, bla, bla… Seguir tot aquest serial m’està afectant la salut i la meva amistat amb en Colegiado ja que sovint ha d’aguantar els meus mals humors.

En tots els àmbits de la vida sempre hi ha el típic optimista, i en el nostre cas és aquell que assegura tot convençut i desinformat “ja és segur: a finals d’aquest mes posaran la primera pedra!”. El pobre ho diu amb el mateix fervor que el Quixot anava a lluitar contra els gegants imaginaris...

Jo ja m’he tornat un pessimista total en aquest assumpte. I és que Badalona té un munt d’empreses més importants que el camp de futbol: el projecte Badalona capital europea del bàsquet, renovar el clavegueram del carrer Juan Valera, envernissar el Pont del Petroli o treure les cagades dels coloms dels bancs de la Rambla.

Diuen que la història és cíclica, així que ja em veig tornant als orígens, és a dir, jugant descalç a la sorra de la platja.

Càmara, el més votat

Amics bloggaires, l'Albert Càmara, amb el 31% dels vostres vots, ha estat escollit el millor jugador del darrer partit. Felicitats capi!!

Pateix qui vol

1 CF Badalona: Rubén (10), Óscar Ramírez (10), Alain (10), Càmara (10), Macanàs (10), Pons (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Leazun (10), Monty (10) i Blanco (10).
Canvis: Recio (10) per Lezaun (64’), Cazorla (10) per Òscar Ramírez (71’) i Isaias (10) per Rubén Casado (78’).

0 (je, je) Alacant: eren 11 que van passar desapercebuts.

Àrbitre: Raul Alfonso. Tot i que és del col·legi canari ha vist el clar penal a favor nostre.

Gol: 1-0, Cámara de penal (52’).

Incidències: Després dels 90 minuts reglamentaris el col·legiat va fer jugar la primera part d’una pròrroga.


Cares vermelles com un pebrot provocades per una pressió arterial alta. Rostres suosos i desencaixats. Gent respirant profundament per por a ofegar-se. Algun home de la meva edat a punt de caure desmaiat escales avall…Són algunes de les diapositives que he pogut veure al final del partit. “Collons, Garigot, com hem sofert! Això no es pot aguantar!”, m’han dit molts.
Avui dia la gent pateix per qualsevol cosa. Tot i que l’àrbitre ha allargat el partit 15 minuts i un gol de l’Alacant ens hagués deixat fora de la lluita per pujar jo sempre he estat serè perquè tinc formació budista, concretament en la branca Zen i Mahayana. Que les coses es compliquen? Doncs res, relaxes la teva ment i et concentres en alguna formiga que corri pel ciment de la tribuna. Observes la seva trajectòria i comences a parlar-li per crear una empatia. La conversa ha de tenir un to afectuós i cordial. Proves d’esbrinar a què aspira en aquesta vida i, si pots, l’ajudes a aconseguir el seu propòsit. La clau de tot es fer una bona obra amb un ésser viu, cosa que jo he aconseguit aquest vespre. Mentre estàs concentrat en tot això no tens temps d’estar neguitós.
Només els crits d’eufòria del final m’han fet tornar al món mundà. Hem guanyat, no he patit i a sobre he ajudat a una pobra formiga a arribar a la seva llar, on els seus familiars l’esperaven amb els braços oberts.

Metamorfosi

Les setmanes després d’una desfeta com la de Lleida són de mal portar. A mi almenys em costa llevar-me, menjar (beure, en canvi, no) i concentrar-me en les meves obligacions. Mireu si estic despistat que avui quasi enverino el pobre col.legiado quan li he posat mata-rates enlloc del seu pinso...
Les partides de dòmino tampoc són el mateix, fins al punt que no em queda moral d’aprofitar-me dels meus companys de joc utilitzant males arts. Quan vaig als súpers tampoc em veig amb esma d’omplir-me les butxaques de productes que mai passaran per caixa. Tampoc tinc ganes d’inventar-me excuses per no pagar les factures i ja he donat ordre al banc (la de la finestreta creia que veia una al·lucinació) perquè em posin al dia de tots els pagaments.
En definitiva, perd el Badalona i em transformo en el que no sóc: un tio legal. Més derrotes com la de Lleida i encara sóc capaç de fundar una ONG, d’anar cada diumenge a missa i de tornar-me ecologista.
No vaig bé, no. Així que demano a la plantilla escapulada una mica de compassió. Si us plau, diumenge foteu-li una pallissa a l’Alacant!

El Badalona perd, però és com si empatés

4 (1) UE LLEIDA: Gonzalo, Sierra (Luismi 80’), Povedano, Dorado, Lázaro, Tevenet, Galván, Queco (Tato 75), Santos, Cristian i Sergio Rodríguez.

1 CF BADALONA: Rubén, Besora, Alain, Cámara, Òscar Ramírez, Pons, Encinas, Piti (Cazorla 66’), Lezaun, Monty (Tomy 73’) i Blanco (Recio 58’).


Àrbitre: García Villacampa. Potser és familiar del president de la Penya. Ha expulsat en Besora al minut 63’.

Gols: 0-1, Pons (12’), 1-1, Tevenet (37’), 2-1, Santos (65’), 3-1, Sergio Rodríguez (82’) i 4-1, Tato (89’).

Incidències: En Duran (que és qui finalment m’ha informat del partit) estava destrossat.


Podríem dir que el Badalona ha empatat perquè el Lledia només ens ha superat després de l’expulsió d’en Besora. Així qualsevol! En igualtat de condicions no hem estat superiors, no, sinó MOLT superiors. Però és clar, si a sobre que anem curts d’efectius ens envien un tio al vestidor a mig partit...El bany final ha estat una pura comèdia i una autèntica farsa que no ens hauria d’afectar de cara a les properes finals. De fet, l’entranyable València ha fet esclatar una de les seves clàssiques traques al final del partit per aixecar la moral d’uns jugadors que, ara més que mai, ens han de demostrar que mereixen vestir l’escapulada.

S.O.S

Us escric des d’una PDA “prestada”. Stop. Estic a l’àrea de servei de Cervera. Stop. El “dos cavalls” ha fet fallida. Stop. No arribaré a temps de veure el partit. Stop. Intentaré viatjar a Lleida fent autoestop. Stop. Un cop allà intentaré esbrinar què em fet. Stop. Llavors em connectaré a un Cybercafè i penjaré la crònica. Stop. Si algun mecànic llegeix això que es faci càrrec del meu cotxe. Punt i final i visca el Badalona!

Carretera, cargolada i victòria!!

Tot i que condueixo sense carnet (sóc autodidacta), sempre he preferit anar als desplaçaments del Badalona amb el meu "Dos Cavalls". Us seré molt franc, si els de la Penya Blava sortissin al migdia m’apuntaria amb ells, però com que tenen la mala costum d’ iniciar els trajectes a trenc d’alba i a més no accepten gossos... Em queda l’opció dels betualians, però als meus 83 anys el meu cap ja no està preparat per aguantar hores i hores de cants, tambors i xiscles.
Així que habitualment em llenço a la carretera pel meu compte, tal i com faré dissabte. Sortiré a la una del migdia i arribaré a Lleida per la Nacional II cap a les tres de la tarda. Un cop allà em fotaré una cargolada de campionat i després de fugar-me per la finestreta del lavabo del restaurant, aniré al camp.
Els aficionats més pessimistes diuen que amb les baixes que tenim, el Lleida ens apallissarà. Els que afirmen això deuen pensar que els nostres jugadors suplents són coixos... Podem guanyar. De fet guanyarem. I és que qualsevol futbolista que es posi la samarreta escapulada li ha d’entrar la mateixa motivació i força (i encara més si és suplent) que a un individu que després d’un llarg període d’abstinència sexual s’està introduint un condó per començar una guerra plena d’entrega i passió.

Assassinat múltiple a l'avinguda de Navarra!!!!!

2 CF Badalona: Rubén (10), David Sánchez (10), Alain (10), Càmara (10), Macanàs (10), Oscar Ramírez (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Lezaun (10), Monty (10) i Blanco (10).

Canvis: Pons (10) per Càmara, Tomy (10) per Rubén Casado (46’) i Isaias (10) per David Sánchez (59).

1 UD Barbastro: Eduardo (0), Bel (0), Villa (0), Bobed (0), Pérez (0), Azpilicueta (0), Serrano (0), Sánchez (0), Linares (0), Bona (0) i Oliva (0).

Canvis: a qui li importen?

Gols: 1-0, Càmara de penal (23’), 1-1, Sánchez de penal inventat (31’) i 2-1, Piti (86’).

Àrbitre: Luis Martín, del col·legi canari. Què collons els hi hem fet als canaris perquè vagin a fotre’ns?

Públic: els que no vam marxar de vacances.

Incidències: Curiosament no es va guardar cap minut de silenci.


En busca i captura. Aquesta és la situació en la que es troba el pobre Piti després que diverses associacions per a la defensa dels drets dels animals l’hagin denunciat per l’assassinat de quatre aranyes, dos centpeus i un escarabat que convivien al travesser esquerra de la porteria que dóna a l’autopista.

El migcampista escapulat va trinxar l’habitacle d’aquests pobres insectes que van morir a l’acte malgrat que el doctor Antoja va fer tot el possible per evitar-ho. Els seus esforços per reanimar-los van ser inútils. I és que el jugador escapulat va dirigir el seu obús de manera precisa, contundent i amb tota la força d’una afició que exigia la victòria.
Amb aquesta cruel victòria, el Badalona continua amb les seves aspiracions d’ascens intactes, però no paren d’acumular-se-li problemes. A la baixa per fugitiu de Piti, l’equip també perd per lesió Rubén Casado, Càmara i David Sánchez. On estaríem sense tant d’infortuni?

Contrastos

Sort que la lliga de futbol no s’atura per Setmana Santa perquè sinó seria per lligar-se un roc al peu i tirar-se al mar des del Pont del Petroli.
Per aquestes dates si engegues la tele no pares de veure gent flagel·lant-se mentre li regalima la sang per l’esquena (estem al segle XXI?) o plorant histèricament davant un ésser a qui consideren superior. Trobar una alternativa més moderna no és fàcil perquè les pel·lícules són del tipus “La túnica sagrada”, “Los diez mandamientos”... Ah, i no se t’acudeixi sortir a fer un volt perquè uns personatges molt estranys amb caputxa et poden envestir amb una creu de 10x10 metres i 200 quilos! I a sobre avui el Canal Plus elimina de la seva graella la pel·lícula pornogràfica dels divendres que tantes alegries ens dóna a tots plegats!
Quina alternativa ens queda davant tanta sang, dolor, patiment i abstinència? El futbol! Que maca és la rutina dels diumenges...L’esmorzar fent la tertúlia pre-partit, el dinar neguitós per veure si el Badalona podrà guanyar, el passeig cap a l’estadi, les discussions amb els aficionats del teu voltant, en Soriano fent de les seves per la megafonia, els cants de les penyes, el carajillo i el caliquenyo de la mitja part, aquella donassa que se t’asseu al costat, la celebració dels gols del Bada, el conyac de després del matx i, finalment, l’arribada victoriosa a casa!
Per desgràcia algunes coses no canvien i per sort d’altres tampoc!

Salvavides

Últimament el Badalona està seguint fil per randa el principal punt del codi deontològic dels metges: salvar vides. Li va salvar fa unes setmanes a la Gramenet i a l’ultima jornada al Sant Andreu. Està molt bé que siguem així de responsables però i a nosaltres qui ens cura? A aquest pas el club haurà de contractar els serveis del doctor House perquè a més de salut ens doni canya! Ja em veig aquest bon home entrant al vestidor escapulat amb la seva coixera, el seu posat arrogant i dient:

-Vosotros listillos, dejad de entrometeros en mi profesión y dedicaros a lo que sabeis...si es que sabeis hacer algo. Como el domingo no goleéis al Barbastro os pienso meter una aguja cargada de laxante! Venga espabilad!

Per sort, aquest destraler de la medicina no trepitjarà mai el nostre vestidor i encara que ho fes no podria complir la seva cruel amenaça perquè estic segur que diumenge donarem la talla!

L'àrbitre roba 3 punts a un excel·lent Badalona

1 Sant Andreu: Javi Ruiz (0), David Malo (el seu cognom ho diu tot), Sito (0), Ortega (0), Lucas Viale (0), Charles (0), Santamaría (0), Manel (0), Jordi Martínez (0, quin xuleta…), Irace(0), Arnal (0).
Substitucions: no les vaig apuntar.

0 CF Badalona: Rubén (10), Oscar Ramírez (10), Alain (10), Cámara (10), Macanàs (10), Pons (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Lezaun (10), Besora (10), Blanco (10).
Substitucions: no m’en recordo.

Gols: 1-0, Jordi Martínez al minut 44. Serà cabró…

Àrbitre: Almendro Zafra. No sap què és un fora de joc.

Incidències: Va ploure. Hi havia més jugadors del Badalona a la tribuna que al terreny de joc...


Ni el Vaquilla o el Dioni o haguessin fet millor que l’àrbitre. El Badalona va ser víctima d’un robatori escandalós a mans d’un home que en la jugada del gol va ignorar un fora de joc que es va veure des del Tibidabo!!
El Badalona va dominar TOTALMENT a un Sant Andreu que va fer menys mèrits que un nen de papà. El resultat just hagués estat un 4 o 5 a 0, però no passa res. Ja recuperarem els tres punts en el pròxim desplaçament.
Per cert, com que a la mitja part va ploure, el Sant Andreu va deixar que els pobres desgraciats que s’estaven mullant anessin a tribuna. Què passa amb la gent que va pagar una localitat cara per estar més confortable i que va veure la segona part com si estigués en una llauna de sardines? Li tornaran la diferència?