Entre el jet lag i el "fairplay"...

Gramenet 3-CF Badalona 2

Ai…sort que la setmana que ve tornarem a jugar a una hora decent. La derrota a “Santaco” l’hem d’atribuir al jet lag que han sofert els nostres futbolistes. I és que un partit encara el podem jugar al migdia, però dos seguits ja és massa per a un equip professional.

Una bona prova de com la diferència horària ens ha afectat és el xoc accidental entre en Càmara i en Cristian. Tots dos estaven desorientats i confusos per estar treballant en un horari en el que habitualment fan el vermut. Per acabar-ho d’adobar la Gramenet ha premut l’accelerador i ha marcat els dos primers gols mentre els dos futbolistes estaven sent atesos i nosaltres jugàvem amb inferioritat...
Res tu, que l’horari de pati de col·legi ja s’ha acabat i el proper diumenge tornarà a ser com el d’un autèntic futbolero: esmorzar de bon matí, veure el matx del filial o algun de futbol femení a les dotze del migdia, dinar a quarts de tres i després a presenciar la victòria del nostre Bada!

Culet, culeeet!!

Les obres del nou estadi municipal començaran l’any vinent. Al cap d’un temps s’aturaran. Es tornaran a reprendre al cap de no sé quants mesos. Entremig el Badalona haurà d’abandonar l’avinguda de Navarra per imperatiu legal i jugar uns anys al camp d’entrenament de Montigalà, que a la vegada es reformarà. Però si abans d’anar a aquest últim estadi pugem a segona, ens gastarem 1’5 milions d’euros a fi efecte de refer el nostre actual camp per a jugar-hi una o dues temporades, fins que finalitzi la segona fase del nou estadi pevista (ai que em parteixo!) pel 2010 o el 2011.... “La parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte. Y la parte contratante de la segunda parte será considerada en este contrato la parte contratante de...” Sincerament, jo entenc millor aquest caòtic i mític gag d’en Groucho Marx que no pas el ridícul i esperpèntic procés de construcció d’un estadi que mai es farà.
Estan jugant amb les nostres il·lusions; volen mermar la nostra resistència moral; pretenen que l’actual junta ho engegui tot a fer punyetes per tenir l’excusa perfecte per a no fer res. En definitiva, actuen de forma sibil·lina i maquiavèl·lica per aconseguir que tornem a ser un equip de primera catalana al que només segueixen 150 persones.
Que no us enganyin: no hi ha voluntat política de construir el camp. A Badalona, el futbol no pot fer-li ombra al bàsquet.

L’únic que pot canviar això és aconseguir, a base d’orgull i de collons, un ascens immediat a segona A. Us imagineu quantes/ts es quedarien amb el cul a l’aire?

"Me pareció ver un lindo gatito..."

Llevant bé 2-CF Badalona 3

Je, je. No és que m'hagi convertit en el mític Piolín, sinó que jo i en Colegiado hem estat tota la tarda caçant gats negres per la ciutat. Vius, eh...no penseu malament. Bé...el gos ha comès un parell d’excessos...és que no li he pogut donar de menjar en dos dies i és clar, la supervivència és la supervivència. En fi, el cas és que tinc engabiats fins a 25 felins negres per deixar-los en llibertat diumenge vinent a l’avinguda de Navarra abans del partit contra el Sabadell. La raó és ben senzilla: avui quan l’autocar escapulat entrava a l’estadi del Buñol gairebé atropella un gat cadell negre, cosa que no feia presagiar res de bo. I vés per on, hem obtingut la primera victòria d’enguany.
Si un gatet de res ens ha canviat la sort us imagineu què faran 25? Bé, potser seran 22 o 20...o 18 perquè no sé si podré mantenir en Colegiado a ratlla. Però tant se val, us garanteixo que moltes d’aquestes bèsties camparan pel nostre estadi assegurant-nos així un 7-0!
Home, ara que hi penso...també en podria deixar anar uns quants a la plaça de la Vila a veure si amb el tema del camp...No res! Malauradament hi ha coses que mai canviaran.

"Del Badalona? Juaa, juaaa"

La directiva ha tornat a posposar l’assemblea perquè no disposa de tota la informació que li ha de donar l’Ajuntament respecte la construcció del nou estadi...
M’imagino la situació al telèfon:

Funcionària ajuntament: -Ajuntament bon dia!

Directiu: -Bon dia truco del Badalona per saber com està el procés de construcció del camp!

Funcionària: (intenta sense èxit dissimular el riure) – Miri, és que...(se li torna a escapar)...el regidor està molt ocupat preparant la xocolatada popular de Llefià, sap...

Directiu: -És que tenim una assemblea pendent de vostès. Així que si no li importa fer un esforç i preguntar...

Funcionària (juntament amb les seves companyes): -Juaaaa, juaaa, juaaa juaaaa. Miri perdoni que m’ho prengui a broma però és que...juaaaa, juaaaaa....disculpi...truqui demà....juaaaa Perdoni, l’he de deixar que tinc feina. Apa visca el Badalona! Juaaaaa, juaaaa!!! (penja)

Directiu (dirigint-se a un company de junta): -Encara res, però avui l’he notat de molt bon humor. Demà segur que ens diran quan posen la primera pedra!


És com si ho veiés. Ens prenen el pèl com volen i a sobre se’n riuen de nosaltres.

A Montigalà abans hi anirà un camp de patates o la Mesquita que l’estadi de futbol. Així que fem l’assemblea d’una vegada tu, que si hem d’esperar que aquesta colla de funcionaris apalancats facin alguna cosa pel Badalona estem llestos!

L' "Efecte Fortor"

CF Badalona 0-Vila-real bé 0

Al pobre Santi Amaro segur que li han sortit un munt d’hematomes després de rebre dins l’àrea la temuda tao-wing-yang, una de les claus més efectives del judo per fer caure l’adversari. L’àrbitre no ha xiulat penal, un fet incomprensible a menys que consideri un cop de puny d’en Bruce Lee un acte d’amor.
Aquesta greu errada ha enfurismat tots els aficionats i ha provocat l’”Efecte Fortor” a les graderies. M’explico. Encara som a l’estiu i això vol dir que la gent suem a partir d’una certa temperatura. La diferència és que hi ha persones que es dutxen i es posen desodorant i d’altres que no. Per mala sort meva, m’he assegut en una zona on els socis eren tots enemics de la higiene i a mida que l’àrbitre l’anava cagant, s’anaven posant més nerviosos...Cada cop que aixecaven els braços en senyal de protesta expandien els seus aromes provinents d’unes aixelles mullades i orfes de sabó i Rexona.
Més que el robatori de dos punts (tenim temps per recuperar-los) el que no li perdono al col·legiat és que per culpa seva hagi patit 12 desmais en 90 minuts.

Espanyol bé 2-CF Badalona 0

Lamento no poder oferir-vos la meva crònica del partit, però resulta que m’he citat al bingo amb una senyora de 75 anys que vaig conèixer al xat i se m’ha fet tard. Hem cantat dos línies i, és clar, amb l’eufòria que dóna el diner fàcil i l’ampolla de champagne que ens hem fulminat entre riures i frases picantones he perdut la noció del temps. Què us he d’explicar a vosaltres…Ja ho sabeu, tiren més dos tetes encara que siguin flonges i arrugades que dos carretes.
Quan he mirat el rellotge i he vist que eren quarts de vuit he sortit disparat cap a la ciutat esportiva de Sant Adrià. Un cop a dins he observat les mateixes cares de decepció que fa tres mesos. Per nosaltres aquell indret ja s’ha convertit en la “ciutat maleïda”. La Generalitat hauria d’ampliar la Ronda del Litoral a 10 carrils per sentit i menjar-se aquells camps tan desfavorables pel Badalona.
De tota manera jo, de 0 a 10, només estic preocupat 3 perquè tenim moltes baixes.