Trempera vs melancolia

Ja fa temps que no entenc per què l’himne del Centenari s’ha convertit en l’oficial. Com a cançó li dóna mil voltes al de tota la vida, però com a himne és infinítament millor el d’en Rudy Ventura.
L’objectiu del cant d’un equip és esperonar els jugadors i l’afició. I l’himne del Centenari és de tot menys canyer. Això sí, és preciós, però té un ritme lent, pausat i, segons com, melancòlic. En canvi el d’en Rudy és alegre i molt vigorós, sobretot quan diu “Baaadaaaloona!!!…triomfal fi que ens esperona vencedor en el combaaat!!” Escoltant això la motivació col·lectiva de l’estadi es multiplica per mil. Però quan sents “la gavina al vol, Badalona al vent” tens la sensació d’estar assegut en una butaca del Liceu enlloc de l’avinguda de Navarra.
Així que des d’aquí demano a la directiva que es replantegi recuperar el vell himne, més que res per donar una mica d’alegria i trempera a la sortida dels nostres jugadors.

PD: segons els resultats de l’ultima enquesta, heu qualificat la temporada del Badalona amb una mitjana de 6’4.

Oh, Garigot

Al llarg de la meva dilatada i solvent carrera com a opinador m’han escrit un munt de missatges: alguns aprovant el que he expressat, d’altres mostrant la seva disconformitat i uns pocs insultant-me.
De tots, el que més m’ha commogut és el següent poema dedicat a la meva persona:



GARIGOT ES UN SEÑOR ESCAPULADO
PERO ES FANÁTICO,
Y NO UN SIMPLE AFICIONADO

ES SABIO, ES UN HOMBRE BUENO.
TIENE MÁS AÑOS QUE UN TERRENO

LA VIEJA BÉTULO SE ILUMINA
CUANDO GARIGOT
DEL BADALONA OPINA

Y EN EL CAMP DE L´AVINGUDA NAVARRA
DONDE L´AIGUA SURT A 90 KMTS PER HORA
SUENA EL HIMNO,
SALE CÁMARA,
Y NO HAY RECLAMOS,
OH GARIGOT...
EQUIPO QUE GANA ENAMORA. !!!


Eduardo Alessandria

Això no ho iguala ni el “Loco de la colina”. Gràcies Eduardo!

El trio de l'esperança?

Ja tenim nou govern! Va ser difícil colar-me a l’acte de la signatura de l’acord, però com a bon Garigot que sóc finalment vaig aconseguir infiltrar-me i entrar d’amagat una pancarta reivindicativa del nou estadi municipal. A banda de desplegar-la en el moment oportú, em vaig passar tot l’acte recordant als governants el compromís que tenen amb nosaltres des de fa dècades.
Sóc conscient que aquest trio té per davant un munt de reptes importants com acabar amb la plaga de coloms que corre per la ciutat o que la propera “Fiesta de las migas” de Llefià sigui un autèntic èxit de participació. Però el que ja no podran seguir fent és desviar la mirada quan els aficionats del Badalona els exigim amb més força que mai el mateix tracte que els amics del bàsquet!

Canvi radical!

Collons! Una mica més i la directiva dóna la baixa als pals dels córners. Mig equip ha saltat:

Relaño
Traversa
Pons
Piti
Javi Recio
Monty
Tommy
Lezaun

David Sánchez
Albert Puigdollers

A mi la que més m’ha sobtat és la d’en Pons perquè crec que ha estat un pilar fonamental al mig del camp.
El que està clar és que al pobre Manolo Gómez se li ha girat una feina de nassos ja que trobar 10 substituts de garanties no li serà gens fàcil, encara que no li faltaran mitjans. I és que la junta presentarà una derrama de sis mil euros per recarregar la targeta del mòbil del secretari tècnic perquè negociï les hores que facin falta.

Sort Manolo! Les nostres esperançes estan a les teves mans!

Torna, avi

Hola, sóc la Sabrina Garigot, per desgràcia meva neta d’en Llucià. Malgrat que el meu avi és un fatxenda i li tinc poc apreci estic una mica preocupada perquè fa dies que no apareix per casa.
Va sortir el dissabte per anar a veure el partit a Ripollet i des de llavors no ha tornat. Algunes amigues meves (a qui per cert el molt depravat ha intentat seduir en més d’una ocasió) m’han assegurat que l’han vist deambular pels voltants del carrer de Mar juntament amb en Colegiado. M’han dit que el seu aspecte era molt dolent ja que tenia la cara desencaixada, els ulls absents i un pentinat i barba pròpia d’un sense sostre.
No entenc com al desgraciat del meu avi li poden afectar tant les derrotes del Badalona. A mi em té marginada i en canvi entrega tota la seva energia i amor a un club de futbol...S’ha de ser burro!
Crec que el que el va acabar de trastocar va ser que li digués que jo mai seré escapulada perquè en realitat aprecio la Gramenet i que aquest estiu em faré sòcia. Va ser confessar-li això que es va tornar blanc i va caure desplomat.
Suposo que tantes sorpreses desagradables en tan poc temps l’han afectat seriosament.
Si us plau, si algú el veu per Badalona digueu-li que torni a casa perquè no es pot morir sense haver fet el testament. Que m’ha de deixar arreglada!

Dissabte farem història!!

El psiquiatre amb el que estic fent teràpia m’ha explicat que després de passar un trauma com el de la setmana passada el que cal fer és buscar noves motivacions:
-“S’ha d’il·lusionar amb altres coses, Garigot. La vida no s’acaba amb la frustració que van viure tots els aficionats del Badalona”, m’ha reiterat varies vegades.
Dit i fet. Si cal buscar noves motivacions, busquem-les. Oi que som el millor equip de Catalunya? Doncs a per la Copa Catalunya!! Dissabte comença el camí triomfal per conquerir aquest gran títol!!
El nostre rival és el potent i prestigiós Ripollet i l’escenari el seu emblemàtic estadi, un dels més visitats pels turistes que venen a Catalunya!! El matx s’entreveu com un dels més importants i transcendentals de la història del club!! Badalona sencera s’hauria de bolcar en massa per donar suport als nostres jugadors!! Després de la victòria que aconseguirem hauríem de marxar tots cap a l’ajuntament per celebrar que hem fet el primer pas cap al títol i a la nit organitzar una festa fins a altes hores de la matinada!!
Sí!! Jo ja he trobat el camí de l’esperança i la felicitat!!
Així que l’Hospi ja es pot confitar la promoció d’ascens!!!