25 de juny 2007

Oh, Garigot


Al llarg de la meva dilatada i solvent carrera com a opinador m’han escrit un munt de missatges: alguns aprovant el que he expressat, d’altres mostrant la seva disconformitat i uns pocs insultant-me.
De tots, el que més m’ha commogut és el següent poema dedicat a la meva persona:



GARIGOT ES UN SEÑOR ESCAPULADO
PERO ES FANÁTICO,
Y NO UN SIMPLE AFICIONADO

ES SABIO, ES UN HOMBRE BUENO.
TIENE MÁS AÑOS QUE UN TERRENO

LA VIEJA BÉTULO SE ILUMINA
CUANDO GARIGOT
DEL BADALONA OPINA

Y EN EL CAMP DE L´AVINGUDA NAVARRA
DONDE L´AIGUA SURT A 90 KMTS PER HORA
SUENA EL HIMNO,
SALE CÁMARA,
Y NO HAY RECLAMOS,
OH GARIGOT...
EQUIPO QUE GANA ENAMORA. !!!


Eduardo Alessandria


Això no ho iguala ni el “Loco de la colina”. Gràcies Eduardo!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, no arriba a Garcilaso de la Vega...

eduenbdn ha dit...

No quería emular a Garcilaso, sólo arribar a los arrabales del fósil músculo cardíaco de Garigot. Ahora que la emoción anida en el castigado pecho del viejo escapulado me retiro sereno al ostracismo de mis refelexiones.