La indiferència ens matarà

Potser haurem d’acabar donant la raó a aquells que pensen que a Badalona no hi ha afició pel futbol. Ho dic perquè en un moment tan difícil com aquest (temporada nefasta, menyspreu de l’Ajuntament vers la nostra entitat, etc....) els seguidors no generen cap tipus de debat. De fet, públicament sempre parlem els de sempre: els tertulians d’RCB, un parell de radiooients, dos o tres seguidors d’aquest blog i un servidor. Si realment hi hagués afició, la ràdio municipal s’hauria d’inundar de trucades i aquest blog hauria d’estar farcit de comentaris.

Per això sento enveja sana d’altres entitats més petites o de bàsquet en les que els seus seguidors sí que es manifesten i generen debats apassionants. Al Badalona, absentisme i indiferència social. I això, per a mi, és més greu que no pas una mala temporada.

Pim, pam, pum!!

El partit del Badalona d’ahir va ser equivalent al polvo d’uns adolescents, és a dir, esgotant tota la pólvora de bones a primeres endut per una eufòria i passió desenfrenada. Així va ser la nostra primera part: brillant i trepidant. Vam descarregar ràpid pensant que a la segona part se’ns tornaria a aixecar però res més lluny de la realitat. Als segons 45 minuts la teníem totalment tova i flonja i per més que ho vam intentar, no se’ns va tornar a posar erecta.
Està clar, doncs, que hem de saber gestionar millor les nostres energies. De cara al proper partit, podríem començar petonejant, acariciant, tocant i quan tinguem el rival sota el nostre domini, fotre-li ben endins. Segurament així, anant de menys a més, podrem rendir a l’alçada que s’espera d’un equip expert com el nostre.

Tàctica impecable

Finalment tota la bona feina que s’està fent comença a donar els seus fruits. Els tres punts d’ahir no signifiquen altra cosa que l’empenta definitiva cap a la promoció d’ascens. Aquesta embranzida no hagués estat possible sense la tàctica que estem utilitzant per despistar els nostres rivals. En quatre mesos hem canviat 3 vegades d’entrenador, hem utilitzat 3 uniformes diferents i hem variat el nostre horari de joc un cop. Els adversaris ja no saben si s’enfronten al Cadis, el Badalona o el Celta i això juga al nostre favor perquè comptem amb el factor sorpresa. Ara només hem d’anar guanyant fins a la primavera, moment en que tornarem a jugar a la tarda i podrem fer l’esprint final per ser quarts.