Malpensat!

Mireu quina notícia m'ha enviat un de vosaltres preguntant-me si hi tenia alguna cosa a veure.

Un grup de jubilats es dediquen a assetjar sexualment turistes a la Rambla de Barcelona

"Els Mossos d'Esquadra fa mesos que tenen detectats homes d'edat avançada que aprofiten les concentracions de gent a la Rambla per fer tocaments o fregaments a dones (...) Normalment actuen a les rotllanes que es formen al voltant de les estàtues humanes o de grups que fan performances al mig de la Rambla. Aquest tipus d'assetjador s'acosta a la víctima fins que dissimuladament pot fer algun tocament o fregament. Les víctimes, que majoritàriament es tracta de noies estrangeres d'uns 20 anys, se separen de l'assetjador o l'aparten amb un cop de colze. A vegades, per acostar-se més a les víctimes i per dissimular es fiquen la mà a la butxaca dels pantalons."

Bé, crec que és innecessari que negui qualsevol vinculació amb els fets. Per sort, no em calen aquest tipus d'"artimanyes" perquè encara conservo les meves virtuts de Dandy.

Per cert, després d'eliminar de la Copa del Rei el Cocorutxo, ens ha tocat el Puertorellano. Què en sabem d'aquesta gent?

Qui és aquest jugador del Badalona?

Com heu endevinat la majoria, el de la foto és en Rubén! De moment el premi és moral, però us prometo que faré algunes gestions a veure si em dónen alguna cosa per regalar-vos. Això sí, a la propera us ho posaré molt més difícil! Prepareu-vos!!!!

Sort dels mòbils...

1 CF Badalona: Rubén, Cervero, Alain, Càmara, Macanàs, Cristian, Blanco, Santi Amaro, Diego Gascón, Rubén Casado i Jacobo. També van jugar Alfonso, Isaias i Yeray.

1 CF Orihuela: Felip, Óscar Álvarez, Tevenet, Ratón, Diego Ribera, Juanjo Moreno, Carlos Pérez, Juanjo Martínez, Amantegui, Verza i Varela.

Gols: 1-0, Rubén Casado (47’) 1-1; Tevenet de penal (124’).

Àrbitre: Sureda Cuenca. Va allargar el matx fins que l’Orihuela va aconseguir empatar i a sobre va expulsar en Rubén.

Incidències: Bona part dels aficionats escapulats lluïen un generós bronzejat.



Hem començat la temporada igual que vam acabar l'anterior: rebent un disgust al temps de descompte. Una altra vegada hem estat víctimes del sistema i des d’aquí reclamo a la Federació que suprimeixi el temps extra o bé que ordeni jugar els 90 minuts íntegres. El que no té sentit és que dels 90 se’n disputin 30 o 40 i només se n’afegeixin 2 o 3... O es juga tot o quan es compleixi el temps reglamentari s’acaba el partit estigui on estigui la pilota. Si això fos així avui estaríem a segona A.
És veritat que després del gol d’en Casado, en Francisco va ser més conservador que l’Aznar i la Margaret Thatcher junts. Però també és cert que al final del temps reglamentari els 3 punts eren del Badalona i no d’un Orihuela que no va fer res.
El nostre joc...bé...donem-los temps. He de reconèixer que m’ho vaig passar millor veient els vídeos porno que té un destacat i prestigiós soci del Badalona al seu mòbil, que no pas amb el partit. L’entranyable aficionat és un amant de les escenes on apareixen negres amb una eina de 40x10 ficant-se per forats impossibles. Mira tu, almenys així ens va tenir distrets una estoneta.

Perdut, confós, atordit...

0 CF Badalona (guanyem als penals): Rubén, Cerveró, Alain, Càmara, Alfonso, Cristian, Jacobo, Santi Amaro, Rubén Casado, Blanco i Diego Gascón. També van jugar Isaías, Macanàs, Pep Arau i Yeray.

0 UE Sant Andreu: Aurreko, Càrdenas, Leo Bermejo, Jorge Recio, Joyce Moreno, Dani Martí, Fran Piera, Javi Recio, Marcos, Lanzarote i Lezaun. També van jugar Fran Grima, Alex, Miralles i Eloy.

Àrbitre: Corredor Pérez. Va expulsar amb vermella directa Bruce Lee Cristian per una falteta de res (88’).


Ja ha caigut el primer títol i hem salvat la temporada perquè passi el que passi a partir del proper diumenge no l’acabarem en blanc! De tota manera m’agradaria fer algunes puntualitzacions del que vam viure ahir.

La majoria d’aficionats no coneixíem gran part de la plantilla i com que es tractava del partit de presentació esperàvem una exposició personal de cada nou jugador abans de l’enfrontament. Un per un, haurien d’haver agafat el micro davant de tots nosaltres i presentar-se: “hola, em dic Pepito, tinc 25 anys, jugo de migcampista i m’avergonyeixo del meu passat esportiu. Sort que he fitxat pel Badalona! Vull donar les gràcies a la seva directiva per haver dignificat la meva carrera. Les meves aficions són el cinema, llegir, el tuning i anar a fer una copeta de tant en tant...Us prometo que m’esforçaré al màxim per assolir l’ascens encara que no tinguem camp per jugar a segona A. Visca el Badalona!”
Això hagués estat el millor perquè, almenys jo, vaig estar molt, però que molt perdut i confós. De fet coneixia millor el Sant Andreu (Recio, Dani Martí, Lezaún, Santos) que no pas el Bada. I segur que no vaig ser l’únic perquè a l’enquesta en la que us preguntava sobre els nous fitxatges ha guanyat, amb un 38%, l’opció “no els conec però han de ser bons.”
El joc no va ser per tirar cohets. Normal. O és que vosaltres quan aneu a una nova empresa ja rendiu al cent per cent des del primer dia?

Un clàssic en hores altes

En el seu dia va estar tocat de mort, però afortunadament el “Torneig dels Històrics” ha recuperat el seu prestigi gràcies, entre d’altres, al Badalona que sempre l’ha respectat i mai ha desertat o, el que és pitjor, s’hi ha pixat al damunt enviant el conjunt filial.
Enguany es juga al camp de l’equip que ens va copiar el disseny de la nostra samarreta però invertint els colors (no diré el que penso sobre aquest plagi per respecte als avantpassats de l’Avi, que eren de l’Europa). El cas és que aquesta competició té un “nosequè” que el fa entranyable. Malgrat ser el torneig de la calor asfixiant, de la deshidratació, de les mosques emprenyadores, de la tempesta d’estiu i d’un llarg etcètera d’incomoditats, els veritables amants del futbol l’esperem amb ànsia cada any per aquestes dates.
A més té l’avantatge de veure l’actuació fugaç de jugadors que mai més se’n torna a saber res. Com que els entrenadors fan jugar fins a 25 o 30 futbolistes...
També és emocionant retrobar-se amb aficionats i encetar novament les tertúlies en les que els optimistes pronostiquen un ascens inqüestionable i els pessimistes de sempre reneguen dels nous fitxatges (malgrat no haver-los ni vist) i diuen allò de “amb aquest equip ens anem directes a tercera.”
Això és part de l’encant del futbol i el “Torneig dels Històrics” ens lliura la possibilitat de gaudir-lo després d’un mes i mig d’abstinència forçosa. Per molts anys!

PD: malauradament em perdré aquesta edició del torneig perquè marxo una setmana a Villanueva del Trabuco (Màlaga) a visitar un familiar que té problemes amb la justícia. Fins aviat!