Sobrats, no: sobradíiiiiissims!!!

D’això se’n diu començar amb ganes! I no com l’Avi, que el molt gandul ha marxat de vacances i no ha pogut fer capi il·lustració de la gran victòria que hem aconseguit! He vibrat tant escoltant en Duran, que després no m’ha calgut la Viagra per guanyar un altre tipus de partit...
Ja us ho deia jo: aquest any ens avorrirem de tant guanyar! Els crítics destructius hauran de buscar-se nous al·licients pels diumenges a la tarda, com per exemple fer-se jutge de balls de saló o de concurs de truites. Si per contra decideixen venir al camp, que es preparin els pobres del bar, ja que segur que rajaran de l’estat de les "saltxitxes" o del cafè.

Es busquen showmen

Temporades com la que comença m’avorreixen. Tots sabem que pujarem a segona i que per tant 8 dels 9 mesos que dura la competició serà un pur tràmit. Una setmana anirem líders, a l’altre tercers, potser en alguna sortirem de la zona d’ascens, però ràpidament hi tornarem a entrar fins a culminar la gesta.

El moment que tots anhelem no arribarà fins al més de juny. Per tant no estaria de més que el club adoptés mesures per fer-nos més amens els diumenges de tardor i hivern: cheerleaders, varietés a les graderies o un speaker que vagi explicant acudits mentre els nostres jugadors derroten l’adversari amb facilitat. Jo crec que això seria suficient tenint en compte que tindrem altres motius per distreure’ns com per exemple l’enèsima aixecada de camisa de l’ajuntament amb el camp i la consegüent amenaça d’en Casquete dient que plega.

Un enemic invisible

Com sabeu, no confiaré en la construcció del nou estadi fins que vegi l’estructura aixecada. De tota manera, des del club es dóna per fet l’acord amb l’Ajuntament cosa que no ha caigut bé en algun despatx del Consistori.

Efectivament, algú amb una ment roïna i retorçada està movent els fils per destruir-nos. L’altre dia en Sergio Torres va haver de ser traslladat d’urgència a l’Hospital víctima dels estralls provocats per l’aigua de l’aspersor, que li va impactar a la cara a 90 km/h. Aix! Només de pensar-ho… Aquest accident no és fruit de la casualitat. Us recordeu del dolent de l’Inspector Gadget? Era aquell personatge del qual només se’n veia una mà i que pitjava totes les tecles necessàries per enderrocar l’inspector. Doncs bé, estic segur que des d’alguna cambra municipal sòrdida i funesta alguna mà fa el mateix amb nosaltres i de moment, ja s’ha cobrat una víctima: el pobre Torres, que tot just acabava d’aterrar...
Abans la policia no trobi aquest botxí, els jugadors del Badalona farien bé de no apropar-se als pals del córner, ni a les torres de llum...per si les mosques. I no cal dir que club ha d’enretirar immediatament tots els aspersors i tornar al rec tradicional: amb galleda.