Resultats enquesta

PREGUNTA: -Quin és el vostre segon equip?

-El Barça 39% (vosaltres sí que en sabeu!)

-Només sóc del Badalona!! 23% (això és amor!)

-La Gramenet 12% (quins collons!)

-El Madrid 9% (a la vida hi ha d'haver de tot, no?)

-L'Espanyol 6% (els pericos no fan nosa)

-El Linares 5% (ja us val!)

-El Betis 2% (oé!)

-El Sevilla 1% (Francisco no se toca!)

- L'At. de Madrid 1% (aquí també és el "pupas")

-El València 1% (tots els vots són d'en València)

VOTS TOTALS: 596 (que no teniu feina o què?)

Neguits

No és per tirar coets però un empat al camp del Dènia no és del tot dolent. Sí, ja sé que és el cuer, però molta gent confon aquesta condició amb un equip de coixos, vells o dones i no ho és pas. El cuer del grup català de segona B és un conjunt d’un nivell semblant al 80 per cent dels de la resta de la categoria.

En canvi, allò que cada vegada m’inquieta més són els rumors que apunten un interès del Sevilla per fotre’ns en Francisco. Es veu que el volen pel conjunt filial. Ja només ens faltaria això! Mitja plantilla de baixa i el míster marxant cap al Pijuán! Si això acabés passant jo no buscaria un altre entrenador del ram, sinó que contractaria un representant de la brigada de tir dels Mossos d’Esquadra perquè ajudés els nostres futbolistes a millorar la punteria. És el que necessitem amb més urgència. Una mica més de precisió i contundència.

Una bona farra i a guanyar!

No hi ha res pitjor en el futbol que un empat a zero. És igual de trist que haver d’agafar el tren de rodalies per anar a treballar, però de tota manera estic orgullós del nostre Francisco. L’home segueix “erre que erre” amb el seu estil de vestir i ni l’àrbitre l’ha aconseguit modificar. Resulta que com que el color del seu xandall coincidia amb el de la samarreta de l’Alacant, el col·legiat li ha ordenat canviar-se’l...Lluny d’anar a posar-se roba de carrer, el míster ha agafat la primera peça de roba que hi havia a la banqueta: un “xubasquero” blau i llestos. Amb dos collons! Clar que sí.
El míster és un tipus amb caràcter i l’equip també, però li falta un xic d’alegria. A la propera jornada juguem al camp del Dènia, la ciutat d’Espanya que està més a prop d’Eivissa.... D’allà surten uns ferris que només triguen una hora i mitja en arribar a l’Illa. La directiva faria bé de llogar-ne un per a tot l’equip perquè hi anés a passar una nit divertida i reactivar així el seu esperit jovial.

Un model a seguir

Quin golàs d’en Rubén Casado! I quin empat més valuós davant la marca blanca del Badalona, el Gavà. De tota manera vull ressaltar una altra virtut de l’equip escapulat que encarna en Francisco. Els de TV3 l’han enfocat diverses vegades i mentre me’l mirava he pensat que es mereix que li atorguin el premi al míster més fashion de la categoria.
Avui dia tots els entrenadors cuiden fins al més mínim detall la seva vestimenta. Que si camisa italiana, que si corbata de seda, que si pantalons amb pinça, que si sabates londinenques... Ja s’hi poden esforçar, ja i malgastar els seus diners que aquí l’únic que marca tendència és en Francisco. L’home, lluny de seguir el ramat, es presenta als partits amb samarreta, pantalons curts, bambes i mitjons blancs. Es tracta d’una vestimenta funcional i polivalent perquè tant pot servir per dirigir un partit de futbol, preparar una barbacoa o anar a passejar el gos.
La moda sempre s’ha caracteritzat per ser original i en un context en que tots els tècnics van vestits igual, l’únic que es diferencia de la resta és en Francisco. Bravo!

N'hi ha que neixen malastrucs

Avui he pogut comprovar que veritablement hi ha socis del Badalona que estan de pega en aquesta vida. Aquests, s’han empassat 80 minuts de joc soporífers durant els quals se’ls han accentuat les úlceres d’estómac, mals de cor i migranyes que pateixen en el dia a dia. Arribats a l’últim tram del matx han abandonat el camp per frenar la seva agonia i...patapam: el clímax del partit esclata en el temps de descompte. Aquests pobres desgraciats s’han assabentat del gol per l’eco dels crits d’en Soriano, que rebota per tots els edificis del voltant. Què trist!
Jo prefereixo que la cosa hagi anat així perquè el futbol és com les bones pel·lícules. Us imagineu que al començament de “El sexto sentido” us desvetllessin que en Bruce Willis és mort? (als que encara no l’hagueu vist ja no cal que l’agafeu perquè us l’acabo de fotre enlaire). Quin sentit tindria la peli?
La diferència, però, entre el personatge d’en Bruce i el Badalona és que nosaltres sortim més vius que mai. Això sí, amb una plantilla molt fràgil per les lesions i amb alguns socis que han arribat a casa mig moribunds.