Per demanar que no quedi...

Caravana escapulada

Malgrat la derrota, ja haguéssim signat fa tres setmanes dependre de nosaltres mateixos a aquestes alçades. Pujarem, no en tinc cap dubte. El problema vindrà quan haguem de fer la celebració perquè es veu que l’Ajuntament ha restringit els actes a la balconada només per la Penya i per fer-hi els pregons de la festa major. Un greuge més!
Suposo que la directiva estarà buscant alternatives, però jo proposaria celebrar-ho en un autocar descobert, passejant-nos per la ciutat i ensenyant tots el cul amb el següent lema: i ara on jugarem?

Això és una mona!

Quina mona vaig agafar ahir! Quina mona he dormit aquesta ni! I quina mona em menjaré aquesta tarda juntament amb una vídua de Terrassa que vaig conèixer! A més serà una mona feta a mida per un veterà pastisser de la ciutat.

La base del pastís serà una recreació de l’equip que va vèncer ahir. En un dels extrems hi haurà un escut de xocolata del Badalona i a l’altre un parell d’ous de Pasqua, el símbol que millor representa l’actitud del nostre conjunt. També posaré les típiques plomes que seran blanc-i-blaves. Em seran de gran utilitat pels jocs que de ben segur practicarem després amb la meva nova amiga...
Tic-tac, tic-tac, ja falta menys...

Tots com aquest!

No em podia imaginar un diumenge tan rodó com el d’avui! He anat al millor restaurant de Lleida per afartar-me de cargols i vi. Mmmm....impressionant! A l’hora de pagar he simulat una lipotímia aguda i quan ha vingut l’ambulància, els he pogut convèncer que ja estava millor i que em portessin al camp del Lleida perquè m’atengués el doctor Antoja. Lògicament el vehicle ha entrat per la porta d’emergència amb la qual cosa també m’he estalviat l’entrada. Pel que fa al matx no cal que us digui res de com he gaudit!

Hem fet el gest del campió: guanyar un partit clau en un moment clau. Tic-tac, tic-tac....el compte enrere continua!