Paranormal

Em consta que el programa “Cuarto milenio” que dirigeix l’Iker Jiménez estudiarà el cas paranormal que s’ha produït avui a l’avinguda de Navarra. No ens han expulsat ningú; no ens han xiulat cap penal en contra ni tampoc ens han anul·lat cap gol. Insòlit. Es veu que l'Iker considera aquest fet com el més incompresnible de l’any després d’unes psicofonies que es van enregistrar a Jun (Granada). Molt em temo, però, que el d’avui serà un cas aïllat i que ben aviat tornarem a patir la persecució dels àrbitres canaris. Amb el que costen els desplaçament, no poden venir d’un altre lloc?

Un i cap a casa

Alguna cosa està canviant. Quan comença la temporada, jo sempre compto que el Badalona surt amb un -6, ja que la Grama sempre ens guanya els dos partits. A més, de vegades ho fa amb contundència com l’any passat a l’avinguda de Navarra. Nosaltres avui hem demostrat generositat. Per joc i qualitat podríem haver-ne fet més d’un, tot i haver-nos quedat amb un home menys per l’expulsió d’en Cireré. Però amb un ja n’hem tingut prou: per què aprofitar-nos d’un club veí que està en hores baixes?

Sí, alguna cosa està canviant: ara ja només falta que els àrbitres no siguin tan estrictes amb nosaltres i sí amb els nostres adversaris.

El pitu, per quan arribeu a casa!

És del tot vergonyós el que ha passat avui a l’avinguda de Navarra! No ho dic pel joc de l’equip que a mi m’ha agradat malgrat l’empat. Ho comento per l’avís que ha hagut de fer en Molina per la megafonia: “es prega als socis que deixin de tocar el pitu”, ha advertit.

Es veu que alguns, nerviosos per la incertesa del resultat, han començat a jugar amb el seu fal·lus. Comenten que fins i tot alguns ho han fet amb el del veí…..Impresentable. Aquests del Sabadell aniran comentant que els aficionats del Badalona són incapaços de controlar la seva libido. I jo dic que menys practicar l’autoplaer mentre es veu el partit i més animar, que avui 50 del Sabadell han fet més soroll que tots nosaltres junts.

Les coses, clares!

No tinc cap dubte, però cap, de les següents qüestions:

-Que ens salvarem.

-Que de cara a l’any vinent ens hem de quedar, màxim, 2 jugadors.

-Que hi ha molts futbolistes de l’actual plantilla que no tenen el mínim de professionalitat per defensar la nostra samarreta.

-Que amb una combinació de l’equip dels veterans i els juvenils no estaríem pitjor que ara.

-Que cada cop hi ha menys afició pel Badalona. Com s’entén, si no, que després del bany que ens va donar la Grama, només hi hagués indiferència i silenci?

-Que aquesta temporada he envellit 10 anys de cop.

-Que em callo ja per no dir-la més grossa.

No neva al gust de tothom!

Ja és mala sort que la jornada que guanyem 0-3 a fora, es foti a nevar! No paro de veure gent fent-se fotos pel carrer i d’escoltar comentaris del tipus: “ohh…que bonic” o “mira, mira: està quallant!” Però de la nostra gesta d’ahir, ni mu. No podia haver nevat el dia del Sant Andreu o del Sabadell? Coi de temps! Jo he intentat fer un ninot de neu a la plaça de la Vila amb la bufanda del Badalona, però quan ja el tenia quasi acabat, a uns marrecs se’ls ha descontrolat la pilota de bàsquet amb la que jugaven i me l’han destrossat....
Bé, almenys sembla que el joc dels nostres jugadors ha pujat de temperatura, cosa que ja tocava!

L'últim revulsiu?

La indiferència ens matarà

Potser haurem d’acabar donant la raó a aquells que pensen que a Badalona no hi ha afició pel futbol. Ho dic perquè en un moment tan difícil com aquest (temporada nefasta, menyspreu de l’Ajuntament vers la nostra entitat, etc....) els seguidors no generen cap tipus de debat. De fet, públicament sempre parlem els de sempre: els tertulians d’RCB, un parell de radiooients, dos o tres seguidors d’aquest blog i un servidor. Si realment hi hagués afició, la ràdio municipal s’hauria d’inundar de trucades i aquest blog hauria d’estar farcit de comentaris.

Per això sento enveja sana d’altres entitats més petites o de bàsquet en les que els seus seguidors sí que es manifesten i generen debats apassionants. Al Badalona, absentisme i indiferència social. I això, per a mi, és més greu que no pas una mala temporada.

Pim, pam, pum!!

El partit del Badalona d’ahir va ser equivalent al polvo d’uns adolescents, és a dir, esgotant tota la pólvora de bones a primeres endut per una eufòria i passió desenfrenada. Així va ser la nostra primera part: brillant i trepidant. Vam descarregar ràpid pensant que a la segona part se’ns tornaria a aixecar però res més lluny de la realitat. Als segons 45 minuts la teníem totalment tova i flonja i per més que ho vam intentar, no se’ns va tornar a posar erecta.
Està clar, doncs, que hem de saber gestionar millor les nostres energies. De cara al proper partit, podríem començar petonejant, acariciant, tocant i quan tinguem el rival sota el nostre domini, fotre-li ben endins. Segurament així, anant de menys a més, podrem rendir a l’alçada que s’espera d’un equip expert com el nostre.

Tàctica impecable

Finalment tota la bona feina que s’està fent comença a donar els seus fruits. Els tres punts d’ahir no signifiquen altra cosa que l’empenta definitiva cap a la promoció d’ascens. Aquesta embranzida no hagués estat possible sense la tàctica que estem utilitzant per despistar els nostres rivals. En quatre mesos hem canviat 3 vegades d’entrenador, hem utilitzat 3 uniformes diferents i hem variat el nostre horari de joc un cop. Els adversaris ja no saben si s’enfronten al Cadis, el Badalona o el Celta i això juga al nostre favor perquè comptem amb el factor sorpresa. Ara només hem d’anar guanyant fins a la primavera, moment en que tornarem a jugar a la tarda i podrem fer l’esprint final per ser quarts.

Vinga, a perdre!

Sembla que el tren de dalt no l’acabem d’agafar. Com que cada vegada és més difícil, potser hauríem de començar a perdre molts punts expressament perquè l'hivern no es faci pesat. Si empatem dos partits, després en perdem un altre, posteriorment en guanyem un....sempre estarem en una zona neutre i el camp s’anirà buidant mica en mica enmig d’un hivern que pinta ser llarg i fred. En canvi, si perdem 6 partits consecutius serem un clar aspirant a guanyar-nos la permanència i la segona part de la lliga tindria un sentit. Evidentment no baixaríem però la por ens mantindria motivats i no pas com ara, que com que tenim assumit que ni pujarem ni baixarem, ja sembla que se’ns en fot tot.

Fins el pitu!!!

El comportament de l’afició del Badalona mereix un estudi sociològic urgent. Ahir guanyem per 3 a 0 i al final del matx dels 4 gats que hi havia al camp, 2 es van posar a xiular. No dic que no es pugui xiular, però amb la d’oportunitats que hem tingut de fer-ho ens els últims mesos, precisament ahir és quan més es van deixar sentir. Ja ho feien alguns amb en Calderé (ascens a segona B) i també amb en Julià Garcia (campions de segona B).

Tal i com va la temporada, una victòria és una victòria. Si a més volem espectacle, organitzem una sortida al Bagdad.

Millorem l'economia domèstica

Diumenge em vaig llevar just a l’hora que començava el partit després d’una nit insípida a l’”Imperator”. Vaig estar picant pedra fins a quarts de sis però cap de les 10 mòmies amb les que vaig ballar va voler venir a casa a fer una xocolata amb xurros.

Total, que després de dormir unes horetes, vaig aixecar-me escoltant en Duran mentre feia un cigaló. No sentia el nom de l’Isaias per enlloc. Normal, no hi queia que estava sancionat després que el Comitè de Competició rebutgés el recurs del Badalona. I és que jo ja no entenc per què la junta presenta recursos a aquesta colla de vividors que gairebé mai ens han fet cas. Si suméssim els diners que hem invertit en enviar-los vídeos, ara mateix tindríem els euros suficients per fitxar al mercat d’hivern. Segur que aquest organisme se’n riu del Badalona cada cop que li arriba una cinta nostra. Per això convido a la directiva a que el proper vídeo que els adreci, sigui de la sèrie “Los ladrones van a la oficina".

"Yes, we can!!!!"

Mira si som bona gent que enlloc de fer-los 4 gols a aquests de l’Alacant, ens vam conformar amb només 2. El bany ens el vam guardar pel final del partit: amb aigua i sabó, com Déu mana. L’equip no té adversari si creu en ell mateix, però en cas contrari...Per això hem de crear un clima propici per reforçar l’autoestima dels jugadors. Enlloc de posar l’himne del Centenari (per cert, ja fa temps que ha passat, no?) podríem saltar al camp amb l’himne del “Yes, we can” que va fer servir l’Obama en la seva campanya i, si té traça, ens el podria interpretar en Sidibé des del mig del camp. Som-hi!

Calma....

No hi ha pressa: tenim fins al 30 de juny per fitxar un nou entrenador… Desconec per què no tenim encara tècnic un cop han passat 15 dies des de la destitució d’en Manolo González. De moment, en Cruyff ja se’ns ha escapat. No, no. No rigueu. Si triguem tant en signar el nou entrenador és perquè segur que s’està buscant un perfil de primer nivell. D’una altra manera, seria incomprensible que anessin passant les jornades, s’anessin esfumant els punts i les esperances sense que la directiva donés el cop d’efecte que necessita l’equip. Poca gent entendria que anéssim tirant amb un entrenador interí per acabar fitxant en Toni Llebaria de torn. Però tranquil·litat, que la directiva no s’estressi.

No ofèn qui vol

A mi no m’han ofès els càntics dels seguidors de la Grama que ens desitjaven el descens a tercera. És més, després d’una llarga reflexió, he arribat a la conclusió que si això passés podria significar un punt d’inflexió per a nosaltres. Està comprovat que si et passes molts anys a segona B pots caure en la desmotivació i convertir-te en un equip del “montón”. Precisament el nostre botxí d’avui és un clar exemple d’això. En canvi, si tinguéssim la desgràcia de ser un equip de tercera-segona b-tercera-segona b....com a mínim tindríem una immensa alegria a l’any. Millor això que la monotonia, oi?

Com guanyar sempre

Per fi he recuperat el control del blog després que l’insensat d’en Manel Piñero me l’intervingués a la força. És cert que el tema de l’escapulari va afectar seriosament la meva salut, però això no li donava cap dret a internar-me contra la meva voluntat en una residència sòrdida i decadent...

Dit això, sembla que el canvi d’entrenador ens ha caigut força bé. De fet ja fa temps que tinc una teoria que segur tindria èxit. Es tracta de fitxar un entrenador el dilluns i fer-lo fora el diumenge després del partit, independentment del resultat. D’aquesta manera tindríem moltes avantatges. La primera seria que pel nostre rival seria impossible estudiar-nos i tindríem sempre el factor sorpresa al nostre favor. A més, tots els jugadors del Badalona estarien constantment motivats per por a perdre el seu lloc o il·lusionats per jugar. No hi haurien ni titulars ni suplents. Econòmicament, no hauríem de mantenir paràsits ni pagar indemnitzacions abusives. Un partit, 500 euros i al carrer. Vinga Fermín, prova-ho!

All my loving, nai, nonai, nonai.....

Sí que han arriscat poc els directius responsables de dissenyar la nova samarreta suplent del Badalona. No es diferencia en res de l’equipació oficial excepte en un detall: l’escapulari és groc enlloc del blanc. El món porta un segle veient-nos amb l’escapulari blanc i puntualment no està malament que el canviem. D’aquesta manera podem comprovar que, efectivament, els nostres antecessors van fer bé de crear-lo blanc.... Posats a jugar amb el nostre signe històric més característic, li podrien haver afegit uns “topos” verds, unes flors liles i unes maduixes ben llampants! I, per arrodonir-ho, també hagués estat bé substituir l’himne per una cançó dels Manolos.

Necessitem un psicòleg urgentment!

No em preocupa tant la derrota contra l’Europa com la falta de confiança que es transmet des del nostre propi club. A la pàgina web hi ha la classificació provisional de la lliga que comença el proper diumenge i si us fixeu ens hem posat.....sisens!!!!! O sigui que ni nosaltres mateixos ens creiem que puguem fer la lligueta d’ascens. “Home Garigot, és que està ordenada alfabèticament”, em direu. Doncs desaprovo aquest sistema! La classificació de la jornada zero és l’única que podem manipular i si som incapaços d’establir un criteri que ens situi líders destacats és que hem de fer una cura ràpida d’autoestima.

Pretemporada feixuga

Havent fitxat l’entrenador i alguns jugadors de la Grama, d’una cosa estic segur: si el nostre objectiu és estar molts anys a segona B no hem de patir. A part d’això, jo també he començat la pretemporada tot fent alguns exercicis. Per exemple, he anat a una obra abandonada i he començat a pujar i baixar escales enmig de bigues podrides i bastides a punt d’esfondrar-se. D’aquesta manera quan hagi de tornar a l’avinguda de Navarra ja estaré totalment entrenat i el risc de lesionar-me serà menor.
També he anat a un spa i m’he submergit en unes aigües glaçades. Tot i que quasi moro d’hipotèrmia i després he tingut problemes per trobar-me el fal·lus per pixar, diuen que va bé per la circulació. Jo només ho faig per estar preparat per quan arribi el fred i la pluja al nostre camp exempt de qualsevol barrera protectora.
El sistema nerviós també l’estic exercitant. He posat una boa constrictor famèlica perseguint en Colegiado. És cruel, però ell és molt hàbil i de moment resisteix. Això em serveix per fer-me immune al patiment perquè si aconseguim pujar, segur sofrirem de valent.
Benvinguts a tots els nous i sobretot tingueu present que aquí es ve a pencar i a pujar!

Les notes d'en Garigot

ENTRENADOR: Ha sabut treure tot el suc als seus jugadors. Ha demostrat ser una eminència a l’hora de llegir els partits, especialment el dia del Barça atlètic a casa. Si suprimim uns quants equips més de les categories inferiors per poder fitxar una altra tongada de bons futbolistes, serà l’home ideal per tornar a dirigir el Badalona la propera temporada.

JUGADORS: Compromesos. Tot i estar plenament reconeguts i, en alguns casos ser veterans, no han vingut a Badalona a que els paguem la jubilació. Han vestit la samarreta amb orgull i coratge. Per a ells, el Badalona no ha estat un equip més: han fet seu el compromís que tenim de pujar a segona A i de donar-li al futbol de la ciutat una mica més de prestigi. Un 10 per a ells. Si cal desmantellar el conjunt femení per disposar de més diners per augmentar-los la fitxa i que es quedin, fem-ho!

DIRECTIVA: Si hagués tingut diners per destituir l’entrenador i fotre fora a alguns “cracks”, tampoc ho hauria fet perquè la confiança en tots ells ha estat total. Cada temporada que passa, l’ull clínic per fitxar jugadors millora. Pel que fa al procés de construcció del nou estadi municipal ens ha mantingut constantment informats a tots els socis. Si cal suprimir la secció de petanca per comprar ciment, fem-ho!

AFICIÓ: En tot moment ha fet costat a l’equip tot omplint l’avinguda de Navarra diumenge rere diumenge. Malgrat els moments difícils, no hi han hagut xiulets ni rajades i ni tan sols amb el partit resolt no hi ha hagut cap aficionat que hagi abandonat l’estadi abans d’hora.

NOTA GLOBAL: Matrícula d'honor.