Miratges

La pàgina web del Badalona ha publicat unes fotografies que suposadament il·lustren l’inici de les obres del camp. No us deixeu enganyar. Tenim tantes ganes de veure’l construït que ens creiem qualsevol cosa. Ara us demostraré que les fotos poden significar qualsevol cosa menys les obres d’un estadi de futbol:

Aquesta pot il·lustrar el lloc on algú ha enterrat el seu gos.



En aquesta altra es veu un grup de cotxes on a dins hi poden haver parelles estimant-se.




Aquí podeu veure un home que passava per allà pixant.



I aquí presenciem un camió entrenant-se pel París-Dakar.

Portem tantes falses promeses i tantes dates d’inici sobrepassades que jo ja no em crec res. Ho faré quan vegi ciment, ciment i més ciment.

Que bé que pinta això!!

En Càmara va ser el símbol de l’ascens a segona B, en Prati el del títol de lliga de fa dos anys i avui hem conegut el de l’ascens a la divisió de plata: en Jordi Ferrón. Aquest grandíssim jugador ja s’ha cansat de rondar per les espanyes i ha optat per fer història amb nosaltres. És normal, Albacete està bé, però l’home ja deu haver provat tota la varietat de formatges de la terra: sec, semi, blanc, de vaca, d’ovella...Ja està! Aquí, si te’n vas al Corte Inglés tenen una àmplia gamma d’aquests productes.
Estic segur que en Clark Gable li traurà el màxim rendiment i ens donarà un munt de satisfaccions. No serà l’únic. Segons les meves notícies els propers fitxatges ens faran trempar a tots! I és que si el departament de màrqueting del Badalona té una mica de vista, traurà un nou producte a 6 euros: el nou pitet antibava!

Clark Gable, a punt de signar

L’arribada d’en Miguel Álvarez canviarà bona part del funcionament del primer equip. Ja sabeu allò de “cada maestrillo…..” No obstant, el canvi més visible per a tots nosaltres serà el vestuari. El xandall i les bambes d’en Francisco deixaran pas als vestits i les sabates cares del nou míster. I és que, vist des de fora, en Miguel Álvarez sembla tot un dandy.
Si encara no s’ha fet oficial el fitxatge és perquè vol imposar un rigorós reglament intern basat en l’elegància i les bones maneres. El club està calculant quant costarien els vestits per a tota la plantilla que haurien de ser de “Selecta Vidal” (condició innegociable per l’Álvarez) així com les sabates, que exigeix que siguin Emilio Tucci.
El tècnic també vol que els futbolistes facin les rodes de premsa engominats i amb un toc subtil però a l’hora contundent de colònia (s’especula que Paco Rabanne, però no ho he pogut contrastar.)
També pretén retirar la barbacoa que hi ha davant el bar. Les calçotades i la carn a la brasa que de vegades feia la plantilla per reforçar el bon rotllo vol que siguin substituïdes per la cuina d’esterificació basada en la deconstrucció.
Tan bon punt la directiva decideixi si accedeix a aquest canvi de filosofia, el presentaran. Això sí, potser no serà a les oficines caloroses i humides del club, sinó al Hall de l’Hotel Arts.

Quina poca vista, Aguera...

Ja és oficial: l’Aguera no ha reunit les signatures necessàries per presentar-se a les eleccions. Es veu que el seu cafè no ha estat un bon reclam per convèncer la massa escapulada. I és que si hagués fet un estudi de mercat previ s’hagués adonat que el producte estrella entre els socis del Badalona són les pipes. Només cal veure com acaba el terra de la tribuna després d’un partit... Segur que si l'aspirant hagués estat en Churruca, en Casquete no hagués tingut cap mena d’opció.
En fi...almenys amb en Fermín sabem que, per una banda té un programa concret, i de l’altra que estarem entretinguts veient com juga partides de pòquer.

"Raro, raro, raro"

La d’avui ha estat una jornada d’allò més estranya: per començar no sentia aquell neguit d’abans de començar un matx en el que et jugues alguna cosa. Després hi havia un home que deambulava pel camp demanant signatures per presentar-se a les eleccions. El més estrambòtic és que enlloc del seu programa de propostes repartia sobres de cafè. Posteriorment en Casquete es retractava i deia que optarà a la reelecció (mai jugaria amb ell al pòquer!). Al final del matx ens moríem d’enveja veient com els visitants celebraven allò que nosaltres no hem pogut aconseguir. A la roda de premsa en Francisco s’acomiadava visiblement emocionat per haver-nos frustrat.

No sé...tot plegat ha estat com...no sé....algú m’ajuda a definir-ho?

A fer nonetes

Ara sí que estem en aquell moment de la temporada en el que tots desitjaríem que s’acabés d’una vegada. Ja no ens queda cap mena d’al·licient.

Ara mateix el Badalona és una metàfora del típic home que ha sortit de nit amb la intenció de sucar i ha fracassat. Del típic home que tenia moltes expectatives, que s’ha passat hores i hores tirant els trastos a dones però que no ha triomfat ni tan sols en l’últim intent desesperat de seduir a la més lletja. Ara mateix el Badalona és la imatge del típic home que, recolzat a la barra d’un bar, apura l’última copa tot sol mentre el cambrer li diu que d’aquí a cinc minuts ha de tancar. Però també som la imatge del típic home que anirà a dormir begut amb la il·lusió que, quan s’aixequi tot ressacós, tornarà a tenir una nova oportunitat.

Bon dia a tothom!

Riiiiiiiiing!!!!!!!!!!!!! Apago el despertador. Tinc el cap confús. Fins fa poc somiava. Em pessigo i em faig mal. Sí, estic despert. Segur? En Colegiado em ve a donar el bon dia i m’impregna la cara de baves. Sí, definitivament estic despert. El somni s’ha acabat. Quina llàstima: era tan realista... Intento situar-me mentalment mentre vaig a buidar l’orinal. La il.lusió s’ha esfumat, sí, però l’any vinent tornarem a perseguir-la, no? Aix! De sobte recordo que la junta d’en Casquete plega. O almenys això és el que diu... Algú tindrà el coratge d’agafar el timó d’un club de futbol en una ciutat on només s’ajuda al bàsquet? Sí, sembla que hi ha una alternativa: un desconegut de l’afició que es dedica a fer cafè. No, no és en Julio Jiménez, però crec que el seu currículum en el món del futbol és una fulla en blanc. Què passarà amb el Badalona? Em preparo una torrada i una tassa de cafè (no sé si és de la marca del “salvador”). Vaig a seure al sofà i ensopego amb una tifa d’en Colegiado. El molt brut l’ha descarregat fora del lloc indicat. Quina merda!