No hi ha res pitjor en el futbol que un empat a zero. És igual de trist que haver d’agafar el tren de rodalies per anar a treballar, però de tota manera estic orgullós del nostre Francisco. L’home segueix “erre que erre” amb el seu estil de vestir i ni l’àrbitre l’ha aconseguit modificar. Resulta que com que el color del seu xandall coincidia amb el de la samarreta de l’Alacant, el col·legiat li ha ordenat canviar-se’l...Lluny d’anar a posar-se roba de carrer, el míster ha agafat la primera peça de roba que hi havia a la banqueta: un “xubasquero” blau i llestos. Amb dos collons! Clar que sí.El míster és un tipus amb caràcter i l’equip també, però li falta un xic d’alegria. A la propera jornada juguem al camp del Dènia, la ciutat d’Espanya que està més a prop d’Eivissa.... D’allà surten uns ferris que només triguen una hora i mitja en arribar a l’Illa. La directiva faria bé de llogar-ne un per a tot l’equip perquè hi anés a passar una nit divertida i reactivar així el seu esperit jovial.
