El Badalona perd, però és com si empatés

4 (1) UE LLEIDA: Gonzalo, Sierra (Luismi 80’), Povedano, Dorado, Lázaro, Tevenet, Galván, Queco (Tato 75), Santos, Cristian i Sergio Rodríguez.

1 CF BADALONA: Rubén, Besora, Alain, Cámara, Òscar Ramírez, Pons, Encinas, Piti (Cazorla 66’), Lezaun, Monty (Tomy 73’) i Blanco (Recio 58’).


Àrbitre: García Villacampa. Potser és familiar del president de la Penya. Ha expulsat en Besora al minut 63’.

Gols: 0-1, Pons (12’), 1-1, Tevenet (37’), 2-1, Santos (65’), 3-1, Sergio Rodríguez (82’) i 4-1, Tato (89’).

Incidències: En Duran (que és qui finalment m’ha informat del partit) estava destrossat.


Podríem dir que el Badalona ha empatat perquè el Lledia només ens ha superat després de l’expulsió d’en Besora. Així qualsevol! En igualtat de condicions no hem estat superiors, no, sinó MOLT superiors. Però és clar, si a sobre que anem curts d’efectius ens envien un tio al vestidor a mig partit...El bany final ha estat una pura comèdia i una autèntica farsa que no ens hauria d’afectar de cara a les properes finals. De fet, l’entranyable València ha fet esclatar una de les seves clàssiques traques al final del partit per aixecar la moral d’uns jugadors que, ara més que mai, ens han de demostrar que mereixen vestir l’escapulada.

S.O.S

Us escric des d’una PDA “prestada”. Stop. Estic a l’àrea de servei de Cervera. Stop. El “dos cavalls” ha fet fallida. Stop. No arribaré a temps de veure el partit. Stop. Intentaré viatjar a Lleida fent autoestop. Stop. Un cop allà intentaré esbrinar què em fet. Stop. Llavors em connectaré a un Cybercafè i penjaré la crònica. Stop. Si algun mecànic llegeix això que es faci càrrec del meu cotxe. Punt i final i visca el Badalona!

Carretera, cargolada i victòria!!

Tot i que condueixo sense carnet (sóc autodidacta), sempre he preferit anar als desplaçaments del Badalona amb el meu "Dos Cavalls". Us seré molt franc, si els de la Penya Blava sortissin al migdia m’apuntaria amb ells, però com que tenen la mala costum d’ iniciar els trajectes a trenc d’alba i a més no accepten gossos... Em queda l’opció dels betualians, però als meus 83 anys el meu cap ja no està preparat per aguantar hores i hores de cants, tambors i xiscles.
Així que habitualment em llenço a la carretera pel meu compte, tal i com faré dissabte. Sortiré a la una del migdia i arribaré a Lleida per la Nacional II cap a les tres de la tarda. Un cop allà em fotaré una cargolada de campionat i després de fugar-me per la finestreta del lavabo del restaurant, aniré al camp.
Els aficionats més pessimistes diuen que amb les baixes que tenim, el Lleida ens apallissarà. Els que afirmen això deuen pensar que els nostres jugadors suplents són coixos... Podem guanyar. De fet guanyarem. I és que qualsevol futbolista que es posi la samarreta escapulada li ha d’entrar la mateixa motivació i força (i encara més si és suplent) que a un individu que després d’un llarg període d’abstinència sexual s’està introduint un condó per començar una guerra plena d’entrega i passió.

Assassinat múltiple a l'avinguda de Navarra!!!!!

2 CF Badalona: Rubén (10), David Sánchez (10), Alain (10), Càmara (10), Macanàs (10), Oscar Ramírez (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Lezaun (10), Monty (10) i Blanco (10).

Canvis: Pons (10) per Càmara, Tomy (10) per Rubén Casado (46’) i Isaias (10) per David Sánchez (59).

1 UD Barbastro: Eduardo (0), Bel (0), Villa (0), Bobed (0), Pérez (0), Azpilicueta (0), Serrano (0), Sánchez (0), Linares (0), Bona (0) i Oliva (0).

Canvis: a qui li importen?

Gols: 1-0, Càmara de penal (23’), 1-1, Sánchez de penal inventat (31’) i 2-1, Piti (86’).

Àrbitre: Luis Martín, del col·legi canari. Què collons els hi hem fet als canaris perquè vagin a fotre’ns?

Públic: els que no vam marxar de vacances.

Incidències: Curiosament no es va guardar cap minut de silenci.


En busca i captura. Aquesta és la situació en la que es troba el pobre Piti després que diverses associacions per a la defensa dels drets dels animals l’hagin denunciat per l’assassinat de quatre aranyes, dos centpeus i un escarabat que convivien al travesser esquerra de la porteria que dóna a l’autopista.

El migcampista escapulat va trinxar l’habitacle d’aquests pobres insectes que van morir a l’acte malgrat que el doctor Antoja va fer tot el possible per evitar-ho. Els seus esforços per reanimar-los van ser inútils. I és que el jugador escapulat va dirigir el seu obús de manera precisa, contundent i amb tota la força d’una afició que exigia la victòria.
Amb aquesta cruel victòria, el Badalona continua amb les seves aspiracions d’ascens intactes, però no paren d’acumular-se-li problemes. A la baixa per fugitiu de Piti, l’equip també perd per lesió Rubén Casado, Càmara i David Sánchez. On estaríem sense tant d’infortuni?

Contrastos

Sort que la lliga de futbol no s’atura per Setmana Santa perquè sinó seria per lligar-se un roc al peu i tirar-se al mar des del Pont del Petroli.
Per aquestes dates si engegues la tele no pares de veure gent flagel·lant-se mentre li regalima la sang per l’esquena (estem al segle XXI?) o plorant histèricament davant un ésser a qui consideren superior. Trobar una alternativa més moderna no és fàcil perquè les pel·lícules són del tipus “La túnica sagrada”, “Los diez mandamientos”... Ah, i no se t’acudeixi sortir a fer un volt perquè uns personatges molt estranys amb caputxa et poden envestir amb una creu de 10x10 metres i 200 quilos! I a sobre avui el Canal Plus elimina de la seva graella la pel·lícula pornogràfica dels divendres que tantes alegries ens dóna a tots plegats!
Quina alternativa ens queda davant tanta sang, dolor, patiment i abstinència? El futbol! Que maca és la rutina dels diumenges...L’esmorzar fent la tertúlia pre-partit, el dinar neguitós per veure si el Badalona podrà guanyar, el passeig cap a l’estadi, les discussions amb els aficionats del teu voltant, en Soriano fent de les seves per la megafonia, els cants de les penyes, el carajillo i el caliquenyo de la mitja part, aquella donassa que se t’asseu al costat, la celebració dels gols del Bada, el conyac de després del matx i, finalment, l’arribada victoriosa a casa!
Per desgràcia algunes coses no canvien i per sort d’altres tampoc!

Salvavides

Últimament el Badalona està seguint fil per randa el principal punt del codi deontològic dels metges: salvar vides. Li va salvar fa unes setmanes a la Gramenet i a l’ultima jornada al Sant Andreu. Està molt bé que siguem així de responsables però i a nosaltres qui ens cura? A aquest pas el club haurà de contractar els serveis del doctor House perquè a més de salut ens doni canya! Ja em veig aquest bon home entrant al vestidor escapulat amb la seva coixera, el seu posat arrogant i dient:

-Vosotros listillos, dejad de entrometeros en mi profesión y dedicaros a lo que sabeis...si es que sabeis hacer algo. Como el domingo no goleéis al Barbastro os pienso meter una aguja cargada de laxante! Venga espabilad!

Per sort, aquest destraler de la medicina no trepitjarà mai el nostre vestidor i encara que ho fes no podria complir la seva cruel amenaça perquè estic segur que diumenge donarem la talla!

L'àrbitre roba 3 punts a un excel·lent Badalona

1 Sant Andreu: Javi Ruiz (0), David Malo (el seu cognom ho diu tot), Sito (0), Ortega (0), Lucas Viale (0), Charles (0), Santamaría (0), Manel (0), Jordi Martínez (0, quin xuleta…), Irace(0), Arnal (0).
Substitucions: no les vaig apuntar.

0 CF Badalona: Rubén (10), Oscar Ramírez (10), Alain (10), Cámara (10), Macanàs (10), Pons (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Lezaun (10), Besora (10), Blanco (10).
Substitucions: no m’en recordo.

Gols: 1-0, Jordi Martínez al minut 44. Serà cabró…

Àrbitre: Almendro Zafra. No sap què és un fora de joc.

Incidències: Va ploure. Hi havia més jugadors del Badalona a la tribuna que al terreny de joc...


Ni el Vaquilla o el Dioni o haguessin fet millor que l’àrbitre. El Badalona va ser víctima d’un robatori escandalós a mans d’un home que en la jugada del gol va ignorar un fora de joc que es va veure des del Tibidabo!!
El Badalona va dominar TOTALMENT a un Sant Andreu que va fer menys mèrits que un nen de papà. El resultat just hagués estat un 4 o 5 a 0, però no passa res. Ja recuperarem els tres punts en el pròxim desplaçament.
Per cert, com que a la mitja part va ploure, el Sant Andreu va deixar que els pobres desgraciats que s’estaven mullant anessin a tribuna. Què passa amb la gent que va pagar una localitat cara per estar més confortable i que va veure la segona part com si estigués en una llauna de sardines? Li tornaran la diferència?