Perdut, confós, atordit...

0 CF Badalona (guanyem als penals): Rubén, Cerveró, Alain, Càmara, Alfonso, Cristian, Jacobo, Santi Amaro, Rubén Casado, Blanco i Diego Gascón. També van jugar Isaías, Macanàs, Pep Arau i Yeray.

0 UE Sant Andreu: Aurreko, Càrdenas, Leo Bermejo, Jorge Recio, Joyce Moreno, Dani Martí, Fran Piera, Javi Recio, Marcos, Lanzarote i Lezaun. També van jugar Fran Grima, Alex, Miralles i Eloy.

Àrbitre: Corredor Pérez. Va expulsar amb vermella directa Bruce Lee Cristian per una falteta de res (88’).


Ja ha caigut el primer títol i hem salvat la temporada perquè passi el que passi a partir del proper diumenge no l’acabarem en blanc! De tota manera m’agradaria fer algunes puntualitzacions del que vam viure ahir.

La majoria d’aficionats no coneixíem gran part de la plantilla i com que es tractava del partit de presentació esperàvem una exposició personal de cada nou jugador abans de l’enfrontament. Un per un, haurien d’haver agafat el micro davant de tots nosaltres i presentar-se: “hola, em dic Pepito, tinc 25 anys, jugo de migcampista i m’avergonyeixo del meu passat esportiu. Sort que he fitxat pel Badalona! Vull donar les gràcies a la seva directiva per haver dignificat la meva carrera. Les meves aficions són el cinema, llegir, el tuning i anar a fer una copeta de tant en tant...Us prometo que m’esforçaré al màxim per assolir l’ascens encara que no tinguem camp per jugar a segona A. Visca el Badalona!”
Això hagués estat el millor perquè, almenys jo, vaig estar molt, però que molt perdut i confós. De fet coneixia millor el Sant Andreu (Recio, Dani Martí, Lezaún, Santos) que no pas el Bada. I segur que no vaig ser l’únic perquè a l’enquesta en la que us preguntava sobre els nous fitxatges ha guanyat, amb un 38%, l’opció “no els conec però han de ser bons.”
El joc no va ser per tirar cohets. Normal. O és que vosaltres quan aneu a una nova empresa ja rendiu al cent per cent des del primer dia?

Un clàssic en hores altes

En el seu dia va estar tocat de mort, però afortunadament el “Torneig dels Històrics” ha recuperat el seu prestigi gràcies, entre d’altres, al Badalona que sempre l’ha respectat i mai ha desertat o, el que és pitjor, s’hi ha pixat al damunt enviant el conjunt filial.
Enguany es juga al camp de l’equip que ens va copiar el disseny de la nostra samarreta però invertint els colors (no diré el que penso sobre aquest plagi per respecte als avantpassats de l’Avi, que eren de l’Europa). El cas és que aquesta competició té un “nosequè” que el fa entranyable. Malgrat ser el torneig de la calor asfixiant, de la deshidratació, de les mosques emprenyadores, de la tempesta d’estiu i d’un llarg etcètera d’incomoditats, els veritables amants del futbol l’esperem amb ànsia cada any per aquestes dates.
A més té l’avantatge de veure l’actuació fugaç de jugadors que mai més se’n torna a saber res. Com que els entrenadors fan jugar fins a 25 o 30 futbolistes...
També és emocionant retrobar-se amb aficionats i encetar novament les tertúlies en les que els optimistes pronostiquen un ascens inqüestionable i els pessimistes de sempre reneguen dels nous fitxatges (malgrat no haver-los ni vist) i diuen allò de “amb aquest equip ens anem directes a tercera.”
Això és part de l’encant del futbol i el “Torneig dels Històrics” ens lliura la possibilitat de gaudir-lo després d’un mes i mig d’abstinència forçosa. Per molts anys!

PD: malauradament em perdré aquesta edició del torneig perquè marxo una setmana a Villanueva del Trabuco (Màlaga) a visitar un familiar que té problemes amb la justícia. Fins aviat!

Contra els homes

Una de les moltes coses bones que ha fet la junta d’en Casquete és modernitzar el club. Per això em sorprèn que encara arrosegui l’anacronisme de posar més barats els carnets de les dones respecte els dels homes. Concretament els dels mascles puja a 118 euros i els de les femelles a 70. I jo em pregunto: algú em pot donar una sola raó que justifiqui aquesta discriminació?
Trobaria lògica una quota reduïda per algú que està a l’atur o per a un mileurista o fins i tot per a un home que no arriba a final de mes perquè la pensió que ha de pagar a la seva exmuller l’ofega. Però quin sentit té que una senyora, pel sol fet de ser-ho, pagui la meitat que un cavaller?
Jo em pensava que podia venjar-me d’aquesta injustícia enganyant els empleats del club, però es veu que la meva disfressa no era prou bona... Això sí, a la sortida de les oficines un soci veterà dels de tota la vida (no us diré qui) em va tirar la canya.

El mètode Garigot

Estimada parròquia escapulada: per fi aquesta gent d’ONO s’ha dignat a arreglar-me la meva connexió a internet! Em sap molt de greu haver deixat mig abandonat aquest blog perquè sé que ha afectat negativament la vida d’alguns de vosaltres...
Com sabeu la pretemporada ja ha començat...sense en Francisco que està de baixa per una amigdalitis. S’especula que la culpa és d’un Cohibas del número 8.
Davant aquesta absència la directiva m’ha demanat que circumstancialment em faci càrrec de l’equip. Com que no he pogut parlar amb el míster (l’home no té veu) estic implantant la meva filosofia de joc que consisteix en guanyar els partits de forma fraudulenta, és a dir, enredant l’àrbitre i fent malifetes al contrari.
Un dia abans d’iniciar els entrenaments vaig ordenar que instal·lessin micròfons al vestidor visitant i uns potents altaveus al nostre per poder conèixer amb antelació l’estratègia del rival.
Igualment hem creat una estació de radioaficionat pirata per intervenir la senyal del pinganillo del col·legiat. Imagineu-vos la quantitat d’ordres falses que se li poden donar! “Agresión intencionada del 4 visitante a un contrario”, per exemple.
Ja a la primera sessió preparatòria vam treballar les caigudes dins l’àrea. Aprenent bé això tenim dos gols de penal assegurat per partit.
També els vaig ensenyar com deixar grogui durant 15 minuts un adversari. No us dono més detalls perquè només d’imaginar-ho em dóna una angúnia...
La propera setmana seguirem familiaritzant-nos amb altres tècniques similars que, sens dubte, ens garanteixen l’ascens a segona. I és que avui dia si fa no fa tothom entrena i juga de la mateixa manera i, per tant, s’han d’aplicar alternatives revolucionàries i efectives.
Estic segur que quan torni en Francisco estarà satisfet de la meva feina.

Triomfa l’himne de tota la vida!

El 80 per cent dels votants heu decidit que us agrada més l’antic himne que el del Centenari. A veure si la directiva té en compte aquest clamor popular de cara a aquesta temporada...més que res per no adormir-nos quan surten els jugadors!

Problemes tècnics

Hola amics!! Fa una setmana que els d'ONO m'han deixat sense internet a casa i això que estic al corrent de pagament!! No hi ha manera que em reestableixin el suministrament, per això fa dies que no publico. Només volia que sabessiu que estic viu.
Bé, us haig de deixar perquè estic aprofitant l'ordinador d'un tio del cyber que ha sortit a fumar.
Fins aviat! (si els d'ONO m'ho permeten).

Catalunya des del meu Diane-6 (cap.I)

Els fitxatges van caient amb comptagotes, així que no faré una valoració global fins que la plantilla estigui completada.
Fins llavors em dedico a recórrer diferents pobles de Catalunya amb el meu Diane-6 per descobrir diferents costums populars. L’altre dia vaig participar en una jornada castellera a Pinell del Solsonès i la veritat és que ha estat una de les experiències més desagradables de la meva vida. Em va tocar posar-me al segon nivell perquè malgrat la meva edat, els mestres castellers em van veure fort.
Els 5 minuts que va durar la construcció de l’edifici humà van ser desastrosos. Al tio que tenia a dalt li suaven els peus sense parar i desprenien una ferum putrefacte... A més quan aquest brut feia força per sustentar el de dalt se li van escapar vàries ventositats que vaig haver de suportar. L’esforç que deuria fer aquest individu tan desagradable li va provocar, a més, una evacuació d’orina involuntària que igualment va anar a parar damunt meu. Mai m’havia sentit tan indefens perquè com que tenia els braços ocupats no em podia protegir de cap manera...fins que vaig dir prou! Les vexacions a les que estava sent sotmès eren inhumanes així que, emprenyat, vaig fotre-li una mossegada a la cama d’aquest porc...Lògicament això va provocar la demolició del castell i tots vam acabar per terra barrejats entre si creant una estampa pitjor que la del Guernica... Jo i en Colegiado vam haver de sortir del poble per cames ja que la meva acció va fulminar les il·lusions de la colla que portava anys assajant aquest quatre de cinc amb folre i manilles. Doncs que s’haguessin dutxat, cony!