No ofèn qui vol

A mi no m’han ofès els càntics dels seguidors de la Grama que ens desitjaven el descens a tercera. És més, després d’una llarga reflexió, he arribat a la conclusió que si això passés podria significar un punt d’inflexió per a nosaltres. Està comprovat que si et passes molts anys a segona B pots caure en la desmotivació i convertir-te en un equip del “montón”. Precisament el nostre botxí d’avui és un clar exemple d’això. En canvi, si tinguéssim la desgràcia de ser un equip de tercera-segona b-tercera-segona b....com a mínim tindríem una immensa alegria a l’any. Millor això que la monotonia, oi?

Com guanyar sempre

Per fi he recuperat el control del blog després que l’insensat d’en Manel Piñero me l’intervingués a la força. És cert que el tema de l’escapulari va afectar seriosament la meva salut, però això no li donava cap dret a internar-me contra la meva voluntat en una residència sòrdida i decadent...

Dit això, sembla que el canvi d’entrenador ens ha caigut força bé. De fet ja fa temps que tinc una teoria que segur tindria èxit. Es tracta de fitxar un entrenador el dilluns i fer-lo fora el diumenge després del partit, independentment del resultat. D’aquesta manera tindríem moltes avantatges. La primera seria que pel nostre rival seria impossible estudiar-nos i tindríem sempre el factor sorpresa al nostre favor. A més, tots els jugadors del Badalona estarien constantment motivats per por a perdre el seu lloc o il·lusionats per jugar. No hi haurien ni titulars ni suplents. Econòmicament, no hauríem de mantenir paràsits ni pagar indemnitzacions abusives. Un partit, 500 euros i al carrer. Vinga Fermín, prova-ho!

All my loving, nai, nonai, nonai.....

Sí que han arriscat poc els directius responsables de dissenyar la nova samarreta suplent del Badalona. No es diferencia en res de l’equipació oficial excepte en un detall: l’escapulari és groc enlloc del blanc. El món porta un segle veient-nos amb l’escapulari blanc i puntualment no està malament que el canviem. D’aquesta manera podem comprovar que, efectivament, els nostres antecessors van fer bé de crear-lo blanc.... Posats a jugar amb el nostre signe històric més característic, li podrien haver afegit uns “topos” verds, unes flors liles i unes maduixes ben llampants! I, per arrodonir-ho, també hagués estat bé substituir l’himne per una cançó dels Manolos.

Necessitem un psicòleg urgentment!

No em preocupa tant la derrota contra l’Europa com la falta de confiança que es transmet des del nostre propi club. A la pàgina web hi ha la classificació provisional de la lliga que comença el proper diumenge i si us fixeu ens hem posat.....sisens!!!!! O sigui que ni nosaltres mateixos ens creiem que puguem fer la lligueta d’ascens. “Home Garigot, és que està ordenada alfabèticament”, em direu. Doncs desaprovo aquest sistema! La classificació de la jornada zero és l’única que podem manipular i si som incapaços d’establir un criteri que ens situi líders destacats és que hem de fer una cura ràpida d’autoestima.

Pretemporada feixuga

Havent fitxat l’entrenador i alguns jugadors de la Grama, d’una cosa estic segur: si el nostre objectiu és estar molts anys a segona B no hem de patir. A part d’això, jo també he començat la pretemporada tot fent alguns exercicis. Per exemple, he anat a una obra abandonada i he començat a pujar i baixar escales enmig de bigues podrides i bastides a punt d’esfondrar-se. D’aquesta manera quan hagi de tornar a l’avinguda de Navarra ja estaré totalment entrenat i el risc de lesionar-me serà menor.
També he anat a un spa i m’he submergit en unes aigües glaçades. Tot i que quasi moro d’hipotèrmia i després he tingut problemes per trobar-me el fal·lus per pixar, diuen que va bé per la circulació. Jo només ho faig per estar preparat per quan arribi el fred i la pluja al nostre camp exempt de qualsevol barrera protectora.
El sistema nerviós també l’estic exercitant. He posat una boa constrictor famèlica perseguint en Colegiado. És cruel, però ell és molt hàbil i de moment resisteix. Això em serveix per fer-me immune al patiment perquè si aconseguim pujar, segur sofrirem de valent.
Benvinguts a tots els nous i sobretot tingueu present que aquí es ve a pencar i a pujar!

Les notes d'en Garigot

ENTRENADOR: Ha sabut treure tot el suc als seus jugadors. Ha demostrat ser una eminència a l’hora de llegir els partits, especialment el dia del Barça atlètic a casa. Si suprimim uns quants equips més de les categories inferiors per poder fitxar una altra tongada de bons futbolistes, serà l’home ideal per tornar a dirigir el Badalona la propera temporada.

JUGADORS: Compromesos. Tot i estar plenament reconeguts i, en alguns casos ser veterans, no han vingut a Badalona a que els paguem la jubilació. Han vestit la samarreta amb orgull i coratge. Per a ells, el Badalona no ha estat un equip més: han fet seu el compromís que tenim de pujar a segona A i de donar-li al futbol de la ciutat una mica més de prestigi. Un 10 per a ells. Si cal desmantellar el conjunt femení per disposar de més diners per augmentar-los la fitxa i que es quedin, fem-ho!

DIRECTIVA: Si hagués tingut diners per destituir l’entrenador i fotre fora a alguns “cracks”, tampoc ho hauria fet perquè la confiança en tots ells ha estat total. Cada temporada que passa, l’ull clínic per fitxar jugadors millora. Pel que fa al procés de construcció del nou estadi municipal ens ha mantingut constantment informats a tots els socis. Si cal suprimir la secció de petanca per comprar ciment, fem-ho!

AFICIÓ: En tot moment ha fet costat a l’equip tot omplint l’avinguda de Navarra diumenge rere diumenge. Malgrat els moments difícils, no hi han hagut xiulets ni rajades i ni tan sols amb el partit resolt no hi ha hagut cap aficionat que hagi abandonat l’estadi abans d’hora.

NOTA GLOBAL: Matrícula d'honor.

Badalona, 0 - Alzira, 1