A la deriva

Eivissa 1-CF Badalona 0

Hem tornat a caure. De tota manera aquest cop la culpa no es nostra sinó de les circumstàncies. Com pot ser que la Federació permeti jugar a futbol en una illa? Com tots sabeu, una illa és un tros de terra inestable que deambula pel mar cosa que afecta el moviment natural de les coses. No és que alguns jugadors nostres siguin dolents, no...simplement és que no estan acostumats a actuar enmig de la successió continuada d’onades. Proveu vosaltres d’organitzar un matx sobre un catamarà a veure si us en sortiu!
Espero que la directiva impugni el partit al.legant que no es pot jugar anant a la deriva...

Diumenge de glòria

Per fi hem acabat amb una abstinència de victòries que ha estat més dura i tensa que una de sexual. La imatge dels jugadors abraçant en Francisco quan han fet el gol ha estat tan commovedora que no he pogut evitar abraçar i petonejar a una senyora que tenia al costat. La dona (d’uns 75 anys) també s’ha deixat emportar pel moment de tendresa i ves per, on tu, l’he acabat acompanyant a casa amb el meu DIAN-6. Mentre jo conduïa i la senyora Hortènsia m’acariciava l’orella dreta, hem escoltat la roda de premsa d’en Francisco a qui se li notava una veu tremolosa i emocionada. Tots dos encara ens hem entendrit més...

El míster està patint molt i seria convenient que al proper partit a casa (si és que encara hi és) tinguéssim un gest amb ell. Jo, com a mínim, li dec el meu diumenge de glòria amb la senyora Hortènsia.

Resultat de l'enquesta: al 83 % de vosaltres no us sabria greu que marxés en Francisco... (no teniu sentiments!)

Què hem de fer?

Seguim caient. Caiem i caiem i cada cop la llum és més tènue. Res ens ajuda: ni el joc, ni els resultats ni els àrbitres, que no tenen pietat vers el Badalona. El d’aquesta última jornada l’acaben de nominar al “Premi d’Il·lusionisme 2007” pel penal que ens ha assenyalat en contra. El jurat format pel màgic Andreu, Juan Tamariz i Anthony Blake ha de decidir si finalment li donen el guardó a ell o bé a alguns futbolistes escapulats, que també han demostrat que només són això: una il·lusió. Una il·lusió que la junta ens hauria de retornar d'alguna manera. Si no, continuarem caient i encara prendrem mal.

Virus detected

Escric aquestes línies des d’un cybercafè ja que l’altre dia, mentre consultava una pàgina de botànica, em va entrar un virus que està fent estralls al meu disc dur. I això que tinc la versió actualitzada del Norton 1996!
Al Badalona li passa una cosa similar, no sé si per culpa d’un altre virus, d’un hacker o d’un troià però estem pitjor que el meu ordinador.
Desconec si la solució és fer un “format c:” o un “checkdisk” però com algú no trobi ràpid un antídot em veig passant un Nadal igual de trist que quan em vaig assabentar que els Reis eren els pares. Ho vaig descobrir afegint unes gotes d’arsènic al vi que suposadament s’havia de beure una de ses Majestats a la nit màgica. No vegis com anava mon pare al dia següent...
El més important ara és que mantinguem l’esperança, confiem en...en...d’això...confiem en....ara no hi caic...no ho sé...confiem i ja està tu!

Retard

Per raons de falta de logística, ànims i bon humor no publicaré fins aquest vespre...
Apa, passeu com pugueu aquest dilluns....

Negror...

Lleida, 1 - Badalona, 0

Com la Pepa i l'Avelino

El malestar dels aficionats amb l’equip va creixent fins al punt que em recorda la relació entre l’Avelino i la Pepa d’ ”escenas de matrimonio”...Tan de bo que nosaltres no arribem a ser tan insuportables com aquesta parella que viu instal·lada en la frustració permanentment, però o espavilem ja o aquesta temporada serà pitjor que passar una temporada a casa de l’Avelino.
És cert que l’àrbitre s’ha inventat un penal i una expulsió incomprensible, però també ha quedat palès que no generem ocasions ni de casualitat.
Els meus ocellets m’han assegurat que després del matx han vist en Casquete passejant per les zones fosques del camp amb un to pensatiu i que fins i tot ha llançat alguns penals en la soledat més absoluta...Quan aquest home es comporta així és que vol posar fil a l’agulla...Esperem aconteixements i que no és punxi.