Les coses, clares!

No tinc cap dubte, però cap, de les següents qüestions:

-Que ens salvarem.

-Que de cara a l’any vinent ens hem de quedar, màxim, 2 jugadors.

-Que hi ha molts futbolistes de l’actual plantilla que no tenen el mínim de professionalitat per defensar la nostra samarreta.

-Que amb una combinació de l’equip dels veterans i els juvenils no estaríem pitjor que ara.

-Que cada cop hi ha menys afició pel Badalona. Com s’entén, si no, que després del bany que ens va donar la Grama, només hi hagués indiferència i silenci?

-Que aquesta temporada he envellit 10 anys de cop.

-Que em callo ja per no dir-la més grossa.

No neva al gust de tothom!

Ja és mala sort que la jornada que guanyem 0-3 a fora, es foti a nevar! No paro de veure gent fent-se fotos pel carrer i d’escoltar comentaris del tipus: “ohh…que bonic” o “mira, mira: està quallant!” Però de la nostra gesta d’ahir, ni mu. No podia haver nevat el dia del Sant Andreu o del Sabadell? Coi de temps! Jo he intentat fer un ninot de neu a la plaça de la Vila amb la bufanda del Badalona, però quan ja el tenia quasi acabat, a uns marrecs se’ls ha descontrolat la pilota de bàsquet amb la que jugaven i me l’han destrossat....
Bé, almenys sembla que el joc dels nostres jugadors ha pujat de temperatura, cosa que ja tocava!

L'últim revulsiu?

La indiferència ens matarà

Potser haurem d’acabar donant la raó a aquells que pensen que a Badalona no hi ha afició pel futbol. Ho dic perquè en un moment tan difícil com aquest (temporada nefasta, menyspreu de l’Ajuntament vers la nostra entitat, etc....) els seguidors no generen cap tipus de debat. De fet, públicament sempre parlem els de sempre: els tertulians d’RCB, un parell de radiooients, dos o tres seguidors d’aquest blog i un servidor. Si realment hi hagués afició, la ràdio municipal s’hauria d’inundar de trucades i aquest blog hauria d’estar farcit de comentaris.

Per això sento enveja sana d’altres entitats més petites o de bàsquet en les que els seus seguidors sí que es manifesten i generen debats apassionants. Al Badalona, absentisme i indiferència social. I això, per a mi, és més greu que no pas una mala temporada.

Pim, pam, pum!!

El partit del Badalona d’ahir va ser equivalent al polvo d’uns adolescents, és a dir, esgotant tota la pólvora de bones a primeres endut per una eufòria i passió desenfrenada. Així va ser la nostra primera part: brillant i trepidant. Vam descarregar ràpid pensant que a la segona part se’ns tornaria a aixecar però res més lluny de la realitat. Als segons 45 minuts la teníem totalment tova i flonja i per més que ho vam intentar, no se’ns va tornar a posar erecta.
Està clar, doncs, que hem de saber gestionar millor les nostres energies. De cara al proper partit, podríem començar petonejant, acariciant, tocant i quan tinguem el rival sota el nostre domini, fotre-li ben endins. Segurament així, anant de menys a més, podrem rendir a l’alçada que s’espera d’un equip expert com el nostre.

Tàctica impecable

Finalment tota la bona feina que s’està fent comença a donar els seus fruits. Els tres punts d’ahir no signifiquen altra cosa que l’empenta definitiva cap a la promoció d’ascens. Aquesta embranzida no hagués estat possible sense la tàctica que estem utilitzant per despistar els nostres rivals. En quatre mesos hem canviat 3 vegades d’entrenador, hem utilitzat 3 uniformes diferents i hem variat el nostre horari de joc un cop. Els adversaris ja no saben si s’enfronten al Cadis, el Badalona o el Celta i això juga al nostre favor perquè comptem amb el factor sorpresa. Ara només hem d’anar guanyant fins a la primavera, moment en que tornarem a jugar a la tarda i podrem fer l’esprint final per ser quarts.

Vinga, a perdre!

Sembla que el tren de dalt no l’acabem d’agafar. Com que cada vegada és més difícil, potser hauríem de començar a perdre molts punts expressament perquè l'hivern no es faci pesat. Si empatem dos partits, després en perdem un altre, posteriorment en guanyem un....sempre estarem en una zona neutre i el camp s’anirà buidant mica en mica enmig d’un hivern que pinta ser llarg i fred. En canvi, si perdem 6 partits consecutius serem un clar aspirant a guanyar-nos la permanència i la segona part de la lliga tindria un sentit. Evidentment no baixaríem però la por ens mantindria motivats i no pas com ara, que com que tenim assumit que ni pujarem ni baixarem, ja sembla que se’ns en fot tot.