Fora de joc

Garigots de pacotilla

És ben sabut que la picaresca s’accentua en temps de crisi però la d’uns quants socis del Badalona fa riure. Avui era el primer partit en el que s’havia de presentar obligatòriament el carnet d’aquesta temporada i n’he vist de tots colors. Un ha intentat entrar mostrant fugaçment la targeta del Caprabo. Lògicament l’empleat del club li ha demanat examinar-la amb més deteniment i l’espavilat de torn ha hagut de sentir l’escarni dels qui ho han presenciat.
N’hi ha hagut d’altres que han apel·lat al sentimentalisme tot mostrant un carnet de la temporada 53-54 “fa més de cinquanta anys que sóc soci però enguany no em va bé pagar la quota. Faci el favor home....”, implorava a l’atònit encarregat de l’accés.
Finalment també he vist com uns altres empraven un clàssic en l’art de l’enganyifa: la tècnica de la distracció. Mentre un li donava conversa al porter, l’altre s’agenollava i passava pel seu darrera. No ha tingut sort, però, perquè un marrec d’uns 6 anys l’ha delatat públicament.
En fi, que tots plegats encara n’heu d’aprendre una mica. Què com he entrat jo? Secret professional...

Preguntes sense resposta

Els detectius més prestigiosos del món han convocat una trobada imminent a Barcelona per estudiar l’inversemblant cas succeït aquest matí. No s’expliquen que dos dels millors jugadors de la categoria hagin errat dos penals en un mateix partit.

Han confirmat la seva assistència els investigadors Mulder i Scully, el tinent Colombo, la Jessica Flecher, en Magnum, així com en Mortadelo i Filemón. Malgrat la solvència d’aquests noms, no els serà gens fàcil trobar respostes convincents. Segons he pogut saber, començaran a treballar sota la hipòtesi que tant en Càmara com en Prats han estat abduïts per uns extraterrestres i, en el seu lloc, haurien posat dos clons però...amb els atributs d'un futbolista del Linares.

Seguiré informant.

Mig partit

No sé si és que la meva vista ha fet un baixón d’un any a ençà o que devem algunes factures a la FECSA, però el cas és que de la segona part no m’he assabentat de res. La falta de visibilitat és especialment preocupant al mig del camp, just la zona on han jugat dos dels fitxatges que més ganes tinc de veure per la seva poca participació: Ferrón i Sergio Torres. Els pobres no tenen sort: un cop que el míster els treu i ens quedem amb les ganes de gaudir-los... A la falta de llum, a més, s’hi ha d’afegir l’acció dels fumadors de puros, que encara enterboleixen més la visió. El resultat final ha estat que he sortit del camp amb migranya de tant forçar la mirada.

Reclamo, doncs, que a més de la ingesta de pipes, el club també prohibeixi fumar en horari d’hivern i que, si és el cas, es posi al dia amb la companyia elèctrica.

Postals badalonines

Atenció: zona en quarentena!

Gairebé faig el traspàs a l’altre món avui mateix. Per sort, he pogut obrir a temps el vidre mig encallat del meu Dian-6 just abans que la bava que regalimava tornant del camp omplís el vehicle i em deixés sense aire. I és que la tarda ha estat memorable com feia temps que no la recordava.
Dit això vull denunciar un fet que es ve produint des de fa molts mesos a l’avinguda de Navarra i que entre tots hauríem de resoldre. Les tertúlies del descans ja no es poden fer a l’habitual zona del costat del bar perquè dels lavabos ve una ferum a putrefacte tan desagradable que tira enrere qualsevol activitat. Segurament serà perquè cada vegada en som més a l’estadi mentre que l’espai per evacuar les nostres impureses el mateix. Sigui com sigui, la fortor ha passat de tenir un abast de 10 metres (fins on està en Serra controlant els passis d’autoritats) a olorar-se fins al lateral de l’autopista. Seria convenient, doncs, que d’una banda la directiva comprés pastilles “Pato WC” per esmorteir la pudor i que de l’altre els socis cuidéssim una mica més la nostra dieta, sobretot abans dels partits.

Carta oberta a la RFEF

Benvolguts senyors,

M’adreço a vostès per reclamar-los justícia a l’hora d’adaptar les necessitats horàries de cada equip. Puc arribar a entendre que nosaltres haguem de jugar al migdia sempre que ens visita un equip de les Illes perquè els jugadors visitants arribin a temps de veure la pel·lícula del diumenge a la nit al costat de les seves senyores. Però per ser equitatius, els conjunts illencs també s’haurien de sacrificar per nosaltres. Considero una aberració jugar un diumenge de principis d’octubre a les 12 del migdia quan el clima convida a estar gaudint de les belles platges insulars. Està científicament demostrat que la captació d’ones solars és bona per refermar la moral i que l’aigua salada és ideal per la circulació i nosaltres no hem pogut gaudir ni d’una cosa ni de l’altre. On està doncs la justícia? Ha deixat de ser cega per picar l’ullet a uns i a d’altres no? Els insto a que corregeixin urgentment aquest greuge que per sort, gràcies a l’excel·lent plantilla que tenim, avui no ens ha afectat.

Atentament,

Llucià Garigot, soci morós del CF Badalona des del 1930.