Bon dia a tothom!

Riiiiiiiiing!!!!!!!!!!!!! Apago el despertador. Tinc el cap confús. Fins fa poc somiava. Em pessigo i em faig mal. Sí, estic despert. Segur? En Colegiado em ve a donar el bon dia i m’impregna la cara de baves. Sí, definitivament estic despert. El somni s’ha acabat. Quina llàstima: era tan realista... Intento situar-me mentalment mentre vaig a buidar l’orinal. La il.lusió s’ha esfumat, sí, però l’any vinent tornarem a perseguir-la, no? Aix! De sobte recordo que la junta d’en Casquete plega. O almenys això és el que diu... Algú tindrà el coratge d’agafar el timó d’un club de futbol en una ciutat on només s’ajuda al bàsquet? Sí, sembla que hi ha una alternativa: un desconegut de l’afició que es dedica a fer cafè. No, no és en Julio Jiménez, però crec que el seu currículum en el món del futbol és una fulla en blanc. Què passarà amb el Badalona? Em preparo una torrada i una tassa de cafè (no sé si és de la marca del “salvador”). Vaig a seure al sofà i ensopego amb una tifa d’en Colegiado. El molt brut l’ha descarregat fora del lloc indicat. Quina merda!