Quina poca vista, Aguera...

Ja és oficial: l’Aguera no ha reunit les signatures necessàries per presentar-se a les eleccions. Es veu que el seu cafè no ha estat un bon reclam per convèncer la massa escapulada. I és que si hagués fet un estudi de mercat previ s’hagués adonat que el producte estrella entre els socis del Badalona són les pipes. Només cal veure com acaba el terra de la tribuna després d’un partit... Segur que si l'aspirant hagués estat en Churruca, en Casquete no hagués tingut cap mena d’opció.
En fi...almenys amb en Fermín sabem que, per una banda té un programa concret, i de l’altra que estarem entretinguts veient com juga partides de pòquer.

"Raro, raro, raro"

La d’avui ha estat una jornada d’allò més estranya: per començar no sentia aquell neguit d’abans de començar un matx en el que et jugues alguna cosa. Després hi havia un home que deambulava pel camp demanant signatures per presentar-se a les eleccions. El més estrambòtic és que enlloc del seu programa de propostes repartia sobres de cafè. Posteriorment en Casquete es retractava i deia que optarà a la reelecció (mai jugaria amb ell al pòquer!). Al final del matx ens moríem d’enveja veient com els visitants celebraven allò que nosaltres no hem pogut aconseguir. A la roda de premsa en Francisco s’acomiadava visiblement emocionat per haver-nos frustrat.

No sé...tot plegat ha estat com...no sé....algú m’ajuda a definir-ho?

A fer nonetes

Ara sí que estem en aquell moment de la temporada en el que tots desitjaríem que s’acabés d’una vegada. Ja no ens queda cap mena d’al·licient.

Ara mateix el Badalona és una metàfora del típic home que ha sortit de nit amb la intenció de sucar i ha fracassat. Del típic home que tenia moltes expectatives, que s’ha passat hores i hores tirant els trastos a dones però que no ha triomfat ni tan sols en l’últim intent desesperat de seduir a la més lletja. Ara mateix el Badalona és la imatge del típic home que, recolzat a la barra d’un bar, apura l’última copa tot sol mentre el cambrer li diu que d’aquí a cinc minuts ha de tancar. Però també som la imatge del típic home que anirà a dormir begut amb la il·lusió que, quan s’aixequi tot ressacós, tornarà a tenir una nova oportunitat.

Bon dia a tothom!

Riiiiiiiiing!!!!!!!!!!!!! Apago el despertador. Tinc el cap confús. Fins fa poc somiava. Em pessigo i em faig mal. Sí, estic despert. Segur? En Colegiado em ve a donar el bon dia i m’impregna la cara de baves. Sí, definitivament estic despert. El somni s’ha acabat. Quina llàstima: era tan realista... Intento situar-me mentalment mentre vaig a buidar l’orinal. La il.lusió s’ha esfumat, sí, però l’any vinent tornarem a perseguir-la, no? Aix! De sobte recordo que la junta d’en Casquete plega. O almenys això és el que diu... Algú tindrà el coratge d’agafar el timó d’un club de futbol en una ciutat on només s’ajuda al bàsquet? Sí, sembla que hi ha una alternativa: un desconegut de l’afició que es dedica a fer cafè. No, no és en Julio Jiménez, però crec que el seu currículum en el món del futbol és una fulla en blanc. Què passarà amb el Badalona? Em preparo una torrada i una tassa de cafè (no sé si és de la marca del “salvador”). Vaig a seure al sofà i ensopego amb una tifa d’en Colegiado. El molt brut l’ha descarregat fora del lloc indicat. Quina merda!