No ofèn qui vol

A mi no m’han ofès els càntics dels seguidors de la Grama que ens desitjaven el descens a tercera. És més, després d’una llarga reflexió, he arribat a la conclusió que si això passés podria significar un punt d’inflexió per a nosaltres. Està comprovat que si et passes molts anys a segona B pots caure en la desmotivació i convertir-te en un equip del “montón”. Precisament el nostre botxí d’avui és un clar exemple d’això. En canvi, si tinguéssim la desgràcia de ser un equip de tercera-segona b-tercera-segona b....com a mínim tindríem una immensa alegria a l’any. Millor això que la monotonia, oi?

Com guanyar sempre

Per fi he recuperat el control del blog després que l’insensat d’en Manel Piñero me l’intervingués a la força. És cert que el tema de l’escapulari va afectar seriosament la meva salut, però això no li donava cap dret a internar-me contra la meva voluntat en una residència sòrdida i decadent...

Dit això, sembla que el canvi d’entrenador ens ha caigut força bé. De fet ja fa temps que tinc una teoria que segur tindria èxit. Es tracta de fitxar un entrenador el dilluns i fer-lo fora el diumenge després del partit, independentment del resultat. D’aquesta manera tindríem moltes avantatges. La primera seria que pel nostre rival seria impossible estudiar-nos i tindríem sempre el factor sorpresa al nostre favor. A més, tots els jugadors del Badalona estarien constantment motivats per por a perdre el seu lloc o il·lusionats per jugar. No hi haurien ni titulars ni suplents. Econòmicament, no hauríem de mantenir paràsits ni pagar indemnitzacions abusives. Un partit, 500 euros i al carrer. Vinga Fermín, prova-ho!