Moltes gràcies!

L’àrbitre, lluny de perjudicar-nos, ens ha volgut reforçar la nostra autoestima. Ja sé que ens ha expulsat 3 jugadors més el pobre Pepín, però ens ha fet un favor de totes totes. Jo crec que fins i tot s’ha quedat curt. Hauria d’haver fet fora un altre jugador del Bada, afegir 30 minuts de temps extra i xiular-nos un penal en contra just abans d’assenyalar el final (en Rubén segur que l’hagués aturat si és que aquests de l’Eivissa no l’enviaven a l’altra banda de l’autopista).

Sigui com sigui, després d’aquesta victòria èpica ens ho hem de creure més que mai! Som capaços de guanyar amb una clara inferioritat i amb un arbitratge dubtós. Serem conscients d’això a Lleida?

Sol com un mussol

Aquest és l’últim cop que em connecto al blog fins a la propera jornada perquè si ho faig abans em sentiré més sol que la una. Hem guanyat, hem gaudit, hem donat espectacle....Això vol dir que ningú deixarà cap comentari fins que tornem a perdre. És un clàssic d’aquest lloc. En fi, no sé ni per què estic escrivint tant si no em llegirà ningú. Em noto sol, desemparat, orfe de lectors. Fins i tot en Col.legiado fuig de les meves carícies...
M’apuntaré a un viatge de l’IMSERSO per trobar el contacte humà i el calor d’alguna vídua amb ganes de reviure vells moments de glòria.
Fins a la propera derrota.

Osasuna B, 1 - Badalona, 0

Il.lusions òptiques

A banda de l’excel·lent victòria, avui també ens hem de felicitar perquè el Badalona ha modernitzat la seva pàgina web. De tota manera comença amb mal peu ja que a la presentació apareix una il·lusió òptica: un espectacular camp de futbol que està a anys llum del que tenim.
Desconec d’on han tret la imatge. Desconec, també, si té alguna cosa a veure amb el projecte (escrit originàriament en un pergamí) del fictici estadi que va dissenyar un arquitecte francès que ja deu ser mort. Sigui com sigui, posats a col·locar imatges utòpiques, podrien haver establert la de la Torre Eiffel, o la de l’Estàtua de la Llibertat que també haguessin fet bonic. Fins i tot ens podrien haver disposat fotos de l’Elsa Pataki o de la Paulina Rubio i així, quan d’aquí a 10 mesos tornéssim a perdre un partit, poder-nos alegrar la vista.