Es tracta de ficar-la...

Teníem una gran oportunitat per reivindicar-nos davant un dels millors equips de la categoria però res de res. Bones intencions, moments de bon joc però a l’hora de concretar...
Semblem el típic home que es passa tota la nit parlant amb una dona però que no s’atreveix a dir aquella frase o a fer aquell gest tan necessari per emportar-se el “gat a l’aigua”. Llavors ve el clàssic impostor que amb 2 minuts fa la feina i marxa acompanyat a gaudir del seu moment de glòria.
Estaria bé xutar de tant en tant...Mai se sap. De vegades, ni que sigui de rebot, acaben entrant.

Curats!

No he pogut anar al partit perquè en Colegiado s’ha passat la nit amb greus problemes gàstrics. El matí l’he dedicat a recollir els residus que ha anat deixant per tota la casa i posteriorment l’he acostat a un amic jubilat veterinari perquè li fes un reconeixement. Segons ell, la descomposició li deu haver provocat un aliment en mal estat, extrem que poso en dubte perquè de tota la vida que l’alimento amb queviures que m’han caducat i mai se n’ha ressentit... Afortunadament ha estat posar-li una injecció i revifar. Just el mateix que el Badalona. Necessitàvem la injecció d’avui per tornar a creure’ns-ho i anar la setmana vinent al camp del Villarreal a mirar-lo als ulls i dir-li: “Venim a per vosaltres.”

Uoooooaaaaai!!

Cal ser tan generós?

Una vegada més ha quedat demostrat que per guanyar un equip petit necessitem fer, almenys, 5 gols. Hem estat superiors en tot però la Grama n’ha tingut prou amb dos xuts a porta i amb en Monti menjant-li el tarro al col·legiat ( si li arriba a dir que arbitrés amb minifaldilla ho hagués fet) per treure un puntet.

Això sí, nosaltres seguim cometent errades de principiant que ens estan fent perdre posicions, com és el cas del gol de falta que hem encaixat. Perquè no teníem en Torrebruno ni en David el Gnomo, sinó els haguéssim posat a la tanca per facilitar encara més el llançament de l’adversari. Si és que......

Desempatem?

Quan es produeix un marcador com el d’avui els equips s’haurien de posar d’acord per veure qui s’emporta els altres dos punts en joc ja que aquest empat no deixa contents ni als uns ni als altres. Arribats al minut 90, tots dos haurien d’establir un objectiu i el primer que l’assolís tindria via lliure per fer el gol de la victòria sense cap oposició.

Aquest objectiu podria consistir en veure qui encerta amb la pilota a les parts de l’àrbitre (amb un xut fluixet) o bé qui és capaç d’enviar més lluny una escopinada. Tenint en compte que molts jugadors no s’amaguen quan els ve una salivada, els podria resultar fins i tot fàcil.

A part d’aportar una dosi extra d’espectacle, aquest desempat faria que, almenys un equip, marxés content.