El més gran

Anem bé. Tercer desplaçament consecutiu en el que puntuem. Aquesta vegada gràcies a un penal més que justificat. Fins i tot un àrbitre canari l’hagués xiulat! El que se m’ha fet força estrany és veure com el xutava un jugador que no era en Càmara. No sé…la imatge no quadrava. És com si ara anéssim a la RENFE i observéssim que els trens van a l’hora o com si el nostre Ajuntament mostrés un mínim interès pel futbol. Oi que se’ns faria rar? Doncs la mateixa sensació he tingut aquest migdia. En Càmara és el jugador més emblemàtic i il·lustre que hem tingut ens els darrers 15 anys. Està al mateix nivell dels Torrents, Serres, Rebollos, Riers o Serranos. Senzillament és un mite i com tots els futbolistes d’aquesta mena la banqueta representa un cop contundent i dolorós contra el seu orgull. Per aquesta raó és admirable que no hagi manifestat públicament l’emprenyament que segur que té. Una actitud que el dignifica i l’engrandeix encara més com a jugador, capità i líder.

Temps era temps

M’adono que m’he fet vell. Avui després del partit ho he vist clar: “Garigot, la teva època ja ha passat”, m’he dit a mi mateix. I és que quan jo era jove si un àrbitre feia la meitat del que ha fet avui aquest bon home, la nostra ciutat sortia a “El Caso”. Tres penals en contra, un gol amb la ma que ha concedit i dos dels nostres expulsats. La intervenció dels grisos per protegir l’àrbitre hagués estat segura. Bé, que consti que no vull fer apologia de la pedra i el garrot, però és que no hi ha hagut ni una inofensiva invasió de camp intimidatòria. Quatre crits de “lladre, mamón, fill de...” i tots com un ramat de bens cap a casa. Una cosa és que s’equivoqui i l’altra és que algú se’n rigui de nosaltres a la cara com ha passat avui.
Descartada la violència, s’haurien de buscar noves fórmules de venjança per casos així. Per exemple manipular el termòstat de l’aigua per quan s’estiguin dutxant fotre’l de cop a 100ºC o electrificar els bancs del vestidor per enrampar-los de tant en tant a baixa intensitat.
A hores d’ara aquesta tripleta arbitral del col·legi canari deu estar fotent-se un tip de riure a costa nostra en algun local d’ambient de Barcelona impunement. Com canvien els temps...
“Ai, Garigot, la teva època ja ha passat.”

Gol especialitat de la Casa Tarradelles

Goool!! Goool!!! Goool!! Escric aquest article en calent!!! No és que estigui immers en un precoit, sinó que estic escoltant en Duran cantar el gol d’en Tarradelles! De penal i a l’últim minut! Ai el cor!! Quin orgasme futbolístic!!!
Me n’alegro especialment per en Tarradelles perquè el xaval s’ho mereix després del llarg calvari que ha passat. És cert que el negoci de les pizzes li permet no patir pel seu benestar, però a nivell futbolístic necessitava una dosi de moral com aquesta per tornar a ser el gran jugador que tantes tardes de glòria ens ha donat. Felicitats Pere!! Avui em fotaré una 4 estacions a la teva salut!!!

Qui ha dit que no existeixen?

He passat bona part de la tarda assegut en un banc del parc que hi ha al costat del metro de Pep Ventura. Observant les cares dels vailets amb els seus fanalets a la mà m’he remuntat 78 anys enrere quan, en aquesta mateixa data, presenciava la cavalcada a l’alçada de l’ajuntament. La desfilada de les carrosses era un moment sublim pels xiquets de la meva edat que esperàvem veure realitzats els nostres desitjos a l’hora que fèiem punteria amb els caramels contra els pobres patges... Eren temps difícils i feixucs aquells, sobretot per l’estómac, però totes les penúries s’oblidaven amb l’ajuda d’una imaginació que ens transportava a un món màgic. Malauradament, a l’endemà ens topàvem amb la crua realitat. I és que tot el que no haguessis arreplegat de les butxaques dels espectadors encantats la nit anterior...
Avui al capvespre, mentre jeia al sofà mig endormiscat, he rebut la trucada d’un bon amic: “Garigot! Menys mal que hem guanyat al camp del Benidorm! Ja tocava!”
Sincerament, pensava que jugàvem diumenge. Com us podeu imaginar m’he commogut i he tornat a sentir la màgia de la Nit de Reis com el més innocent dels infants.