Reajustaments urgents

Menjar-se els torrons, beure el cava, cruspir-se el raïm i rebre els Reis en zona de descens no pot ser bo per la salut de ningú, però ja no cal que ens lamentem més. Ara toca passar l’ITV de la plantilla per tenir totes les garanties que podem circular sense problemes i sense quedar-nos tirats per aquests mons de Déu....El mecànic de torn ens trobarà de tot i segur que a l’informe hi haurà diverses creus a la casella “en mal estat” o “cal reemplaçar”. Mentre no ens l’immobilitzin... Com que no la podem canviar tota (segurament no cal) el que haurem de fer és triar bé les peces de recanvi perquè tiri com sigui fins al final d’aquest trajecte tortuós.
Bones Festes a tothom i visca el Badalona!

Estimats Reis d’Orient,

Ara fa dotze mesos em vaig adreçar a vostès per demanar-los el de cada any des de en fa 60: el nou camp de futbol. Perdonin el meu atreviment i la meva insolència per sol·licitar un impossible com aquest i més quan estan tan ocupats amb el germà que viu a banda i banda de l’autopista.
Així que enguany no els demanaré tal barbaritat i em conformaré amb quatre cosetes sense importància que de ben segur estarà al seu abast.
Primer de tot m’agradaria que infligís una mica de serenor als nostres futbolistes. Veuran, és que la cosa no rutlla i els nervis i la desconfiança s’estan apoderant d’ells. No és que siguin pas dolents (bé, potser alguns dels nous sí, per què enganyar-nos) però com que no guanyen ni per equivocació, el seu ànim cau i de retruc, el de tots nosaltres.
A l’entrenador, a banda de tranquil·litat, estaria bé que també el dotessin amb una mica d’alegria i rumb perquè cada dia el veig més trist i desorientat. L’home no se’n surt i això es contagia per tot el vestidor i per la resta del camp (un camp fabulós i modern, eh...no es pensin que vaig amb segones...).
A la directiva seria perfecte que la il·luminessin un xic perquè l’encerti en els fitxatges d’hivern. No és que necessitem cap Messies, no, però sí alguns homes que en sàpiguen i li fotin collons, ai, perdonin, volia dir valor.
I a l’afició, en fi, crec que no tenim dret a queixar-nos de res. Cada diumenge un vell diferent es fot escales avall de la tribuna però no per culpa de l’estat de les graderies, no... És que són una colla de descuidats que no s’hi fixen. De fet on estaríem més confortables que al vell, ai perdó, volia dir bell estadi de l’avinguda de Navarra?
Com poden veure no demano cap desig que no estigui al seu abast. Altra cosa és que tinguin la voluntat de fer-los realitat. Encara falta pel dia de la seva arribada. Així que si tenen previst tornar a passar de llarg de la nostra porta avisi’m amb el temps suficient perquè pugui canviar de proveïdor i dirigir-me a un que està a Lapònia.

A la deriva

Eivissa 1-CF Badalona 0

Hem tornat a caure. De tota manera aquest cop la culpa no es nostra sinó de les circumstàncies. Com pot ser que la Federació permeti jugar a futbol en una illa? Com tots sabeu, una illa és un tros de terra inestable que deambula pel mar cosa que afecta el moviment natural de les coses. No és que alguns jugadors nostres siguin dolents, no...simplement és que no estan acostumats a actuar enmig de la successió continuada d’onades. Proveu vosaltres d’organitzar un matx sobre un catamarà a veure si us en sortiu!
Espero que la directiva impugni el partit al.legant que no es pot jugar anant a la deriva...

Diumenge de glòria

Per fi hem acabat amb una abstinència de victòries que ha estat més dura i tensa que una de sexual. La imatge dels jugadors abraçant en Francisco quan han fet el gol ha estat tan commovedora que no he pogut evitar abraçar i petonejar a una senyora que tenia al costat. La dona (d’uns 75 anys) també s’ha deixat emportar pel moment de tendresa i ves per, on tu, l’he acabat acompanyant a casa amb el meu DIAN-6. Mentre jo conduïa i la senyora Hortènsia m’acariciava l’orella dreta, hem escoltat la roda de premsa d’en Francisco a qui se li notava una veu tremolosa i emocionada. Tots dos encara ens hem entendrit més...

El míster està patint molt i seria convenient que al proper partit a casa (si és que encara hi és) tinguéssim un gest amb ell. Jo, com a mínim, li dec el meu diumenge de glòria amb la senyora Hortènsia.

Resultat de l'enquesta: al 83 % de vosaltres no us sabria greu que marxés en Francisco... (no teniu sentiments!)

Què hem de fer?

Seguim caient. Caiem i caiem i cada cop la llum és més tènue. Res ens ajuda: ni el joc, ni els resultats ni els àrbitres, que no tenen pietat vers el Badalona. El d’aquesta última jornada l’acaben de nominar al “Premi d’Il·lusionisme 2007” pel penal que ens ha assenyalat en contra. El jurat format pel màgic Andreu, Juan Tamariz i Anthony Blake ha de decidir si finalment li donen el guardó a ell o bé a alguns futbolistes escapulats, que també han demostrat que només són això: una il·lusió. Una il·lusió que la junta ens hauria de retornar d'alguna manera. Si no, continuarem caient i encara prendrem mal.

Virus detected

Escric aquestes línies des d’un cybercafè ja que l’altre dia, mentre consultava una pàgina de botànica, em va entrar un virus que està fent estralls al meu disc dur. I això que tinc la versió actualitzada del Norton 1996!
Al Badalona li passa una cosa similar, no sé si per culpa d’un altre virus, d’un hacker o d’un troià però estem pitjor que el meu ordinador.
Desconec si la solució és fer un “format c:” o un “checkdisk” però com algú no trobi ràpid un antídot em veig passant un Nadal igual de trist que quan em vaig assabentar que els Reis eren els pares. Ho vaig descobrir afegint unes gotes d’arsènic al vi que suposadament s’havia de beure una de ses Majestats a la nit màgica. No vegis com anava mon pare al dia següent...
El més important ara és que mantinguem l’esperança, confiem en...en...d’això...confiem en....ara no hi caic...no ho sé...confiem i ja està tu!

Retard

Per raons de falta de logística, ànims i bon humor no publicaré fins aquest vespre...
Apa, passeu com pugueu aquest dilluns....

Negror...

Lleida, 1 - Badalona, 0

Com la Pepa i l'Avelino

El malestar dels aficionats amb l’equip va creixent fins al punt que em recorda la relació entre l’Avelino i la Pepa d’ ”escenas de matrimonio”...Tan de bo que nosaltres no arribem a ser tan insuportables com aquesta parella que viu instal·lada en la frustració permanentment, però o espavilem ja o aquesta temporada serà pitjor que passar una temporada a casa de l’Avelino.
És cert que l’àrbitre s’ha inventat un penal i una expulsió incomprensible, però també ha quedat palès que no generem ocasions ni de casualitat.
Els meus ocellets m’han assegurat que després del matx han vist en Casquete passejant per les zones fosques del camp amb un to pensatiu i que fins i tot ha llançat alguns penals en la soledat més absoluta...Quan aquest home es comporta així és que vol posar fil a l’agulla...Esperem aconteixements i que no és punxi.

Resultats enquesta

PREGUNTA: -Quin és el vostre segon equip?

-El Barça 39% (vosaltres sí que en sabeu!)

-Només sóc del Badalona!! 23% (això és amor!)

-La Gramenet 12% (quins collons!)

-El Madrid 9% (a la vida hi ha d'haver de tot, no?)

-L'Espanyol 6% (els pericos no fan nosa)

-El Linares 5% (ja us val!)

-El Betis 2% (oé!)

-El Sevilla 1% (Francisco no se toca!)

- L'At. de Madrid 1% (aquí també és el "pupas")

-El València 1% (tots els vots són d'en València)

VOTS TOTALS: 596 (que no teniu feina o què?)

Neguits

No és per tirar coets però un empat al camp del Dènia no és del tot dolent. Sí, ja sé que és el cuer, però molta gent confon aquesta condició amb un equip de coixos, vells o dones i no ho és pas. El cuer del grup català de segona B és un conjunt d’un nivell semblant al 80 per cent dels de la resta de la categoria.

En canvi, allò que cada vegada m’inquieta més són els rumors que apunten un interès del Sevilla per fotre’ns en Francisco. Es veu que el volen pel conjunt filial. Ja només ens faltaria això! Mitja plantilla de baixa i el míster marxant cap al Pijuán! Si això acabés passant jo no buscaria un altre entrenador del ram, sinó que contractaria un representant de la brigada de tir dels Mossos d’Esquadra perquè ajudés els nostres futbolistes a millorar la punteria. És el que necessitem amb més urgència. Una mica més de precisió i contundència.

Una bona farra i a guanyar!

No hi ha res pitjor en el futbol que un empat a zero. És igual de trist que haver d’agafar el tren de rodalies per anar a treballar, però de tota manera estic orgullós del nostre Francisco. L’home segueix “erre que erre” amb el seu estil de vestir i ni l’àrbitre l’ha aconseguit modificar. Resulta que com que el color del seu xandall coincidia amb el de la samarreta de l’Alacant, el col·legiat li ha ordenat canviar-se’l...Lluny d’anar a posar-se roba de carrer, el míster ha agafat la primera peça de roba que hi havia a la banqueta: un “xubasquero” blau i llestos. Amb dos collons! Clar que sí.
El míster és un tipus amb caràcter i l’equip també, però li falta un xic d’alegria. A la propera jornada juguem al camp del Dènia, la ciutat d’Espanya que està més a prop d’Eivissa.... D’allà surten uns ferris que només triguen una hora i mitja en arribar a l’Illa. La directiva faria bé de llogar-ne un per a tot l’equip perquè hi anés a passar una nit divertida i reactivar així el seu esperit jovial.

Un model a seguir

Quin golàs d’en Rubén Casado! I quin empat més valuós davant la marca blanca del Badalona, el Gavà. De tota manera vull ressaltar una altra virtut de l’equip escapulat que encarna en Francisco. Els de TV3 l’han enfocat diverses vegades i mentre me’l mirava he pensat que es mereix que li atorguin el premi al míster més fashion de la categoria.
Avui dia tots els entrenadors cuiden fins al més mínim detall la seva vestimenta. Que si camisa italiana, que si corbata de seda, que si pantalons amb pinça, que si sabates londinenques... Ja s’hi poden esforçar, ja i malgastar els seus diners que aquí l’únic que marca tendència és en Francisco. L’home, lluny de seguir el ramat, es presenta als partits amb samarreta, pantalons curts, bambes i mitjons blancs. Es tracta d’una vestimenta funcional i polivalent perquè tant pot servir per dirigir un partit de futbol, preparar una barbacoa o anar a passejar el gos.
La moda sempre s’ha caracteritzat per ser original i en un context en que tots els tècnics van vestits igual, l’únic que es diferencia de la resta és en Francisco. Bravo!

N'hi ha que neixen malastrucs

Avui he pogut comprovar que veritablement hi ha socis del Badalona que estan de pega en aquesta vida. Aquests, s’han empassat 80 minuts de joc soporífers durant els quals se’ls han accentuat les úlceres d’estómac, mals de cor i migranyes que pateixen en el dia a dia. Arribats a l’últim tram del matx han abandonat el camp per frenar la seva agonia i...patapam: el clímax del partit esclata en el temps de descompte. Aquests pobres desgraciats s’han assabentat del gol per l’eco dels crits d’en Soriano, que rebota per tots els edificis del voltant. Què trist!
Jo prefereixo que la cosa hagi anat així perquè el futbol és com les bones pel·lícules. Us imagineu que al començament de “El sexto sentido” us desvetllessin que en Bruce Willis és mort? (als que encara no l’hagueu vist ja no cal que l’agafeu perquè us l’acabo de fotre enlaire). Quin sentit tindria la peli?
La diferència, però, entre el personatge d’en Bruce i el Badalona és que nosaltres sortim més vius que mai. Això sí, amb una plantilla molt fràgil per les lesions i amb alguns socis que han arribat a casa mig moribunds.

Entre el jet lag i el "fairplay"...

Gramenet 3-CF Badalona 2

Ai…sort que la setmana que ve tornarem a jugar a una hora decent. La derrota a “Santaco” l’hem d’atribuir al jet lag que han sofert els nostres futbolistes. I és que un partit encara el podem jugar al migdia, però dos seguits ja és massa per a un equip professional.

Una bona prova de com la diferència horària ens ha afectat és el xoc accidental entre en Càmara i en Cristian. Tots dos estaven desorientats i confusos per estar treballant en un horari en el que habitualment fan el vermut. Per acabar-ho d’adobar la Gramenet ha premut l’accelerador i ha marcat els dos primers gols mentre els dos futbolistes estaven sent atesos i nosaltres jugàvem amb inferioritat...
Res tu, que l’horari de pati de col·legi ja s’ha acabat i el proper diumenge tornarà a ser com el d’un autèntic futbolero: esmorzar de bon matí, veure el matx del filial o algun de futbol femení a les dotze del migdia, dinar a quarts de tres i després a presenciar la victòria del nostre Bada!

Culet, culeeet!!

Les obres del nou estadi municipal començaran l’any vinent. Al cap d’un temps s’aturaran. Es tornaran a reprendre al cap de no sé quants mesos. Entremig el Badalona haurà d’abandonar l’avinguda de Navarra per imperatiu legal i jugar uns anys al camp d’entrenament de Montigalà, que a la vegada es reformarà. Però si abans d’anar a aquest últim estadi pugem a segona, ens gastarem 1’5 milions d’euros a fi efecte de refer el nostre actual camp per a jugar-hi una o dues temporades, fins que finalitzi la segona fase del nou estadi pevista (ai que em parteixo!) pel 2010 o el 2011.... “La parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte. Y la parte contratante de la segunda parte será considerada en este contrato la parte contratante de...” Sincerament, jo entenc millor aquest caòtic i mític gag d’en Groucho Marx que no pas el ridícul i esperpèntic procés de construcció d’un estadi que mai es farà.
Estan jugant amb les nostres il·lusions; volen mermar la nostra resistència moral; pretenen que l’actual junta ho engegui tot a fer punyetes per tenir l’excusa perfecte per a no fer res. En definitiva, actuen de forma sibil·lina i maquiavèl·lica per aconseguir que tornem a ser un equip de primera catalana al que només segueixen 150 persones.
Que no us enganyin: no hi ha voluntat política de construir el camp. A Badalona, el futbol no pot fer-li ombra al bàsquet.

L’únic que pot canviar això és aconseguir, a base d’orgull i de collons, un ascens immediat a segona A. Us imagineu quantes/ts es quedarien amb el cul a l’aire?

"Me pareció ver un lindo gatito..."

Llevant bé 2-CF Badalona 3

Je, je. No és que m'hagi convertit en el mític Piolín, sinó que jo i en Colegiado hem estat tota la tarda caçant gats negres per la ciutat. Vius, eh...no penseu malament. Bé...el gos ha comès un parell d’excessos...és que no li he pogut donar de menjar en dos dies i és clar, la supervivència és la supervivència. En fi, el cas és que tinc engabiats fins a 25 felins negres per deixar-los en llibertat diumenge vinent a l’avinguda de Navarra abans del partit contra el Sabadell. La raó és ben senzilla: avui quan l’autocar escapulat entrava a l’estadi del Buñol gairebé atropella un gat cadell negre, cosa que no feia presagiar res de bo. I vés per on, hem obtingut la primera victòria d’enguany.
Si un gatet de res ens ha canviat la sort us imagineu què faran 25? Bé, potser seran 22 o 20...o 18 perquè no sé si podré mantenir en Colegiado a ratlla. Però tant se val, us garanteixo que moltes d’aquestes bèsties camparan pel nostre estadi assegurant-nos així un 7-0!
Home, ara que hi penso...també en podria deixar anar uns quants a la plaça de la Vila a veure si amb el tema del camp...No res! Malauradament hi ha coses que mai canviaran.

"Del Badalona? Juaa, juaaa"

La directiva ha tornat a posposar l’assemblea perquè no disposa de tota la informació que li ha de donar l’Ajuntament respecte la construcció del nou estadi...
M’imagino la situació al telèfon:

Funcionària ajuntament: -Ajuntament bon dia!

Directiu: -Bon dia truco del Badalona per saber com està el procés de construcció del camp!

Funcionària: (intenta sense èxit dissimular el riure) – Miri, és que...(se li torna a escapar)...el regidor està molt ocupat preparant la xocolatada popular de Llefià, sap...

Directiu: -És que tenim una assemblea pendent de vostès. Així que si no li importa fer un esforç i preguntar...

Funcionària (juntament amb les seves companyes): -Juaaaa, juaaa, juaaa juaaaa. Miri perdoni que m’ho prengui a broma però és que...juaaaa, juaaaaa....disculpi...truqui demà....juaaaa Perdoni, l’he de deixar que tinc feina. Apa visca el Badalona! Juaaaaa, juaaaa!!! (penja)

Directiu (dirigint-se a un company de junta): -Encara res, però avui l’he notat de molt bon humor. Demà segur que ens diran quan posen la primera pedra!


És com si ho veiés. Ens prenen el pèl com volen i a sobre se’n riuen de nosaltres.

A Montigalà abans hi anirà un camp de patates o la Mesquita que l’estadi de futbol. Així que fem l’assemblea d’una vegada tu, que si hem d’esperar que aquesta colla de funcionaris apalancats facin alguna cosa pel Badalona estem llestos!

L' "Efecte Fortor"

CF Badalona 0-Vila-real bé 0

Al pobre Santi Amaro segur que li han sortit un munt d’hematomes després de rebre dins l’àrea la temuda tao-wing-yang, una de les claus més efectives del judo per fer caure l’adversari. L’àrbitre no ha xiulat penal, un fet incomprensible a menys que consideri un cop de puny d’en Bruce Lee un acte d’amor.
Aquesta greu errada ha enfurismat tots els aficionats i ha provocat l’”Efecte Fortor” a les graderies. M’explico. Encara som a l’estiu i això vol dir que la gent suem a partir d’una certa temperatura. La diferència és que hi ha persones que es dutxen i es posen desodorant i d’altres que no. Per mala sort meva, m’he assegut en una zona on els socis eren tots enemics de la higiene i a mida que l’àrbitre l’anava cagant, s’anaven posant més nerviosos...Cada cop que aixecaven els braços en senyal de protesta expandien els seus aromes provinents d’unes aixelles mullades i orfes de sabó i Rexona.
Més que el robatori de dos punts (tenim temps per recuperar-los) el que no li perdono al col·legiat és que per culpa seva hagi patit 12 desmais en 90 minuts.

Espanyol bé 2-CF Badalona 0

Lamento no poder oferir-vos la meva crònica del partit, però resulta que m’he citat al bingo amb una senyora de 75 anys que vaig conèixer al xat i se m’ha fet tard. Hem cantat dos línies i, és clar, amb l’eufòria que dóna el diner fàcil i l’ampolla de champagne que ens hem fulminat entre riures i frases picantones he perdut la noció del temps. Què us he d’explicar a vosaltres…Ja ho sabeu, tiren més dos tetes encara que siguin flonges i arrugades que dos carretes.
Quan he mirat el rellotge i he vist que eren quarts de vuit he sortit disparat cap a la ciutat esportiva de Sant Adrià. Un cop a dins he observat les mateixes cares de decepció que fa tres mesos. Per nosaltres aquell indret ja s’ha convertit en la “ciutat maleïda”. La Generalitat hauria d’ampliar la Ronda del Litoral a 10 carrils per sentit i menjar-se aquells camps tan desfavorables pel Badalona.
De tota manera jo, de 0 a 10, només estic preocupat 3 perquè tenim moltes baixes.

Malpensat!

Mireu quina notícia m'ha enviat un de vosaltres preguntant-me si hi tenia alguna cosa a veure.

Un grup de jubilats es dediquen a assetjar sexualment turistes a la Rambla de Barcelona

"Els Mossos d'Esquadra fa mesos que tenen detectats homes d'edat avançada que aprofiten les concentracions de gent a la Rambla per fer tocaments o fregaments a dones (...) Normalment actuen a les rotllanes que es formen al voltant de les estàtues humanes o de grups que fan performances al mig de la Rambla. Aquest tipus d'assetjador s'acosta a la víctima fins que dissimuladament pot fer algun tocament o fregament. Les víctimes, que majoritàriament es tracta de noies estrangeres d'uns 20 anys, se separen de l'assetjador o l'aparten amb un cop de colze. A vegades, per acostar-se més a les víctimes i per dissimular es fiquen la mà a la butxaca dels pantalons."

Bé, crec que és innecessari que negui qualsevol vinculació amb els fets. Per sort, no em calen aquest tipus d'"artimanyes" perquè encara conservo les meves virtuts de Dandy.

Per cert, després d'eliminar de la Copa del Rei el Cocorutxo, ens ha tocat el Puertorellano. Què en sabem d'aquesta gent?

Qui és aquest jugador del Badalona?

Com heu endevinat la majoria, el de la foto és en Rubén! De moment el premi és moral, però us prometo que faré algunes gestions a veure si em dónen alguna cosa per regalar-vos. Això sí, a la propera us ho posaré molt més difícil! Prepareu-vos!!!!

Sort dels mòbils...

1 CF Badalona: Rubén, Cervero, Alain, Càmara, Macanàs, Cristian, Blanco, Santi Amaro, Diego Gascón, Rubén Casado i Jacobo. També van jugar Alfonso, Isaias i Yeray.

1 CF Orihuela: Felip, Óscar Álvarez, Tevenet, Ratón, Diego Ribera, Juanjo Moreno, Carlos Pérez, Juanjo Martínez, Amantegui, Verza i Varela.

Gols: 1-0, Rubén Casado (47’) 1-1; Tevenet de penal (124’).

Àrbitre: Sureda Cuenca. Va allargar el matx fins que l’Orihuela va aconseguir empatar i a sobre va expulsar en Rubén.

Incidències: Bona part dels aficionats escapulats lluïen un generós bronzejat.



Hem començat la temporada igual que vam acabar l'anterior: rebent un disgust al temps de descompte. Una altra vegada hem estat víctimes del sistema i des d’aquí reclamo a la Federació que suprimeixi el temps extra o bé que ordeni jugar els 90 minuts íntegres. El que no té sentit és que dels 90 se’n disputin 30 o 40 i només se n’afegeixin 2 o 3... O es juga tot o quan es compleixi el temps reglamentari s’acaba el partit estigui on estigui la pilota. Si això fos així avui estaríem a segona A.
És veritat que després del gol d’en Casado, en Francisco va ser més conservador que l’Aznar i la Margaret Thatcher junts. Però també és cert que al final del temps reglamentari els 3 punts eren del Badalona i no d’un Orihuela que no va fer res.
El nostre joc...bé...donem-los temps. He de reconèixer que m’ho vaig passar millor veient els vídeos porno que té un destacat i prestigiós soci del Badalona al seu mòbil, que no pas amb el partit. L’entranyable aficionat és un amant de les escenes on apareixen negres amb una eina de 40x10 ficant-se per forats impossibles. Mira tu, almenys així ens va tenir distrets una estoneta.

Perdut, confós, atordit...

0 CF Badalona (guanyem als penals): Rubén, Cerveró, Alain, Càmara, Alfonso, Cristian, Jacobo, Santi Amaro, Rubén Casado, Blanco i Diego Gascón. També van jugar Isaías, Macanàs, Pep Arau i Yeray.

0 UE Sant Andreu: Aurreko, Càrdenas, Leo Bermejo, Jorge Recio, Joyce Moreno, Dani Martí, Fran Piera, Javi Recio, Marcos, Lanzarote i Lezaun. També van jugar Fran Grima, Alex, Miralles i Eloy.

Àrbitre: Corredor Pérez. Va expulsar amb vermella directa Bruce Lee Cristian per una falteta de res (88’).


Ja ha caigut el primer títol i hem salvat la temporada perquè passi el que passi a partir del proper diumenge no l’acabarem en blanc! De tota manera m’agradaria fer algunes puntualitzacions del que vam viure ahir.

La majoria d’aficionats no coneixíem gran part de la plantilla i com que es tractava del partit de presentació esperàvem una exposició personal de cada nou jugador abans de l’enfrontament. Un per un, haurien d’haver agafat el micro davant de tots nosaltres i presentar-se: “hola, em dic Pepito, tinc 25 anys, jugo de migcampista i m’avergonyeixo del meu passat esportiu. Sort que he fitxat pel Badalona! Vull donar les gràcies a la seva directiva per haver dignificat la meva carrera. Les meves aficions són el cinema, llegir, el tuning i anar a fer una copeta de tant en tant...Us prometo que m’esforçaré al màxim per assolir l’ascens encara que no tinguem camp per jugar a segona A. Visca el Badalona!”
Això hagués estat el millor perquè, almenys jo, vaig estar molt, però que molt perdut i confós. De fet coneixia millor el Sant Andreu (Recio, Dani Martí, Lezaún, Santos) que no pas el Bada. I segur que no vaig ser l’únic perquè a l’enquesta en la que us preguntava sobre els nous fitxatges ha guanyat, amb un 38%, l’opció “no els conec però han de ser bons.”
El joc no va ser per tirar cohets. Normal. O és que vosaltres quan aneu a una nova empresa ja rendiu al cent per cent des del primer dia?

Un clàssic en hores altes

En el seu dia va estar tocat de mort, però afortunadament el “Torneig dels Històrics” ha recuperat el seu prestigi gràcies, entre d’altres, al Badalona que sempre l’ha respectat i mai ha desertat o, el que és pitjor, s’hi ha pixat al damunt enviant el conjunt filial.
Enguany es juga al camp de l’equip que ens va copiar el disseny de la nostra samarreta però invertint els colors (no diré el que penso sobre aquest plagi per respecte als avantpassats de l’Avi, que eren de l’Europa). El cas és que aquesta competició té un “nosequè” que el fa entranyable. Malgrat ser el torneig de la calor asfixiant, de la deshidratació, de les mosques emprenyadores, de la tempesta d’estiu i d’un llarg etcètera d’incomoditats, els veritables amants del futbol l’esperem amb ànsia cada any per aquestes dates.
A més té l’avantatge de veure l’actuació fugaç de jugadors que mai més se’n torna a saber res. Com que els entrenadors fan jugar fins a 25 o 30 futbolistes...
També és emocionant retrobar-se amb aficionats i encetar novament les tertúlies en les que els optimistes pronostiquen un ascens inqüestionable i els pessimistes de sempre reneguen dels nous fitxatges (malgrat no haver-los ni vist) i diuen allò de “amb aquest equip ens anem directes a tercera.”
Això és part de l’encant del futbol i el “Torneig dels Històrics” ens lliura la possibilitat de gaudir-lo després d’un mes i mig d’abstinència forçosa. Per molts anys!

PD: malauradament em perdré aquesta edició del torneig perquè marxo una setmana a Villanueva del Trabuco (Màlaga) a visitar un familiar que té problemes amb la justícia. Fins aviat!

Contra els homes

Una de les moltes coses bones que ha fet la junta d’en Casquete és modernitzar el club. Per això em sorprèn que encara arrosegui l’anacronisme de posar més barats els carnets de les dones respecte els dels homes. Concretament els dels mascles puja a 118 euros i els de les femelles a 70. I jo em pregunto: algú em pot donar una sola raó que justifiqui aquesta discriminació?
Trobaria lògica una quota reduïda per algú que està a l’atur o per a un mileurista o fins i tot per a un home que no arriba a final de mes perquè la pensió que ha de pagar a la seva exmuller l’ofega. Però quin sentit té que una senyora, pel sol fet de ser-ho, pagui la meitat que un cavaller?
Jo em pensava que podia venjar-me d’aquesta injustícia enganyant els empleats del club, però es veu que la meva disfressa no era prou bona... Això sí, a la sortida de les oficines un soci veterà dels de tota la vida (no us diré qui) em va tirar la canya.

El mètode Garigot

Estimada parròquia escapulada: per fi aquesta gent d’ONO s’ha dignat a arreglar-me la meva connexió a internet! Em sap molt de greu haver deixat mig abandonat aquest blog perquè sé que ha afectat negativament la vida d’alguns de vosaltres...
Com sabeu la pretemporada ja ha començat...sense en Francisco que està de baixa per una amigdalitis. S’especula que la culpa és d’un Cohibas del número 8.
Davant aquesta absència la directiva m’ha demanat que circumstancialment em faci càrrec de l’equip. Com que no he pogut parlar amb el míster (l’home no té veu) estic implantant la meva filosofia de joc que consisteix en guanyar els partits de forma fraudulenta, és a dir, enredant l’àrbitre i fent malifetes al contrari.
Un dia abans d’iniciar els entrenaments vaig ordenar que instal·lessin micròfons al vestidor visitant i uns potents altaveus al nostre per poder conèixer amb antelació l’estratègia del rival.
Igualment hem creat una estació de radioaficionat pirata per intervenir la senyal del pinganillo del col·legiat. Imagineu-vos la quantitat d’ordres falses que se li poden donar! “Agresión intencionada del 4 visitante a un contrario”, per exemple.
Ja a la primera sessió preparatòria vam treballar les caigudes dins l’àrea. Aprenent bé això tenim dos gols de penal assegurat per partit.
També els vaig ensenyar com deixar grogui durant 15 minuts un adversari. No us dono més detalls perquè només d’imaginar-ho em dóna una angúnia...
La propera setmana seguirem familiaritzant-nos amb altres tècniques similars que, sens dubte, ens garanteixen l’ascens a segona. I és que avui dia si fa no fa tothom entrena i juga de la mateixa manera i, per tant, s’han d’aplicar alternatives revolucionàries i efectives.
Estic segur que quan torni en Francisco estarà satisfet de la meva feina.

Triomfa l’himne de tota la vida!

El 80 per cent dels votants heu decidit que us agrada més l’antic himne que el del Centenari. A veure si la directiva té en compte aquest clamor popular de cara a aquesta temporada...més que res per no adormir-nos quan surten els jugadors!

Problemes tècnics

Hola amics!! Fa una setmana que els d'ONO m'han deixat sense internet a casa i això que estic al corrent de pagament!! No hi ha manera que em reestableixin el suministrament, per això fa dies que no publico. Només volia que sabessiu que estic viu.
Bé, us haig de deixar perquè estic aprofitant l'ordinador d'un tio del cyber que ha sortit a fumar.
Fins aviat! (si els d'ONO m'ho permeten).

Catalunya des del meu Diane-6 (cap.I)

Els fitxatges van caient amb comptagotes, així que no faré una valoració global fins que la plantilla estigui completada.
Fins llavors em dedico a recórrer diferents pobles de Catalunya amb el meu Diane-6 per descobrir diferents costums populars. L’altre dia vaig participar en una jornada castellera a Pinell del Solsonès i la veritat és que ha estat una de les experiències més desagradables de la meva vida. Em va tocar posar-me al segon nivell perquè malgrat la meva edat, els mestres castellers em van veure fort.
Els 5 minuts que va durar la construcció de l’edifici humà van ser desastrosos. Al tio que tenia a dalt li suaven els peus sense parar i desprenien una ferum putrefacte... A més quan aquest brut feia força per sustentar el de dalt se li van escapar vàries ventositats que vaig haver de suportar. L’esforç que deuria fer aquest individu tan desagradable li va provocar, a més, una evacuació d’orina involuntària que igualment va anar a parar damunt meu. Mai m’havia sentit tan indefens perquè com que tenia els braços ocupats no em podia protegir de cap manera...fins que vaig dir prou! Les vexacions a les que estava sent sotmès eren inhumanes així que, emprenyat, vaig fotre-li una mossegada a la cama d’aquest porc...Lògicament això va provocar la demolició del castell i tots vam acabar per terra barrejats entre si creant una estampa pitjor que la del Guernica... Jo i en Colegiado vam haver de sortir del poble per cames ja que la meva acció va fulminar les il·lusions de la colla que portava anys assajant aquest quatre de cinc amb folre i manilles. Doncs que s’haguessin dutxat, cony!

Trempera vs melancolia

Ja fa temps que no entenc per què l’himne del Centenari s’ha convertit en l’oficial. Com a cançó li dóna mil voltes al de tota la vida, però com a himne és infinítament millor el d’en Rudy Ventura.
L’objectiu del cant d’un equip és esperonar els jugadors i l’afició. I l’himne del Centenari és de tot menys canyer. Això sí, és preciós, però té un ritme lent, pausat i, segons com, melancòlic. En canvi el d’en Rudy és alegre i molt vigorós, sobretot quan diu “Baaadaaaloona!!!…triomfal fi que ens esperona vencedor en el combaaat!!” Escoltant això la motivació col·lectiva de l’estadi es multiplica per mil. Però quan sents “la gavina al vol, Badalona al vent” tens la sensació d’estar assegut en una butaca del Liceu enlloc de l’avinguda de Navarra.
Així que des d’aquí demano a la directiva que es replantegi recuperar el vell himne, més que res per donar una mica d’alegria i trempera a la sortida dels nostres jugadors.

PD: segons els resultats de l’ultima enquesta, heu qualificat la temporada del Badalona amb una mitjana de 6’4.

Oh, Garigot

Al llarg de la meva dilatada i solvent carrera com a opinador m’han escrit un munt de missatges: alguns aprovant el que he expressat, d’altres mostrant la seva disconformitat i uns pocs insultant-me.
De tots, el que més m’ha commogut és el següent poema dedicat a la meva persona:



GARIGOT ES UN SEÑOR ESCAPULADO
PERO ES FANÁTICO,
Y NO UN SIMPLE AFICIONADO

ES SABIO, ES UN HOMBRE BUENO.
TIENE MÁS AÑOS QUE UN TERRENO

LA VIEJA BÉTULO SE ILUMINA
CUANDO GARIGOT
DEL BADALONA OPINA

Y EN EL CAMP DE L´AVINGUDA NAVARRA
DONDE L´AIGUA SURT A 90 KMTS PER HORA
SUENA EL HIMNO,
SALE CÁMARA,
Y NO HAY RECLAMOS,
OH GARIGOT...
EQUIPO QUE GANA ENAMORA. !!!


Eduardo Alessandria

Això no ho iguala ni el “Loco de la colina”. Gràcies Eduardo!

El trio de l'esperança?

Ja tenim nou govern! Va ser difícil colar-me a l’acte de la signatura de l’acord, però com a bon Garigot que sóc finalment vaig aconseguir infiltrar-me i entrar d’amagat una pancarta reivindicativa del nou estadi municipal. A banda de desplegar-la en el moment oportú, em vaig passar tot l’acte recordant als governants el compromís que tenen amb nosaltres des de fa dècades.
Sóc conscient que aquest trio té per davant un munt de reptes importants com acabar amb la plaga de coloms que corre per la ciutat o que la propera “Fiesta de las migas” de Llefià sigui un autèntic èxit de participació. Però el que ja no podran seguir fent és desviar la mirada quan els aficionats del Badalona els exigim amb més força que mai el mateix tracte que els amics del bàsquet!

Canvi radical!

Collons! Una mica més i la directiva dóna la baixa als pals dels córners. Mig equip ha saltat:

Relaño
Traversa
Pons
Piti
Javi Recio
Monty
Tommy
Lezaun

David Sánchez
Albert Puigdollers

A mi la que més m’ha sobtat és la d’en Pons perquè crec que ha estat un pilar fonamental al mig del camp.
El que està clar és que al pobre Manolo Gómez se li ha girat una feina de nassos ja que trobar 10 substituts de garanties no li serà gens fàcil, encara que no li faltaran mitjans. I és que la junta presentarà una derrama de sis mil euros per recarregar la targeta del mòbil del secretari tècnic perquè negociï les hores que facin falta.

Sort Manolo! Les nostres esperançes estan a les teves mans!

Torna, avi

Hola, sóc la Sabrina Garigot, per desgràcia meva neta d’en Llucià. Malgrat que el meu avi és un fatxenda i li tinc poc apreci estic una mica preocupada perquè fa dies que no apareix per casa.
Va sortir el dissabte per anar a veure el partit a Ripollet i des de llavors no ha tornat. Algunes amigues meves (a qui per cert el molt depravat ha intentat seduir en més d’una ocasió) m’han assegurat que l’han vist deambular pels voltants del carrer de Mar juntament amb en Colegiado. M’han dit que el seu aspecte era molt dolent ja que tenia la cara desencaixada, els ulls absents i un pentinat i barba pròpia d’un sense sostre.
No entenc com al desgraciat del meu avi li poden afectar tant les derrotes del Badalona. A mi em té marginada i en canvi entrega tota la seva energia i amor a un club de futbol...S’ha de ser burro!
Crec que el que el va acabar de trastocar va ser que li digués que jo mai seré escapulada perquè en realitat aprecio la Gramenet i que aquest estiu em faré sòcia. Va ser confessar-li això que es va tornar blanc i va caure desplomat.
Suposo que tantes sorpreses desagradables en tan poc temps l’han afectat seriosament.
Si us plau, si algú el veu per Badalona digueu-li que torni a casa perquè no es pot morir sense haver fet el testament. Que m’ha de deixar arreglada!

Dissabte farem història!!

El psiquiatre amb el que estic fent teràpia m’ha explicat que després de passar un trauma com el de la setmana passada el que cal fer és buscar noves motivacions:
-“S’ha d’il·lusionar amb altres coses, Garigot. La vida no s’acaba amb la frustració que van viure tots els aficionats del Badalona”, m’ha reiterat varies vegades.
Dit i fet. Si cal buscar noves motivacions, busquem-les. Oi que som el millor equip de Catalunya? Doncs a per la Copa Catalunya!! Dissabte comença el camí triomfal per conquerir aquest gran títol!!
El nostre rival és el potent i prestigiós Ripollet i l’escenari el seu emblemàtic estadi, un dels més visitats pels turistes que venen a Catalunya!! El matx s’entreveu com un dels més importants i transcendentals de la història del club!! Badalona sencera s’hauria de bolcar en massa per donar suport als nostres jugadors!! Després de la victòria que aconseguirem hauríem de marxar tots cap a l’ajuntament per celebrar que hem fet el primer pas cap al títol i a la nit organitzar una festa fins a altes hores de la matinada!!
Sí!! Jo ja he trobat el camí de l’esperança i la felicitat!!
Així que l’Hospi ja es pot confitar la promoció d’ascens!!!

RESULTATS ENQUESTA

La pregunta era: " per què creus que hem aconseguit el rècord guiness de jugadors lesionats?"

El 42% de vosaltres creieu que és perquè algú fa budú als futbolistes.

Doncs si descobriu qui és aquest sàdic foteu-li l'agulla pel cul!

Destí: ets un malparit

No tinc esma d'escriure res. Hic!

No veia una crueltat tan gran del destí des que vaig patir un "gatillazo" en l'única ocasió que he tingut de fer un menage a trua. Hic!

Amics escapulats: passeu aquestes hores tan dures de la millor manera possible. Hic!

Busqueu-vos una motivació. Hic! Jo ja he trobat la meva. Hic!

Visca el Badalona. Hic!

Insuportable

Si us plau, que sigui ja demà!! Fa dos dies que només menjo coses bullides i a la planxa perquè els nervis estan liquidant el meu estómac! No paro de produir ventositats i com aquestes no cessin, el pobre Colegiado morirà intoxicat.

També he comprat per internet un dels somnífers més potents del mercat per poder dormir aquesta nit. Com comprendreu, això no és qualitat de vida ni res.

Que arribi ja l'hora del partit, per favor!!!!.

Apa, salut, força i sort per a tothom, especialment per als nostres jugadors.

Visca el Badalona!!!!!!

Vota LLEI

Aquest diumenge anirem a votar amb ressaca després que ens haguem passat tota la nit bevent a dojo per celebrar que el Badalona lluitarà per l’ascens.
Des d’aquest espai vull donar el meu suport a l’únic candidat amb cara i ulls que es presenta: en Josep Valls del partit LLEI (www.llei.org). Es tracta d’un home del poble, de la meva quinta i, com jo, d’un lluitador nat que no desisteix davant les adversitats. De tots els aspirants a alcalde ell és l’únic que s’ha embrutat les mans per arreglar carrers, aceres o escales que l’Ajuntament tenia abandonades. Això sí que és estimar Badalona!!!
A més, estic convençut que si surt elegit alcalde ens construirà el camp amb un tres i no res. Ell serà l’arquitecte, l’aparellador, el constructor i l’obrer. I en un parell d’anys a estrenar-lo, hòstia, sense tants embolics burocràtics!
Ja sé que és quasi impossible que el seu humil partit guanyi les eleccions, però ja em donaria per satisfet si sortís regidor. A les primeres eleccions que es va presentar va treure 700 vots. A les segones 1.400. Si en aquestes torna a doblar el seu suport segur que tindrà representació al Consistori i podrà tocar el collons a tota aquesta colla de funcionaris que l’únic que saben fer és enredar-nos amb bones paraules.

Ataquen en Pere Soriano!!!

El Barça ha publicat, a la seva pàgina web, el següent destacat a la crònica del partit d'ahir:


Detall lleig

”L’anècdota del partit l’han protagonitzat els responsables de la megafonia de l’estadi badaloní, quan han anunciat pels altaveus del camp la victòria de l’Osasuna B, que sentenciava els blaugranes.”


A més, i a causa del mateix motiu, a la pàgina web www.infoesports.com ens posen un negatiu en la secció anomenada el semàfor.
En Pere és un bon home i si va dir el que va dir va ser per advertir a uns jugadors joves i amb un futur prometedor que no calia que es juguessin el seu físic perquè ja no podien evitar el descens del seu conjunt. Ho va fer per ells.
En fi, una anècdota més a afegir al llarg currículum d’aquest locutor que s’autoanomena “La veu del mar” i que porta més de 40 anys cantant-nos les alineacions i els canvis del nostre equip

.

Ara bé, per més que s’hi esforcin aquests del Barça o de l’Infoesports, no inquietaran en Pere Soriano perquè està curat d'espants. I és que és l’únic speaker del món que ha estat expulsat amb vermella directa per un àrbitre...Quan el veieu digueu-li que us ho expliqui.

Ànims Pere i no et sàpiga greu el que diuen de tu. Vas fer bé!!!!

Ens acabaran matant!!

3 CF Badalona: Rubén, Óscar Ramírez, David Sánchez, Càmara, Macanàs, Pons, Rubén Casado, Piti, Monty, Encinas i Blanco.
Canvis: Besora per Pons (37’), Recio per Piti (53') i Tomy per Blanco (57').

2 FC Barcelona B: Rubén (a tercera), Olmo (a tercera), Botia (a tercera), Valiente (a tercera) Orlandi (a tercera), Crosas (a tercera), Giovani (a tercera), Dimas (a tercera), Bojan (a tercera), Jordi Gómez (a tercera) i Víctor Vázquez (a tercera).
Canvis: els he perdut.

Gols: 0-1 Giovani de penal (44’), 1-1 Càmara de penal (63’), 2-1 Recio (75’), 2-2 un tal Julio (83’) i 3-2 Tomy (84’).

Àrbitre: Sureda Cuenca. El molt burro ha expulsat en Càmara.

Públic: 4. 000 o 5.000 persones!!

Incidències: la llotja estava plena de polítics que per primer cop a l’any han vingut a veure'ns. Aquest sobtat interès pel Badalona tindrà alguna relació amb la proximitat de les eleccions?



Quin final!!! Hem marcat el gol de la victòria jugant amb 10 i quan faltaven 6 minuts!!! Això ja no hi ha qui ho aguanti!!!
Estic escrivint aquesta crònica des del mòdul 5 d’urgències de Can Ruti perquè el meu cor ha començat a accelerar-se sense parar. Unes senyoretes molt guapes i simpàtiques m’han enganxat unes ventoses al voltant de la meva caixa toràssica, mentre una altra em pressionava el colze amb una mena de tela que quasi em talla la circulació al braç: “és per comprovar la pressió, no pateixi i deixi de mirar-me els pits!”, m’ha dit. Per pressió la que tindrem dissabte que ve a Sant Adrià perquè l’àrbitre ha tingut la desfatxatesa d’expulsar en Càmara i per tant no podrà jugar contra els pericos. L’home dels gols miraculosos i històrics no el tindrem en un partit clau com serà aquest a menys que els del Comitè li treguin una de les targetes.
Podríem fer una cistella plena d’embotits i begudes i facturar-la cap a Madrid, a veure si els convencem…Jo poso el choped.
Ups, us deixo que ve el metge amb els resultats de les proves. Té un posat somrient, així que suposo que encara hi haurà Garigot per estona... Visca el Badalona i les infermeres de Can Ruti!!!

Cornuts i pagant la beguda!

La junta del club o estima de veritat Badalona o són tots una colla d’innocents. Des de l’Ajuntament fa moltes dècades que ens prenen el pèl prometent-nos un estadi fantasma. Doncs bé, ja fa alguns partits que observo que en els cartells que fa l’entitat per anunciar els seus partits hi apareix de fons una imatge de la ciutat...suposo que per promocionar-la... O sigui, a nosaltres ens tracten com a ciutadans de tercera i a sobre tenim la gentilesa de fer-los propaganda! Si alguns dels meus companys de revolució aixequessin el cap...
Abans quan veiem una injustícia no trigàvem ni cinc minuts a muntar un escàndol, però avui dia et diuen burro a la cara i a sobre els fas la pilota...És com si un marit enxampés la seva dona gaudint sota el ventre d’un altre home i enlloc d’emprenyar-se els portés algun “juguet” per incrementar la fantasia i el plaer de l’adulteri.
Com continuïn amb aquesta actitud, encara veurem la directiva escapulada fent el passadís d’honor a algun membre de l’equip de govern que es digni a venir a l’avinguda de Navarra.

Un gerro al cul!

2 Deportivo Eldense: Tomás, Cano, Jesús, Espejo, Arcadio, Pablo, Manolo González, Agustín, Raúl Salas, Abel i Carlos Pérez.
Canvis: Monchi per Abel (65’), Oskiz per Cano (65’) i Saura per R. Salas (70').

2 CF Badalona: Rubén (10), Óscar Ramírez (10), David Sánchez (10), Càmara (10), Macanàs (10), Pons (10), Piti (10), Rubén Casado (10), Encinas (10), Monty (10) i Blanco (10).
Canvis: Besora (10) per Monty (56’), Recio (10) per Macanàs (56’) i Tomy (10) per Encinas (80’)


Àrbitre: Arias Madrid.

Gols: 1-0 Raúl Sales (12’), 1-1 Càmara de penal (60’), 1-2 Besora (63’) i 2-2 Carlos Pérez (83’).



Minut 83. Carlos Pérez treu un córner. La pilota toca un mosquit que passava per allà. Un cop de vent li dóna un efecte inoportú. Rebota en Rubén Casado i en un centpeus que estava fent el seu cau a la línea de gol. Topa amb el pal, intervé la força centrífuga i… gol. Ni gol olímpic ni hòsties. El tio de l’Eldenc ha tingut més llet que la protagonista d’una pel•lícula d’en Nacho Vidal! Em consta que els responsables dels casinos de la província d’Alacant han prohibit l’entrada d’aquest individu als seus establiments per evitar que els faci saltar la banca.
Entre lesions, varicel•les i mala sort ha estat un veritable miracle que el Badalona hagi puntuat.
L’anècdota del matx, però, l’ha protagonitzat una de les jutges de línia. Curiosament era germana de l’àrbitre i aquest ha amonestat diversos jugadors que han intentat seduir-la al llarg dels 90 minuts.

Aclariment oportú

Amics blogaires: com tots sabeu a l'últim partit a casa hi van haver alguns insults contra polítics locals per part d'alguns membres dels betulians. Doncs bé, el president d'aquesta penya Toni Gálvez ha publicat un missatge més avall per matitzar aquests fets. Com que l'aclariment em sembla molt oportú he decidit destacar-lo perquè arribi al màxim número de persones. El text és el següent:

"ante todo felicitar al Sr. Garigot por ser como es un abrazo de toni. Lo siguiente seria los gritos y insultos del partido pasado por parte de betulian no todos pero una parte si , como maximo responsable aprovecho para en tu apartado , pedir disculpas de todo corazon a la Sra. alcaldesa, Mayte arque y Sr. carles sauce.Durante esta semana la cosa a estado movidita con este tema y aunque la gente crea que estamos manipulados por nuestro presidente no es asi os lo puedo asegurar. y lo que mas nos molesta es el ataque desmedido contra el señor Casquete por unos insultos que no cometio a mi como responsable de la peña se me recrimino por estos siendo al primero que le pedi perdon como persona y como maximo responsable de mi club. Aprovecho para saludaros a todos socios, seguidores, amigos en general. HASTA LA MUERTE DEL BADA HASTA LA MUERTE. "

PD: benvinguts a aquest blog, Toni i espero que el feu servir sovint per expressar les vostres opinions. Vosaltres sí que sou collonuts! (encara que de vegades se us en va una mica la pilota, je, je..). Jo sempre que em dutxo entono alguns dels vostres càntics, especialment aquell que diu "portero...te has puesto el tanga del revés...y se te ve to el xirri..." És genial!! Ànims i ENDAVANT LES ATXES!!!!!!!!!!!

Resultat enquesta

La pregunta era: "quan creus que es farà l'estadi municipal de futbol?"

L'opció més votada ha estat, amb 44%, la que deia que sóc un innocent per pensar que es construirà algun dia. Vosaltres sí que sou realistes!!

Arma secreta Recio

És típic del final de temporada que corrin maletins per tots els vestidors d’Espanya. Aquí tothom paga o rep. Paguen els ganduls que volen aconseguir amb diners allò que no s’han merescut al camp. Paguen els que tenen el seu objectiu a tocar però els falta una empenteta final que els catapulti a l’èxit. I reben aquells que ja no es juguen res…i algun que altre conjunt fraudulent que renuncia a tot per la pela…
Encara que l’Eldenc necessita guanyar per salvar-se és probable que algun dels nostres rivals li hagi promès una quantitat generosa per derrotar-nos.
Per contrarestar això, jo faria servir l’”arma secreta Recio”. Com que el pobre està amb la varicel·la el maquillaria de dalt a baix per ocultar-li els grans i l’enviaria cap a Elda amb el seu representant perquè el provin de cara a la pròxima temporada. L’objectiu no seria cap altre que introduir Recio al vestidor del nostre adversari perquè el virus faci la feina per nosaltres, je, je... Això no està penalitzat en el reglament, no?

On era la bèstia?

4 CF Badalona: Rubén (10), Oscar Ramírez (10), Alain (10), Càmara (10), Macanàs (10), Pons (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Monty (10), Encinas (10) i Blanco (10).
Canvis: David Sánchez (10) per Alain (51’), Besora (10) per Rubén Casado (65’) i Tomy (10) per Blanco (82’).

0 Vilajoiosa: Emilio i 10 més.

Àrbitre: Riverol Pérez. Del col.legi canari…d’on sinó?

Golassos: 1-0, Monty (47’), 2-0, Rubén Casado (52’), 3-0, Blanco (74’) i 4-0 Tomy (87’).


A partir d’ara creuré en la bruxeria!!! Collons com han funcionat tots els remeis que us vaig propasar!!! Ni bèstia negra ni òsties: el Vilajoiosa ens ha intimidat menys que el gosset d’una vella.
Això sí, l’espectacle de debò i la tranquil.litat s’han fet esperar fins a la segona part. Al final dels primers 45 minuts ningú les tenia totes ja que mentre feia el riu del descans he observat signes de neguit entre alguns socis a qui els costava apuntar el seu aparell cap al lloc adequat. El pols tremolós tenia una clara justificació perquè amb 0 a 0 i jugant contra un equip que ens tenia presa la mida...
Però ha estat buidar la bufeta i començar a veure gols gloriosos: Monty, Rubén Casado (no sé com alguns encara el discutiu!!), Blanco i Tomy.
Tot i això encara no hem acabat de trencar tots els maleficis que ens envolten i és que l’equip ha tornat a patir la baixa d’un jugador. No ha estat una sobrecàrrega als abductors, ni tampoc un esquinç al turmell, ni cap lesió lògica fruit de la pràctica de l’esport, no. Javi Recio ha contragut la varicel.la...A aquest pas el proper en caure serà un futbolista que patirà una infecció després que li extreguin una dent de llet.

Per provar que no quedi

Porto tota la setmana entrevistant-me amb els professionals més prestigiosos de la màgia negra i

del Tarot. I és que diumenge ens visita el Vilajoiosa, la nostra bèstia negra dels últims temps.
Curiosament aquest equip no ha vingut a Badalona a l’octubre o al febrer, no. Es plantarà a la nostra ciutat justament en el moment més decisiu i determinant per nosaltres, com en les altres nefastes ocasions...quina mala llet que té el destí!
Però no patiu. Aquí van alguns dels rituals que hem de seguir TOTS diumenge per canviar el curs de la història:

1.- Anar a l’avinguda de Navarra amb la roba a l’inrevés, incloent els calçotets. Això també és obligat pels jugadors. M’han garantit que és el primer pas per capgirar la mala sort.

2.- Si quan aneu al camp se us creua un gat negre l’heu de capturar com sigui i aplicar-li una passada de Titanlux blanc mate (nº8).

3.- Si veieu algun soci o aficionat que passa per sota una escala truqueu immediatament als Mossos i imputeu-li un delicte fals perquè se l’emportin. L’objectiu és evitar que entri a l’estadi. Després ja ho aclarirem tot...

4- Si observeu un tio que trepitja accidentalment una merda comuniqueu-ho ràpidament a la directiva perquè sigui l’encarregat de fer la sacada d’honor.

5- I sobretot i més important: deixeu-vos la veu animant els nostres durant els 90 minuts. Quan arribeu a casa ja us fotareu les pastilles del doctor Andreu.

Si algú coneix més remeis per atraure la bona sort que ho publiqui urgentment!!! Tota precaució és poca per vèncer el nostre botxí i seguir vius a la lliga.

A què jugàvem?

1 LLEVANT B: Manu, Mansilla, Alfonso, Pepe, Pepe Plà, Juanjo, Saúl, Iker, Lerma, Miguel Ángel i Perona.

0 BADALONA: Rubén (10), Óscar Ramírez (10), Macanàs (10), Càmara (10), Alain (10), Pons (10), Piti (10), Blanco (10), Rubén Casado (10), Monty (10) i Lezaún (10).

Canvis: Encinas (10 ) per Lezaún (21') i Besora (10) per Macanàs (80').

Àrbitre: Acosta Lorenzo. Un jeta.

Gol: 1-0, Juanjo (65’).



La clau del matx va ser el placatge que li va fer Manu a Lezaún a la iarda 25. L'escapulat ho tenia tot de cara per aconseguir el touch-down però la brutal intervenció del quarterback local ho va evitar sense que l’àrbitre prengués cap mesura dràstica...Això sí, Manu té assegurat el seu futur perquè diversos equips de la NFL ja el segueixen de molt aprop.
Com a conseqüència del brutal impacte, Lezaún va quedar estès a terra sense coneixament i malgrat que tothom buscava urgentment la Creu Roja, els únics que van aparèixer van ser alguns directius del Badalona que se’l van emportar a urgències amb els seus propis mitjans. Això ja no passa ni a Burkina Faso, però es veu que a València encara estan a l’Edat de la pandereta.
Com no podia ser d’una altra manera tots aquests fets adversos van descentrar el Badalona, que no sabia a quin esport jugava o si al final del partit el Llevant els facilitaria per netejar-se una dutxa del segle XXI o bé una barrica de roure americà.
De tota manera ja sabíem on anàvem. Què es pot esperar,sinó, d’un estadi que es diu “El Buñol”?

Qüestió de fe

Si el CF Badalona fos una religió, el nostre Déu seria l’estadi municipal de futbol: tothom l’afirma però ningú l’ha vist.
Jo ja fa temps que m’he perdut en aquest procés: que si venem el patrimoni o no; que si ara es fa una permuta de terrenys o no; que si determinats partits polítics hi voten en contra (un d’ells té ara de cap de llista un Conseller de la Penya!); que si ara tot està en mans de la Generalitat; que si ara ballem una sevillana a la pota coixa, bla, bla, bla… Seguir tot aquest serial m’està afectant la salut i la meva amistat amb en Colegiado ja que sovint ha d’aguantar els meus mals humors.

En tots els àmbits de la vida sempre hi ha el típic optimista, i en el nostre cas és aquell que assegura tot convençut i desinformat “ja és segur: a finals d’aquest mes posaran la primera pedra!”. El pobre ho diu amb el mateix fervor que el Quixot anava a lluitar contra els gegants imaginaris...

Jo ja m’he tornat un pessimista total en aquest assumpte. I és que Badalona té un munt d’empreses més importants que el camp de futbol: el projecte Badalona capital europea del bàsquet, renovar el clavegueram del carrer Juan Valera, envernissar el Pont del Petroli o treure les cagades dels coloms dels bancs de la Rambla.

Diuen que la història és cíclica, així que ja em veig tornant als orígens, és a dir, jugant descalç a la sorra de la platja.

Càmara, el més votat

Amics bloggaires, l'Albert Càmara, amb el 31% dels vostres vots, ha estat escollit el millor jugador del darrer partit. Felicitats capi!!

Pateix qui vol

1 CF Badalona: Rubén (10), Óscar Ramírez (10), Alain (10), Càmara (10), Macanàs (10), Pons (10), Rubén Casado (10), Piti (10), Leazun (10), Monty (10) i Blanco (10).
Canvis: Recio (10) per Lezaun (64’), Cazorla (10) per Òscar Ramírez (71’) i Isaias (10) per Rubén Casado (78’).

0 (je, je) Alacant: eren 11 que van passar desapercebuts.

Àrbitre: Raul Alfonso. Tot i que és del col·legi canari ha vist el clar penal a favor nostre.

Gol: 1-0, Cámara de penal (52’).

Incidències: Després dels 90 minuts reglamentaris el col·legiat va fer jugar la primera part d’una pròrroga.


Cares vermelles com un pebrot provocades per una pressió arterial alta. Rostres suosos i desencaixats. Gent respirant profundament per por a ofegar-se. Algun home de la meva edat a punt de caure desmaiat escales avall…Són algunes de les diapositives que he pogut veure al final del partit. “Collons, Garigot, com hem sofert! Això no es pot aguantar!”, m’han dit molts.
Avui dia la gent pateix per qualsevol cosa. Tot i que l’àrbitre ha allargat el partit 15 minuts i un gol de l’Alacant ens hagués deixat fora de la lluita per pujar jo sempre he estat serè perquè tinc formació budista, concretament en la branca Zen i Mahayana. Que les coses es compliquen? Doncs res, relaxes la teva ment i et concentres en alguna formiga que corri pel ciment de la tribuna. Observes la seva trajectòria i comences a parlar-li per crear una empatia. La conversa ha de tenir un to afectuós i cordial. Proves d’esbrinar a què aspira en aquesta vida i, si pots, l’ajudes a aconseguir el seu propòsit. La clau de tot es fer una bona obra amb un ésser viu, cosa que jo he aconseguit aquest vespre. Mentre estàs concentrat en tot això no tens temps d’estar neguitós.
Només els crits d’eufòria del final m’han fet tornar al món mundà. Hem guanyat, no he patit i a sobre he ajudat a una pobra formiga a arribar a la seva llar, on els seus familiars l’esperaven amb els braços oberts.