Paranormal

Em consta que el programa “Cuarto milenio” que dirigeix l’Iker Jiménez estudiarà el cas paranormal que s’ha produït avui a l’avinguda de Navarra. No ens han expulsat ningú; no ens han xiulat cap penal en contra ni tampoc ens han anul·lat cap gol. Insòlit. Es veu que l'Iker considera aquest fet com el més incompresnible de l’any després d’unes psicofonies que es van enregistrar a Jun (Granada). Molt em temo, però, que el d’avui serà un cas aïllat i que ben aviat tornarem a patir la persecució dels àrbitres canaris. Amb el que costen els desplaçament, no poden venir d’un altre lloc?

Un i cap a casa

Alguna cosa està canviant. Quan comença la temporada, jo sempre compto que el Badalona surt amb un -6, ja que la Grama sempre ens guanya els dos partits. A més, de vegades ho fa amb contundència com l’any passat a l’avinguda de Navarra. Nosaltres avui hem demostrat generositat. Per joc i qualitat podríem haver-ne fet més d’un, tot i haver-nos quedat amb un home menys per l’expulsió d’en Cireré. Però amb un ja n’hem tingut prou: per què aprofitar-nos d’un club veí que està en hores baixes?

Sí, alguna cosa està canviant: ara ja només falta que els àrbitres no siguin tan estrictes amb nosaltres i sí amb els nostres adversaris.

El pitu, per quan arribeu a casa!

És del tot vergonyós el que ha passat avui a l’avinguda de Navarra! No ho dic pel joc de l’equip que a mi m’ha agradat malgrat l’empat. Ho comento per l’avís que ha hagut de fer en Molina per la megafonia: “es prega als socis que deixin de tocar el pitu”, ha advertit.

Es veu que alguns, nerviosos per la incertesa del resultat, han començat a jugar amb el seu fal·lus. Comenten que fins i tot alguns ho han fet amb el del veí…..Impresentable. Aquests del Sabadell aniran comentant que els aficionats del Badalona són incapaços de controlar la seva libido. I jo dic que menys practicar l’autoplaer mentre es veu el partit i més animar, que avui 50 del Sabadell han fet més soroll que tots nosaltres junts.

Les coses, clares!

No tinc cap dubte, però cap, de les següents qüestions:

-Que ens salvarem.

-Que de cara a l’any vinent ens hem de quedar, màxim, 2 jugadors.

-Que hi ha molts futbolistes de l’actual plantilla que no tenen el mínim de professionalitat per defensar la nostra samarreta.

-Que amb una combinació de l’equip dels veterans i els juvenils no estaríem pitjor que ara.

-Que cada cop hi ha menys afició pel Badalona. Com s’entén, si no, que després del bany que ens va donar la Grama, només hi hagués indiferència i silenci?

-Que aquesta temporada he envellit 10 anys de cop.

-Que em callo ja per no dir-la més grossa.

No neva al gust de tothom!

Ja és mala sort que la jornada que guanyem 0-3 a fora, es foti a nevar! No paro de veure gent fent-se fotos pel carrer i d’escoltar comentaris del tipus: “ohh…que bonic” o “mira, mira: està quallant!” Però de la nostra gesta d’ahir, ni mu. No podia haver nevat el dia del Sant Andreu o del Sabadell? Coi de temps! Jo he intentat fer un ninot de neu a la plaça de la Vila amb la bufanda del Badalona, però quan ja el tenia quasi acabat, a uns marrecs se’ls ha descontrolat la pilota de bàsquet amb la que jugaven i me l’han destrossat....
Bé, almenys sembla que el joc dels nostres jugadors ha pujat de temperatura, cosa que ja tocava!

L'últim revulsiu?

La indiferència ens matarà

Potser haurem d’acabar donant la raó a aquells que pensen que a Badalona no hi ha afició pel futbol. Ho dic perquè en un moment tan difícil com aquest (temporada nefasta, menyspreu de l’Ajuntament vers la nostra entitat, etc....) els seguidors no generen cap tipus de debat. De fet, públicament sempre parlem els de sempre: els tertulians d’RCB, un parell de radiooients, dos o tres seguidors d’aquest blog i un servidor. Si realment hi hagués afició, la ràdio municipal s’hauria d’inundar de trucades i aquest blog hauria d’estar farcit de comentaris.

Per això sento enveja sana d’altres entitats més petites o de bàsquet en les que els seus seguidors sí que es manifesten i generen debats apassionants. Al Badalona, absentisme i indiferència social. I això, per a mi, és més greu que no pas una mala temporada.